Llei Vs. justÃcia
L'opinió d'alguns amics amb qui he parlat de la qüestió, és que hem de creure en la justÃcia, en l'estructura, la netedat expeditiva, l'honestedat del cos judicial, entre altres coses, perquè és la base, el pilar, etcètera, de la democrà cia. Idò mirin, jo no pens igual. Entre altres coses, perquè la fe, com l'amor, el respecte o l'amistat mateixa, són coses que s'han de merèixer, no es poden imposar ni donar-se per sobreenteses. S'han de guanyar dia a dia.
Una altra cosa és saber que a les lleis se les ha d'acatar, obeir amb el mà xim rigor sempre i en tot moment. Sense llevar que, si creim que no són de bon manament poguem denunciar-ho, lluitar de la manera que sia per modificar-les, anul·lar-les. Són homes i dones, els jutges. Poden errar. Per exemple: em va tocar molt els nassos la darrera multa que em posaren per no dur el cinturó de seguretat al cotxe. I li vaig argumentar al civilet que escrivia al paper del rectangle dels disgusts: em volen vostès deixar suïcidar al meu aire! A qui puc fer mal si no duc el cinturó posat, si no és a mi mateix? I ell, amb cara de patata: «la ley está hecha para todos»; i jo: sÃ, sobretot per als fabricants de cinturons de seguretat i per al xantatge de les companyies d'assegurances. I vaig partir. Fotut i banyut. I emprenyat.
I mentre tornava a ca nostra pensava: com ho hauria de fer per trobar un jutge que marejà s la perdiu fins a fer prescriure aquesta denúncia? En conec un que, fins i tot, va retardar la seva jubilació per poder fer podrir un bollot de molta envergadura a un alt personatge. I les cucales muleres que duu aquell altre que, com que desconeix la informà tica, no veu indicis de res en què es redireccioni cap a la competència el correu electrònic. I que creu ben normal la compareixença d'una setantena llarga de vots d'ultramar a Formentera, aixÃ, per obra i grà cia de l'Esperit Sant. Santa innocència? Pots pensar!
|