El PSM opina. 02/11/2002

Gais

Fa pocs dies rebia la constatació que una notícia havia indignat els col·lectius de gais i lesbianes que, amb tanta raó, apareixen sovint protestant en els diaris. La notícia procedia d'Andorra, prou que em reca, on resulta que, per ser donant de sang, cal, entre un dels més importants requisits, que no siguis homosexual. No sé com està la cosa a hores d'ara, però voler justificar amb arguments científics la discriminació sexual és inútil, tan inútil com aquell totxo que va perpetrar, al segle XIX, l'infaustament famós comte de Gobineau -Éssai sur l'inégalité des races humaines-, tan divulgat i llegit als anys 30, quan el racisme necessitava, endebades, arguments científics.

Doncs ara hi ha una altra iniciativa molt més plàcida, la dels poetes espanyols José Infante i Leopoldo Alas, que han publicat un receptari de cuina per a gais -¿Entiendes de cocina?-. No crec que sigui altra cosa que un divertimento, perquè tots plegats ens distraguem una mica dels maldecaps quotidians que ens afeixuguen. Tanmateix, són coses d'aquelles que no m'agraden: receptes per a gais o receptes per a dones o receptes per a negres, o per a qualsevol minoria marginada o perseguida em semblen l'acceptació implícita que hi ha una diferència substancial, i, per tant, que, ni que sigui inconscientment, justifiquen la marginalitat. Com en literatura; he vist llibreries nord-americanes on hi ha secció de llibres gais, no perquè en sigui la temàtica -cosa que està molt bé, com està molt bé trobar-te una secció de llibres feministes-, sinó perquè l'autor és homosexual. No m'agrada. Com no m'agrada el que conta Bohumil Hrabal sobre una tertúlia literària a Praga en què parlaven d'una escriptora que, "segons deien, confonia la vagina amb el tinter, permetent que qualsevol home suqués la ploma en la seva tinta" (potser Monika Zgustova, que ho sap tot de tot, sap a quina escriptora es refereixen). La brutalitat de la cita ens pot fins i tot resultar familiar: l'activitat sexual o les preferències sexuals d'una escriptora són matèria de conversa, de menyspreu, de burla o de crítica. Els escriptors homes heterosexuals tenen butlla permanent. Vull dir: de la vida íntima de Mercè Rodoreda se'n pot parlar tant com vulguis. Però no t'atreveixis a dir ni un mot de la vida íntima de Carles Riba, per exemple. Lleig, molt lleig.