El PSM opina. 13/11/2002

Cugula

Per poc que hagueu freqüentat la pagesia amb orelles per escoltar i ulls per a veure–hi, sabreu que la cugula és una mala herba que parasita els sembrats, i que si no l'elimines abans que grani pot fer malbé la collita. El seu gra, molt semblant al de la civada, encara que una mica més petit, desbarata el producte final de les messes. No es poden descuidar els vicis del conró, com no es poden deixar de mà els de la diària convivència cívica, fins i tot la familiar. Perquè si no deixes les coses clares sempre, no arrabasses la cugula i les males herbes, mala anyada t'espera, ompliràs els sacs de les relacions d'una mescladissa xereca absolutament infumable. I perillosa, com a continuació provaré d'explicar–vos, si puc.

Eren devers la una i mitja d'avui migdia a la barra del bar del local social del Club Nàutic Cala Gamba i a qualsevol banda de per aquí. Quan jo hi he arribat, entre cambreres i clients sols devíem ser sis o set. Parlaven ells d'això del guàrdia civil homosexual. Bon dia. Bon dia. Una cervesa petita, quan puguis. I el que semblava dur la veu cantant, més o manco de la meva edat, de parla castellana, deia que: a mi no em sembla bé perquè, quina autoritat pot tenir i representar un maricó, eh? I jo, venga glopadetes a la cervesa. I els altres tertulians: que sí, que sí, ja té raó, ja. I ell, que com més anava més es creixia: I, au, ja ho tenim, els contribuents pagant–los el piset... Si tornàs en Franco, veurien, aquests culers! Arribats aquí, jo ja no he pogut més, he deixat de banda la mitja cervesa que em quedava, i l'he escomès: a veure, senyor vostè, ens podria contar què li han fet els homosexuals? En què l'han perjudicat? L'han violat algun pic? Li han fet les «morenes» endins qualque vegada sense el seu consentiment? És possible que qualcú de l'edat de vostè no pugui entendre que tots som propietaris del nostre cos i dels nostres sentiments, siguem guàrdies civils o notaris? En què el perjudica a vostè que dos homes, o dues dones, s'estimin fins el punt de cometre l'atreviment legal d'enregistrar–se com a parella de fet, intentin ser feliços, i visquin junts sense escandalitzar públicament a ningú ni fer collonades de drac–queen, ni numerets pel carrer? I si fóra així i tot, a vostè què cony li importa? I m'ha de retreure en Franco? Que no recorda que fins i tot tossir en el moment inadequat era punible aquell temps? No ho recorda? No recorda que, fins i tot per parlar a la barra d'un bar, exactament com vostè i jo ho feim ara mateix no era possible, o si ho era primer havies de mirar per damunt les espatles qui hi havia al local, i de totes maneres t'arriscaves a caure en les mans de qualque cueta dels orgues? Sí, li he amollat una bona filípica. Ell ha continuat dient que no, no tenia res contra els gais, però..., aquest però que sempre es deixa a l'aire.

Després ha vengut quan un tercer d'una trentena d'anys, de la bella ciutat de Granada per cert, ha intervengut en la conversa, donant una mà al franquista dels oremus: idò jo crec que en Franco tampoc ho va fer tan malament, almenys es podia passejar pel carrer sense tenir por que t'atracassin, i ara, no. I això ho deia un xavalot de trenta anys que va néixer en temps dels darrers afusellaments! És l'encarregat d'una obra que es fa molt a prop d'aquí. Quan ho he recordat li he dit: sí, en Franco va fer un parell de meravelles: «el valle de los caidos», per exemple, la seva tomba. El que m'ha contestat m'ha deixat perplex, m'ha dit: sí que és veritat, el meu padrí hi va fer feina forçat i hi va morir... Com que era roig...

Arribat aquí, he pagat la cervesa i he pres portal sense dir ni adéu, tot remolcant–me dins el cap allò del principi: la cugula, les males herbes, la incultura, la manca de memòria històrica, la gent mal pasturada. El perill que tot plegat representa.