El PSM opina. 21/11/2002

Científiques

Clarivident i necessari són els dos adjectius que escauen al seminari Dones, ciència i tecnologia: altres formes de construir i aplicar el coneixement científic, que va tenir lloc recentment a Barcelona. En aquest seminari es va presentar a Catalunya l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIC). Una de les impulsores del seminari és Carmina Virgili, una dona que uneix el seu rigor científic com a geòloga a la seva culta amabilitat i exquisit tracte. El seminari va tenir com a primer objectiu analitzar la discriminació de gènere als àmbits científics, que és delirant -en ambients tan cultes i objectius!-, i com a segon objectiu evidenciar la presència de la dona en la ciència més enllà de les estadístiques; és a dir: les científiques no es repengen en el seu sexe ni reclamen quotes -ara per ara imprescindibles en política-: senzillament pensen, investiguen, analitzen i fan avançar la ciència de manera cada cop més activa.

No ens estranyi que en àmbits no tan objectius i cultes la situació de la dona fregui la catàstrofe. Segons les darreres dades de l'Informe mundial sobre la violència i la salut que ha publicat l'OMS, una de cada quatre dones és víctima d'alguna forma d'agressió sexual. No, no m'he equivocat, ni es tracta d'un eufemisme exagerat per fer efecte; ho repeteixo, doncs: el 25% de les dones del món. Crida l'atenció que el país capdavanter en aquesta forma menyspreable i abjecta de violència sigui Egipte, seguit de ben a prop del Canadà, i molt de seguida vénen països com Estats Units o Suïssa. Sumem-hi les conclusions que l'Institut Català de la Dona ha fet públiques en el marc de les Jornades Àgor@, segons les quals només un 12% dels convenis col·lectius firmats a Catalunya veten la discriminació per raó de gènere, i, encara més, el 14% mantenen categories infraremunerades que s'expliciten com a tasques femenines. Ara i aquí.

Per si tot plegat fos poc, la dona treballadora que té una criatura, i en l'àmbit de l'Estat espanyol, deixa de treballar en una proporció que frega el 70%, segons ha fet públic la Federació de Famílies Nombroses de l'Estat. Mentre la dreta busca la solució donant més permisos a les mares -impedint doncs el seu ascens laboral-, l'esquerra intenta fer compartir la tasca de pujar els fills amb els homes.

Per tot plegat, quan em diuen que el feminisme està superat m'agafen ganes de plorar.