|
Genocidi lingüístic silenciós
El diari esquerrà Le Monde no n'ha publicat ni una línia.
El conservador Le Figaro tampoc. També ho van passar per
alt els diaris francesos de Catalunya Nord L'Indépendant
i Midi Libre.
No és cap secret d'Estat. El diari de Tolosa de Llenguadoc La
Dépêche du Midi ho va exposar divendres passat.
Resulta que el dia abans, dijous, hi va haver un enfrontament al
Parlament francès respecte al que allà en diuen les llengües
regionals.
El diputat del nou partit chiraquià Marc Le Fur, elegit en
un departament bretó, va proposar una esmena a l'article segon
de la Constitució francesa. Promulgada el 4 d'octubre de 1958,
aquella Constitució va néixer sense cap al·lusió imperativa
respecte a la llengua. Ja es considerava sobreentès, després de
segles de genocidi cultural i lingüístic.
Però la llei constitucional 92-554, de 25 de juny del 1992, va
afegir a l'article dos el següent: "La llengua de la República
és el francès". Això va ser desenvolupat per la llei 94-665
de 4 d'agost del 1995 i el decret de 3 de març del 1995, que van
instaurar un marc de repressió penal pel mer ús d'altres llengües.
És pur genocidi.
Alguns cretins de casa nostra van gosar dir que allò no
s'aplicaria. A més de ser cretins són mentiders: ja el 1997 hi
va haver 7.783 inspeccions lingüístiques, es van emetre 713
advertiments, 390 procediments van ser tramesos al fiscal i 127
van arribar als tribunals. Des d'aleshores aquestes xifres han
augmentat any a any. Aquest marc repressiu va ser impulsat pel
llavors ministre Jacques Toubon, processat a Perpinyà des del
novembre del 1999, cosa que no ha impedit el seu recent
nomenament com a membre del Consell d'Estat.
Dijous, el diputat bretó esmentat i 23 diputats més del seu
grup van proposar fer un altre afegitó a l'afegit del 1992,
precisant que havia de ser "amb el respecte de les llengües
regionals, que formen part del nostre patrimoni". L'esmena
va ser rebutjada per 50 vots (tots curiosament del partit UMP, el
de Le Fur) contra 39 a favor.
L'antic ministre centrista François Bayrou, un occità que en
privat diu coses millors que les que fa com a polític, va
intentar recuperar l'intent amb una subesmena. Va haver-hi 54
vots en contra i 39 a favor. Segon fracàs.
El ministre de Justícia, Dominique Perben, va afirmar: "No
preneu el risc d'introduir un ferment de divisió en la República".
Exposar-ho aquí és picar ferro fred. El model polític de poder
omnímode propi del jacobinisme és el preferit per l'amplissíma
majoria dels polítics catalans, com demostren els fets, dia a
dia, des de fa 25 anys. Ni en senten vergonya.
|
