El PSM opina. 11/12/2002

Reflexions sobre el PSM (I)

Qualsevol partit polític que aspira a governar (o vol anar ampliant les seves quotes d'influència) sol tenir per costum col·locar, al front de les institucions públiques, la militància més activa i més coneguda que s'hi ha adscrit.

Una reflexió inicial, després de la celebració del XVI Congrés del PSM, ens fa adonar que les coses semblen anar per un altre camí. Amb un senzill exemple ens adonareu del problema: una Agrupació tan nombrosa, activa i coneguda com la de Palma, ha continuat romanent a un racó, mentre gent de la Part Forana continua ocupant-hi els llocs preeminents.

Però anem a pams. En el Congrés s'ha evidenciat la tendència, ja prou evident en els darrers temps, a la concentració de poder en la figura política de Pere Sampol Mas (PSM). Però això no vol dir que no hi hagi altres figures i línies d'actuació política concreta.

Parlem una mica dels nostres bons amics Pere, Sebastià i Mateu (PSM). La línia Pere (P), se l'ha vista com la més poderosa i influent. Ha comptat amb el suport de 4 batlies i 31 regidories, aconseguint mantenir en exclusiva un munt de presidències: la vicepresidència del Govern, la presidència de la Federació del PSM-Entesa Nacionalista, la presidència del Grup parlamentari, la presidència de la Comissió executiva, la presidència de la llista electoral autonòmica...

Representada, sobretot, per les agrupacions de la Part Forana de Mallorca situades al llarg de la carretera de Manacor, que enllaça els municipis de Montuïri (3 regidories), Porreres (2 regidories), Vilafranca (batlia amb 7 regidories), Sant Joan (2 regidories), Petra (batlia amb 6 regidories), Maria (batlia amb 2 regidories), Manacor (5 regidories), Son Servera (batlia amb 4 regidories) etc, se l'ha vista actuar amb molta d'empenta gairebé pertot arreu.

La línia Sebastià (S), se l'ha vista com la més arraconada i feble. Tot i haver aportat al conjunt del partit una tercera part dels vots aconseguits a les darreres eleccions autonòmiques i municipals, ha anat perdent (pels més diversos motius i circumstàncies) moltes de les possibilitats que tenia al seu abast: tasques de senador, de conseller d'agricultura i pesca, de conseller i consellera de cultura, de regidors a l'Ajuntament de Palma... Sebastià Serra s'ha hagut de conformar amb la presidència del Consell de Direcció Política del partit, i amb la presidència de la Fundació sa Nostra.

La línia Mateu (M), se l'ha vista com la més forta i nombrosa, malgrat una falsa aparença de poc protagonisme en el conjunt del partit. Cinc alcaldies i 45 regidories n'han girat al voltant. Representada, sobretot, per les agrupacions de la Part Forana de Mallorca arrelades als municipis de Santa Maria (batlia amb 8 regidories), Santa Eugènia (batlia amb 5 regidories), Marratxí (2 regidories), Consell (3 regidories), Binissalem (2 regidories), Alaró (batlia amb 2 regidories), Inca (2 regidories), Mancor (2 regidories), Búger (2 regidories), Sa Pobla (4 regidories), Campanet (batlia amb 7 regidories) o Pollença (3 regidories), ha presidit i governat diversos ajuntaments. Ha mantengut nombroses regidories en tasques d'oposició i de govern municipal.

Des de la perspectiva de qui, en nombroses ocasions, ha demostrat públicament les seves simpaties pel nacionalisme i l'ecologisme d'esquerres a les nostres illes, sembla del tot encertat i convenient insistir en la necessitat d'anar enfortit aquest partit. Tant les agrupacions de la Part Forana com la de Ciutat, lluny d'escampar la imatge pública d'anar-se engolint i neutralitzant -com es va poder constatar en el darrer Congrés del PSM-, han d'anar treballant conjuntament, aprofitant les experiències adquirides, en bé del conjunt del nostre poble. Molta gent es demana com és possible que s'estiguin deixant de banda aportacions tan enriquidores com les que provenen de militants tan actius com Sebastià Serra, Joan Mayol, Cecili Buele, Nanda Ramon o Gabriel Barceló, per citar només alguns exemples.