Poesia contra la guerra
* Andreu Caballero i Romero és president del Consell de la
Joventut de les Illes Balears
Tot allò que atempta contra la vida, atempta també contra
la poesia. La poesia és el valor de la paraula i la carícia. La
poesia és el perfum de lànima i els mil colors de la
consciència. La poesia és la música del món i la tendresa de
les petites coses que val la pena recordar. La guerra és la violència
de ferros i cossos rovellats. És lafònic crit dels
cementeris. La guerra és la foscúria de la vergonya i la pudor
de la sang tudada. La guerra és la barbàrie daquells que
no tenen cap altre llenguatge.
La guerra no és mai una bona solució, perquè la guerra és un
dels pitjors problemes que podem imaginar. La mort, la fam, la
desesperança, qualsevol dels mals que poden afectar aquest món,
són les tràgiques esteles que va deixant la guerra al seu pas.
Des del Consell de la Joventut de les Illes Balears som
conscients, com la immensa majoria dels joves i de la societat,
que la guerra no és, sota cap concepte, un camí justificable.
No volem guerres. No volem morts. No volem violència. Volem un món
millor. Volem i treballam per la pau, a qualsevol racó del món,
a qualsevol poble, casa o carrer. Apostam per la convivència com
a única solució possible. Com ens pot dir algú que lúnica
possibilitat que tenim de viure en pau és guanyar les guerres?
Els joves sabem que les úniques guerres que hom pot guanyar, són
aquelles que seviten.
El camí de la pau no és un camí gens fàcil. Qui ha dit mai el
contrari! Onsevulla que giram la mirada trobam la violència. Però
no ens conformam amb aquest trist panorama. No ens conformam de
cap de les maneres i demamam a tothom, però sobretot a les
administracions públiques que deixin dexercir la violència.
No en el nostre nom! No amb els nostres diners! No volem ésser còmplices
de cap guerra! Apostam per la poesia. Per la cultura. Per la llum.
Per la música. Per lalegria. Per leducació. Pels
sentiments. Pels colors. Per la vida. Per les persones.
La convivència és el camí que vol seguir la immensa majoria de
les persones que habiten aquest planeta. Un altre món ha de ser
possible i, si no ho és, tant se val!, perquè és del tot
necessari. Com va dir el poeta eivissenc, Marià Villangomez:
Voler limpossible ens cal, i no que mori el desig!
Sabem certament que no tothom és del mateix parer i que això
dificulta enormement la consecució de la pau. No podem defallir.
No tenim altra alternativa que construir la pau. És per aquesta
raó que oferim un poema, un somriure, una cançó, a totes
aquelles persones que creuen encara en el llenguatge de la guerra
i la violència. Perquè sabem que la guerra és la barbàrie daquells
que no tenen cap altre llenguatge, per això els oferim amb molt
de gust, i també amb una urgent i vital necessitat, un poema.
|