|
La sàvia i eficient naturalesa
Sempre m'havia pensat que un ministre o un alt càrrec o un
capitost de la política era alguna cosa important, que infonia
respecte i, en conseqüència, havia de parlar amb una mica de
propietat. Com a mínim, no havia de dir segons quins dois. Ni
molt menys utilitzar unes argumentacions conceptuals més aviat
pròpies d'allò que ells anomenen despectivament «la tropa»,
argumentacions més aviat de bastida i teulada que ben bé
podrien esser proferides per un tan respectable com poc instruït
en lletres, llatinismes i citacions picapedrer.
Deu ser veritat que la natura és sàvia? O és una creença tan
absurda com el fet que la Coca Cola dissol per si mateixa la
carn? Si la natura és sàvia, com és que ha consentit tanta
degradació? És que a més de sàvia té trets de masoquisme?
Supòs que els lectors ja hauran endevinat per on van els temes.
Per l'afirmació d'aquell Pepista que va dir i es va quedar més
fresc que una rosa que tot allò que vessa ePrestige a la mar, la
natura, que és tan sàvia, és capaç de netejar-ho, de reciclar-ho
tot. D'engolir-s'ho i transformar-ho en pinso per als peixos
sense colorants, ni conservants ni additius estranys que després,
per un demostrat procés científic de transformació de la matèria,
arribi als nostres cossos de consumidors innocents. Però ho
sabem gairebé cert, que la Natura no és sàvia, ni tan
eficient, ni tan puta, en el sentit mallorquí del terme «puteria».
Ja li aniria molt bé al Govern Central que la cosa fos així,
perquè llavors arribaria a la quadratura del cercle i
s'estalviaria la meitat dels grans problemes que té actualment.
Perquè, com bé va dir el capitost del PP, tot allò que vessa a
la mar ePrestige esdevendria una mena de mannà diví i tendríem
peixet a voler. I molt més encara, seria ben certa i demostrada
la teoria de n'Álvarez Cascos que diu que si l'AVE no arriba el
dia que toca a Barcelona no serà per mala gestió seva. sinó
que tot s'excusaria amb la teoria del sabotatge. En què
consisteix aquesta teoria? Si consideram que la hipòtesi de la
saviesa o puteria que pot tenir la naturalesa és certa,
aleshores convendran amb mi que els forats que han aparegut
davall la via ho han fet per generació espontània, com un
xampinyó. I no ha estat niciesa dels polítics que no escoltaren
els geòlegs, ni tampoc una imprudència del consorci
constructor, que amb el seu afany de galopar vies endavant, no
hauria fet les medicions necessàries. Seria una altra cosa, ben
diferent, semblant qui sap a aquesta: la naturalesa, per
entretenir-se, per no estar eternament avorrida, ha jugat a
conillons amb l'AVE i ha col·locat forats geològics allà on
abans hi havia un terra ben ferm i ben valent. Argúcies de la
docta naturalesa.
Fins i tot, posats a ser especulatius i seguint amb aquesta
teoria podríem arribar a afirmacions curioses. Per exemple: si
tenim per cert que la persona humana és, segons quins paràmetres,
la joia que ha produït la naturalesa, aleshores hauríem de
convenir que la sàvia naturalesa no pot consentir que certs
esguerros de persones tenguin un paper tan rellevant en l'opereta
de la vida. La natura, sàviament, hauria reciclat ments obtuses
com la de n'Aznar, que ha fet una eixida cap endavant, una fuita
i ha adoptat una postura la mar de bel·licista.
Però tornem a la famosa frase del capitost del PP i de passada
als picapedrers. Hi tenc família que s'hi ha guanyat les sopes
en el noble art de la construció. I feien servir una dita ben
curiosa que, quan vaig sentir la frase del polític, em va
revenir tot d'una al cap. Quan un operari, havent dinat de
llenties o altres llegums consemblants, amollava una deflagració
sonora per aquell forat que tots us podeu imaginar, l'altre li
contestava: «caga porc, que la mar renta...». Hauria estat,
aquesta frase, un títol ben vitenc per a aquest article, però
no convé perdre el decòrum. Ja n'hi ha molts que ho fan per
nosaltres.
|
