"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 15/03/2003

Amb l'aigua al coll?

Hi havia un temps en què, com a mínim dins cercles universitaris i especialment dins el món de la filologia, va estar de moda la psicoanàlisi. O millor dit l'anàlisi psicoanalítica de l'obra literària. Segurament el que jo en vaig percebre era una idea força esbiaixada i poc rigorosa del que s'amagava rera aquesta metodologia científica. Potser perquè quan ho vaig estudiar, Freud i els seus començaven anar a la baixa. De la mateixa manera que Freud intentava descobrir quina realitat s'amagava rera el mur dels somnis, nosaltres, estudiantets que començàvem a crestejar, intentàvem esbrinar, aconsellats no sé per quin manual o per quin exemple - tenc poca memòria per segons què-, quin era el significat ocult que s'amagava rera qualsevol metàfora o fins i tot rera qualsevol descripció. Era, tal vegada, un temps en què el materialisme ahistòric, ja em permetreu que encunyi aquest nou terme, no estava tan de moda com ara -vull dir que no érem tan pragmàtics- i un cert idealisme tenyia - no tan escandalosament com els tirabuixons de certs adolescents actuals- els nostres devenirs. L'anàlisi psicoanalista s'aplicava a tot. Tot tenia un significat latent que calia descobrir. Fins i tot els contes populars més innocus. Record que, en una de les primeres conferències, divertidíssima aquesta per cert, que vaig sentir dictar al professor Grimalt, ell ens ho esmentà com a de passada. Parlava de les Rondalles i dels contes populars i de com la psicoanàlisi hi havia intentat ficar cullerada tot esbrinant o intentant constatar si el vermell de na Caperutxeta Vermella tenia a veure amb la menstruació o si l'olleteta de vidre o de test on duia el menjar a la padrineta simbolitzava la virginitat. «I altres coses que el meu pudor no em permeten confessar...» va reblar el clau, Josep Grimalt. Tal vegada en férem un gra massa, de la psicoanàlisi, i nosaltres, empesos pel furor juvenil, li retérem excessiu culte. Així, qualsevol cosa que tengués una forma allargada era susceptible de ser la transposició d'un fal·lus i el més mínim indici de concavitat convidava a ser interpretat com l'ardent redós d'una vagina. Jo no sé com estan ara les qüestions. Amb el pas del anys t'allunyes del caliu universitari i pots incórrer en el judici fàcil de considerar el teu desconeixement com un símbol de perpètua absència. De totes maneres, sospit que ara se'n parla poc, de la psicoanàlisi. No sé si, com sol passar en moltes ocasions, ara som a l'extrem contrari o tal vegada perquè ara els missatges són molt més evidents, confessats amb la més simpàtica impudícia i no cal calfar-se el cap -que diria un valencià- a la recerca dels significats recòndits. Una prova de tot això és el cartell preelectoral, si podem fer servir aquest eufemisme, que ha espargit arreu de la geografia illenca, i supòs que espanyola, el PP. No cal que us l'expliqui perquè tots el teniu ben present. No sé si és una estratègia oculta de les noves tècniques publicistes o què és. Però ho deveu haver reparat que els infants que són representats al cartell sembla que tenguin l'aigua al coll, com si el blau que els fa de fons fos una immensa mar que se'ls vol engolir. Aquest anar amb l'aigua al coll és la reproducció de l'estat d'ànim de les persones del Partit Popular? O és en canvi una premonició per poder dir. «així i tot, encara surarem»? O és que el Partit Popular, per això dePrestige, ha viscut durant més de quatre mesos mirant el mar i ara és la imatge marina allò que impregna tot el seu món?

Les interpretacions poden ser lliures dependrà molt de la persona que les faça. En altres campanyes ens han sorprès amb uns cartells que volien amagar el seu immobilisme conservador rera un disseny postmoderns. Ara, potser, volen amagar el bel·licisme rera una imatge d'innocència infantil, quasi naïve. Que cadascú ho agafi pel caire que vulgui.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: