El PSM opina. 18/03/2003

Per la llibertat d'expressió

Escriure articles d'actualitat política, criticar, malgrat sigui d'una forma moderada i ben mesurada les accions (o omissions) de qui té el poder, no és tasca gaire fàcil. Tothom que tengui un mínim d'experiència en el món periodístic sap el que li pot costar, personalment i professionalment, una opinió agosarada, una crítica suau i ponderada a qui té la paella pel mànec (és a dir, per a entendre'ns: qui disposa del poder polític i econòmic).

Si abans era el franquisme el que impedia el normal exercici de la llibertat d'expressió, ara, finits els aspectes més sagnants de la brutal dictadura, són aquests poders «difusos» els que, des de l'ombra, des de la invisibilitat de determinats despatxos, els que vigilen i, ens cas de «necessitat» (algú que diu la veritat), actuen per fer callar el dissident, l'home o dona crítics amb el poder. Per a determinats sectors dogmàtics i sectaris (cas de Josep Carbonero) cal que el que es diu i escriu estigui dins l'ordre del consens amb els poders autèntics de la societat. Pobre d'aquell que, emportat per la creença que vivim en llibertat, escrigui alguna cosa que desagradi a qui comanda de debò! És el que li ha passat a Jaume Santandreu, el «sacerdot dels marginats», l'escriptor d'esquerra al qual Carbonero i l'advocat Ignasi Ribas demanen... deu milions de pessetes per haver escrit una opinió damunt els papers! Quina misèria moral! Per aquests tèrbols sectors de la societat, els prepotents que no accepten la crítica a la qual han d'estar sotmesos els gestors de la «cosa pública».

Processant un conegut militant d'esquerra, un home que no té res i que ha treballant intensament en favor dels més desvalguts de la nostra societat... no es fer, objectivament, el joc a les classes dominants? L'actual processament del sacerdot dels pobres, l'escriptor Jaume Santandreu per part del doctor Carbonero és la confirmació del que hem explicat una mica més amunt. L'únic «pecat» de Jaume Santandreu ha estat voler fer costat els més desvalguts, els sectors marginats de la nostra societat i, seguint l'exemple de Gabriel Alomar o Joan Fuster, opinar amb llibertat de criteri, denunciant les mancances i hipocresies d'una societat mancada de solidaritat. Davant aquest fet, l'escriptor i sacerdot s'ha trobat amb les acostumades campanyes per a fer-nos callar.

És el pa nostre de cada dia. Vivim a una terra on les més diverses màfies (polítiques, econòmiques, culturals...) proven en tot moment de barrar el pas al dissident, a tot aquell que no combrega amb rodes de molí. El darrer batle republicà de Palma, el metge Emili Darder, militant d'Esquerra Republicana com Jaume Santandreu i que tant havia fet per afavorir el benestar de les classes populars mallorquines, il·lustra a la perfecció el destí que determinats sectors reaccionaris desitgen a qui es dedica a la política, no per encalentir cadires o cobrar substanciosos sous, sinó com a acte de servei al seu poble. Esquerra Unida, els partits del Pacte de Progrés haurien de deixar sentir la seva veu fent costat als més dèbil i no atacar, com han fet sempre els feixistes, el més dèbil, aquell que no té poder econòmic.

Cal dir que l'actitud de Josep Carbonero contra els escriptors d'esquerra mallorquins (i contra l'esquerra revolucionària de les Illes en temps de la transició) no se centra solament en l'atac contra el responsable de Can Gazà. Fa uns anys, qui signa aquest article també va haver de patir la intransigència dogmàtica del senyor Carbonero i del seu advocat, el conegut dirigent excarrillista Ignasi Ribas. Vegem els ets. Jo havia publicat un llibre de memòries que no els agradà, ja que en la seva opinió no deixava bé el carrillisme. Aleshores publicaren un pamflet en la premsa on, entre un caramull de tergiversacions i mentides, afirmaven que l'esquerra revolucionària de les Illes, és a dir, l'esquerrà on militava gent del tarannà d'un Mateu Morro, Jaume Obrador, Maria Duran, Jaume Bueno, Antoni Mir, etc., etc., feia el joc al «franquisme policíac». Vaja, quins «demòcrates» els senyors Carbonero i Ribas que no poden consentir l'edició d'un llibre diferent de les tesis carrillistes (PCE) i, de seguida, han de criminalitzar l'autor emprant la mentida més barroera i la tergiversació! Talment com han fet ara amb l'escrit de Jaume Santandreu