El PSM opina. 05/04/2003

El comptador de morts

La meitat del territori controlat per cada un dels dos bàndols, 733 civils morts, 23.485 bombes llançades, 91 soldats de la coalició anglonord-americana morts, 8.100 soldats iraquians presoners, 35.300.000 octavetes propagandístiques llançades, 358 dòlars de cost per cada contribuent nord-americà i 0 armes de destrucció massiva descobertes. Aquest és el balanç provisional de l'agressió militar i la invasió d'Iraq promoguda pels EUA i els seus aliats. O si més no, és el balanç que es pot seguir, a través d'una curiosa pàgina web anomenada «iraqometer.com», que es dedica a actualitzar, gairebé al minut, les dades de la guerra d'Iraq.

Segons alguns analistes, això s'acaba. Els EUA i companyia han posat el peu a l'accelerador i Bagdad caurà en un tres i no res. Per d'altres això va per llarg i, com aquell qui diu, la guerra de veritat, que serà la batalla de Bagdad, encara ha de començar.

Som incapaços de fer cap tipus de pronòstic per aquestes coses.

Aquesta guerra, probablement, ens ha ensenyat molt a les societats occidentals. Sense anar més lluny, que cal recuperar part del compromís ètic, social i polític que còmodament i irresponsable havíem delegat als professionals de la cosa. El cas d'Aznar és, literalment, de jutjat de guàrdia, però no és l'únic.

Els feliços anys noranta varen ser d'emsomni pel primer món, però ara Bush i els seus servils majordoms europeus ens han despertat a potades.

Que hagin fet falta les desgràcies inventariades al començament d'aquestes lletres per deixondir-nos té conya (per no dir que causa un sentiment més proper a la pena que a la vergonya). Però ja que hi som, no ens aturem aquí. Aprofitem el desvetllament de consciències, aprofundim en el ressorgiment de la societat civil. D'aquesta societat que ha sortit massivament als carrers per proclamar que no vol basar el seu benestar en la mort de centenars o milers d'innocents.

Motius per seguir mobilitzats, desgraciadament, no ens en falten.

Mentre al país del Tigris i l'Eufrates continuen augmentant tots els registres abans esmentats, a excepció del que, en teoria, era l'origen del conflicte, és a dir, la possessió per part d'Iraq d'armes de destrucció massisves, a altres bandes del món hi continua morint gent. Humans, tan humans com qui escriu aquestes paraules o com qui les llegeix.

Hi ha guerres, més o menys declarades, més o menys explícites a Colòmbia, Txetxènia, Sri Lanka, Filipines, Angola, Somàlia, Sudan, Sierra Leone i a tants altres racons d'aquest món que ara mira cap a Iraq a través d'aquests prismàtics que són els mitjans de comunicació, especialment les televisions. A vegades prismàtics i massa vegades cucales.

Cal continuar mobilitzant-se per la pau i per extirpar qualsevol expressió de violència i cal abonar sempre les solucions pacífiques i dialogades als conflictes. A tots. Fins i tot als que no tenen la «sort» de sortir diàriament al telenotícies.

Ni tenen un comptador diari de víctimes.