El PSM opina. 30/03/2003

No he pogut aguantar més

M'havia fet el ferm propòsit de no dir ni pruna sobre la gerra de l'Iraq, entre altres coses, perquè tot plegat fa mal al fetge de les persones no sotmeses a la disciplina de cap partit (allunyat d'aquells que fa quinze dies es feien un fart de riure amb el Labordeta, al Parlament, i més prop, per aquesta illa nostrada, un estirat demanava que no li anassin amb foteses que ell tenia coses importants per fer), deia, però no he pogut més i he hagut d'amollar llast. Ens situam avui, dimarts 25 de març 03, i he de veure als papers i a la CNN+ ciutats senceres i bona part de la capital, Bagdad, fets un Llàtzer, una trista pelleringa, talment sa Gerreria, arrasats, carbonitzats, un pur cràter de bomba, idò resulta ara que la cosa s'embruta ben de veritat, i la ratota vella i sabuda que és el Saddam Hussein ensenya les seves dents i estufa el bigoti, ara, dic, els mandataris USA creuen necessària la mentida referent als seus morts, els èxits aconseguits en el merdós art de matar més i millor, els accidents lamentables, els danys col·laterals, el foc propi («amigo» en diuen ells). Fins que l'evidència d'unes fotografies en colors de qualque agència de notícies encara no manipulada per Bush, o les filmacions d'Al-Jazira TV, els refrega pels nassos els quatre mots de la veritat: les coses no van tan bé. I després surt el xèrif mundial exclamant-se amb allò que no hi ha dret, que les cintes amb les gravacions dels texans presoners i cagadets de por, pobres, el munt de cadàvers tirats a un racó contravenen la Convenció de Ginebra, en el sentit que atempten contra la dignitat dels presoners de guerra. Els iraquians, res, no en tenen ni així de dignitat. Almanco si ho demanes als tres mosqueters: Bush, Blair i Aznar (darrere darrere, jo també vull jugar encara que sia de mel i sucre, sembla que diu seguit seguit). Bé, li han dit, envia personal i material sanitari. Però no és necessari que frissis, vés-hi poc a poc. Posaria li faran enterrar els morts, ja ho veureu. Encara que amb els dos que moriren dins la trinxera amb la bandera blanca issada, serà feina bona de fer