Quan els arguments magregen
Ve quan les paraules comencen a ensopegar les unes amb les
altres, travelen els mots i s'endureixen. Per això uns diuen:
assassins, botxins, a una gent que individualment no té ni mitja
llosca, però amb la gran cuirassa de la majoria absoluta, va més
inflada que el menjar blanc i replica: inconscients, duis a
Espanya cap a la ruptura social, que aprofitau la terrible guerra
per fer propaganda electoral ... (Ostres, oblidant que foren ells
els que ens embolicaren en l'animalada sense encomanar-se a ningú
i mirin si és fà cil que deixin d'aprofitar-se'n: sortir-se'n).
I com que no ho faran, s'han de protegir la cara de qualque
manera, ells, tan virtuosos, mai no cauran en insults, en
paraules brutes ni accions impures. I allò tan sofert: sols són
responsables davant Déu i la història. Però jo, que ja que no
tenc molta memòria guard molts papers, trec de la capsa de
sabates que tenc ad hoc, un dels papers que hi varen caure amb
ambició de tornar veure la llum qualque dia. Aquest: Editorial
de Diario de Valencia del dia 21-11-02. Feia poc que el personal
contrari al transvasament de l'Ebre s'hi havia manifestat: «Daba
mucha rabia escuchar a los manifestantes i no poder partir-les la
cara que es lo que realmente apetecia... Lo que se merecian estos
desgraciados era una mano de leches... Por eso, quienes ayer
paseamos por Valencia al mediodia vimos con rabia e indignación
que los socialistas nos quieren hundir. Vimos como llegaban
decenas de autobuses con matrÃcula de Cataluña y Aragón,
repletos de gente engañada por el Gobierno socialista que
preside el cobarde de Marcelino Iglesias. Vimos a los chalados de
Izquierda Unida en su mesiánica cruzada para romper España.
Apoyando a los amigos de ETA en el PaÃs Vasco, a los
catalanistas en Valencia, a los Vascos en Navarra, a los
aragoneses en el trasvase y a cualquiera que odie a España».
Vull insistir que aquest editorial és d'un diari controlat amb
lupa pel senyor Zaplana. O sia, senyors del PP, manco victimisme
i a mamar com un cabrit jove: remenant la cua.
|