El PSM opina. 19/04/2003

Barrabàs

Aquests dies passats s'ha presentat en públic la versió digitalitzada del diccionari Alcover-Moll. És un fet digne de destacar i s'emmarca dins una tasca generalitzada de «fer coses per la llengua» que es duen a terme des de la Direcció General de Política Lingüística. I, ja que som en temps quaresmal tot esperant la ressurrecció, deixau-me especular, com es diu ara, que segurament aquesta obra no s'hauria fet si hagués governat el PP o, fins i tot, si aquesta tasca governamental no estigués en mans del PSM. Tanquem el parèntesi tot confiant que el Verb nacionalista es tornarà a fer carn el dia 25 de maig. Fer coses per la llengua en un ampli espectre d'actuacions i que parteixen del supòsit que la llengua és un tot, un tot territorial i també un tot de registres i de possibilitats, una globalitat, com totes les llengües que es diuen normalitzades. Vaja, que no és una parcel·la reduïda als morts -recordau que una de les més brillants intervencions de l'anterior règim en matèria lingüística fou editar una làmina d'escriptors illencs tots ja traspassats- i a quatre modismes que diuen voler defensar des de la trinxera de la més barroera i llastimosa secessió.

De totes maneres davant la digitalitzció, davant la modernització, d'una obra clàssica sempre es pot plantejar el dubte. Quin dubte? No em posaré metafísic i no diré que es tracta d'una violació de l'essència mateixa de l'obra, que fou concebuda per ser fullejada en uns gruixuts i voluminosos toms. No. Ni tampoc em plantejaré els pseudo-dubtes semblants als que es plantegen -tot i que som conscient que no és la mateixa cosa- quan traslladen una novel·la al cinema, dubtes que van en la línia si la versió cinematogràfica podrà recollir les essències que es capaç de traspuar la novel·la, si serà capaç el director i les actrius de captar tot allò que l'escriptor va amuntegar en les tres-centres pàgines convencionals que pot tenir una novel·la.

Hi estic ben a favor, de la digitalització. I de qualsevol altra iniciativa encaminada a perpeturar la cultura catalana, i per tant a fer-la perviure, tot emprant tot allò que les anomenades noves tecnologies posen al nostre abast. Benvinguda sigui la modernitat! Ja n'hi ha prou de propostes polítiques que fan bandera de l'estantissisme persistent. Ara, qualsevol persona, des de ca seva, podrà entrar dins les voluminoses pàgines del diccionari i consultar qualsevol mot, qualsevol modalitat, qualsevol variació perquè l'obra d'Alcover-Moll, hi és intacta, fins i tot, amb els dibuixos i els paradigmes verbals. Tot, tot i tot. Els navegants perduts podran encalçar paraules i, en les nits d'insomni, potser alguna capitosta de la dreta més execrable, podrà congraciar-se amb la vida tot enfilant una modalitat rere l'altra com si fossin les denes d'un rosari.

Però sempre ens quedarà París! diu la dita. I estic convençut que aquesta benvolguda i necessària modernització no farà gens ni mica la competència a l'edició tradicional. Us faré una confessió, quan tenia desset o devuit anys, vaig estalviar tot quan vaig poder de la setmanada que em donaven a casa i vaig arreplegar, en un any, vint-i-cinc mil pessetes per comprar-me el Diccionari. Mai no me n'he penedit de les privacions, que sens dubte vaig patir, per poder estalviar aquesta quantitat de diners. En canvi, sí que em roman el gustet de perdre'm per dins les planes del diccionari. No, no us cregueu que som un rarot espartà que cada vespre em pos per tasca llegir-ne trenta pàgines per amortitzar la inversió. No, com en la vida, potser el plaer més gros el donen les espipellades, les llargues i suculentes espipellades que li he pegat. Perquè és d'un incert que cada vegada que agaf el diccionari per cercar-hi una paraula o una curiositat, i si el temps m'ho permet, no m'hi passi mitja hora llarga pellucant i esclovellant mots que em criden l'atenció mentre cerc la paraula que ha motivat la consulta. Aquest plaer de badocar les paraules amb parsimònia crec que la modernitat encara no ens ho permet. Però, no obstant, benvingudes siguin les modernitzacions.

El lector es demanarà que té a veure el títol amb el contingut de l'article. Bé és una concessió a l'educació que vaig rebre i al temps que som: la setmana de pasqua. En aquell temps, els jueus varen alliberar Barrabàs del turment de la creu. Jo, que tenc fama de ser una mica creuós, he alliberat, per parlar bé del diccionari no per enclavar-lo a cap creu, algun o alguna política afamada de dir barrabassades del turment de la meva ploma.