"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 22/04/2003

El fracàs territorial

Final de legislatura. Quatre anys difícils i complicats. Els sectors progressistes que donam suport d'una manera crítica a l'actual Govern Balear hem estat en tot moment preocupats i lluitant per tal que els polítics portassin a la pràctica el que signaren l'any 1999. Més d'una vegada lluitar per allò que era evident ens ha portat a ser demonitzats per algun sector oportunista i panxacontent que no sap res d'independències polítiques ja que viu de vinclar l'espinada davant qui comanda. Aquells que cobren pel seu silenci i callen, servils, sense saber que és l'esperit crític o el paper de l'intel·lectual d'esquerres dins de la societat contemporània voldrien que combreguàssim amb rodes de molí. Record molt bé la persecució a la qual ha estat sotmès constantment el diputat verd Joan Buades i, més recentment, l'escriptor d'esquerres i sacerdot dels pobres Jaume Santandreu. Jaume Santandreu és perseguit pel simple fet d'haver escrit un article on es criticava un màxim responsable de la sanitat balear, el doctor Josep Carbonero. Carbonero i l'advocat Ignasi Ribas demanen deu milions de pessetes al sacerdot dels marginats per la publicació d'un article crític amb qui comanda. Quina misèria moral!

Però tornem a l'inici d'aquest article. El cert és que els amics als quals donam suport i pels quals demanam el vot en cada convocatòria electoral ens han fet patir. Moltes vegades la gent ens ha aturat pel carrer i ens ha dit, estranyada: «I vosaltres donau suport a un personal que ha fet això i això altre?». La qüestió és que, malgrat que en tot moment hem encoratjat el Pacte a portar endavant el que s'havia signat l'any 1999 pel que fa referència a protecció del territori i tantes altres coses cabdals per a la supervivència del nostre poble, hem arribat al final de la legislatura amb una mala nota en medi ambient. Com molt bé expliquen el diputat del PSM-Entesa Nacionalista Antoni Alorda, la consellera Margalida Rosselló, el portaveu del GOB Miquel Àngel March, Els Verds d'Eivissa i Formentera, etc, tothom ha pogut constatar com els polítics, els diputats i dirigents que hem encoratjat en tot el que fa referència a la protecció de recursos i territori, no han estat prou valents per a evitar el fracàs en fixar límits concrets a la construcció. En l'informe anual 2002 que va presentar recentment Miquel Àngel March, el GOB deia que no s'havia aconseguit frenar «de forma significativa» el creixement de la construcció. L'informe del GOB referent a dades urbanístiques de Mallorca posa de manifest que, tan sols durant el 2002 es visaren 6.872 habitatges a tot Mallorca. Els municipis amb més índex de construcció són Palma, Inca, Sant Llorenç i Manacor. El diputat del PSM Antoni Alorda era encara molt més crític i, de forma ben directa, explicava que era UM el principal culpable d'aquest fracàs territorial. Contestant a un article de Josep Melià Ques, Antoni Alorda afirmava: «...la realitat és que no s'ha afrontat decididament el canvi del model territorial del PP (o del PP-UM si es prefereix). S'han fet coses en el bon camí, en això també hi hem de coincidir, sobretot al principi de la legislatura, i s'han adoptat importants mesures provisionals. Ara bé, l'objectiu d'establir un nou model, amb vocació duradora, aquest s'ha anat enredant durant anys, fins i tot amb grolleres tàctiques dilatòries». Antoni Alorda parlava també de «confusió i més confusió», d'amenaces dels socis de govern quan diuen «o es fa com nosaltres deim [com diu UM], o no es fa res». Alorda conclou sorneguer: «En definitiva, sembla que, frontisses i esquerres, no estam fets de la mateixa pasta».

Tot plegat, com diuen bona part dels sectors progressistes que donen suport al Pacte, un panorama prou decebedor que caldria no repetir en la propera legislatura cas d'un resultat electoral positiu el proper 25 de maig. Els polítics que ens governen haurien de saber que si arribaren al poder va ser a conseqüència de les grans mobilitzacions ecologistes i de defensa de recursos i territori dels anys finals del canyellisme. El que s'ha esdevingut en aquests quatre anys, el fracàs territorial, la no aprovació de la llei de quotes, la inexistència d'un pla territorial proteccionista, no és de rebut. Els sectors socials d'esquerra volem que els polítics siguin coherents amb les seves promeses electorals.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: