El fracàs territorial
Final de legislatura. Quatre anys difícils i complicats. Els
sectors progressistes que donam suport d'una manera crítica a
l'actual Govern Balear hem estat en tot moment preocupats i
lluitant per tal que els polítics portassin a la pràctica el
que signaren l'any 1999. Més d'una vegada lluitar per allò que
era evident ens ha portat a ser demonitzats per algun sector
oportunista i panxacontent que no sap res d'independències polítiques
ja que viu de vinclar l'espinada davant qui comanda. Aquells que
cobren pel seu silenci i callen, servils, sense saber que és
l'esperit crític o el paper de l'intel·lectual d'esquerres dins
de la societat contemporània voldrien que combreguàssim amb
rodes de molí. Record molt bé la persecució a la qual ha estat
sotmès constantment el diputat verd Joan Buades i, més
recentment, l'escriptor d'esquerres i sacerdot dels pobres Jaume
Santandreu. Jaume Santandreu és perseguit pel simple fet
d'haver escrit un article on es criticava un màxim responsable
de la sanitat balear, el doctor Josep Carbonero. Carbonero
i l'advocat Ignasi Ribas demanen deu milions de pessetes
al sacerdot dels marginats per la publicació d'un article crític
amb qui comanda. Quina misèria moral!
Però tornem a l'inici d'aquest article. El cert és que els
amics als quals donam suport i pels quals demanam el vot en cada
convocatòria electoral ens han fet patir. Moltes vegades la gent
ens ha aturat pel carrer i ens ha dit, estranyada: «I vosaltres
donau suport a un personal que ha fet això i això altre?». La
qüestió és que, malgrat que en tot moment hem encoratjat el
Pacte a portar endavant el que s'havia signat l'any 1999 pel que
fa referència a protecció del territori i tantes altres coses
cabdals per a la supervivència del nostre poble, hem arribat al
final de la legislatura amb una mala nota en medi ambient. Com
molt bé expliquen el diputat del PSM-Entesa Nacionalista Antoni
Alorda, la consellera Margalida Rosselló, el portaveu
del GOB Miquel Àngel March, Els Verds d'Eivissa i
Formentera, etc, tothom ha pogut constatar com els polítics, els
diputats i dirigents que hem encoratjat en tot el que fa referència
a la protecció de recursos i territori, no han estat prou
valents per a evitar el fracàs en fixar límits concrets a la
construcció. En l'informe anual 2002 que va presentar recentment
Miquel Àngel March, el GOB deia que no s'havia aconseguit frenar
«de forma significativa» el creixement de la construcció.
L'informe del GOB referent a dades urbanístiques de Mallorca
posa de manifest que, tan sols durant el 2002 es visaren 6.872
habitatges a tot Mallorca. Els municipis amb més índex de
construcció són Palma, Inca, Sant Llorenç i Manacor. El
diputat del PSM Antoni Alorda era encara molt més crític i, de
forma ben directa, explicava que era UM el principal culpable
d'aquest fracàs territorial. Contestant a un article de Josep
Melià Ques, Antoni Alorda afirmava: «...la realitat és que
no s'ha afrontat decididament el canvi del model territorial del
PP (o del PP-UM si es prefereix). S'han fet coses en el bon camí,
en això també hi hem de coincidir, sobretot al principi de la
legislatura, i s'han adoptat importants mesures provisionals. Ara
bé, l'objectiu d'establir un nou model, amb vocació duradora,
aquest s'ha anat enredant durant anys, fins i tot amb grolleres tàctiques
dilatòries». Antoni Alorda parlava també de «confusió i més
confusió», d'amenaces dels socis de govern quan diuen «o es fa
com nosaltres deim [com diu UM], o no es fa res». Alorda conclou
sorneguer: «En definitiva, sembla que, frontisses i esquerres,
no estam fets de la mateixa pasta».
Tot plegat, com diuen bona part dels sectors progressistes que
donen suport al Pacte, un panorama prou decebedor que caldria no
repetir en la propera legislatura cas d'un resultat electoral
positiu el proper 25 de maig. Els polítics que ens governen
haurien de saber que si arribaren al poder va ser a conseqüència
de les grans mobilitzacions ecologistes i de defensa de recursos
i territori dels anys finals del canyellisme. El que s'ha
esdevingut en aquests quatre anys, el fracàs territorial, la no
aprovació de la llei de quotes, la inexistència d'un pla
territorial proteccionista, no és de rebut. Els sectors socials
d'esquerra volem que els polítics siguin coherents amb les seves
promeses electorals.
|