El PSM opina. 30/07/2003

Oportunistes i panxacontents

En un article de l'històric dirigent del moviment obrer Llorenç Buades, actualment militant de la CGT, titulat «Desfeta de l'esquerra a les Illes» explicava les causes de la pèrdua de diputats per part d'EUV-Verds, PSM, COP i Verds d'Eivissa i Formentera. Deia Llorenç Buades: «Crec, a la vista d'una campanya que només s'ha fonamentat dins l'esquerra en la venda del retrat dels candidats, en cartells personalitzats, com fa la dreta, i mancats de qualsevol sentit diferenciador en un sentit programàtic, crec que l'esquerra ha fet només una opció mediàtica».

Ara mateix, certs comentaristes consideren que el Pacte ha fracassat perquè ha fet una política «massa d'esquerra» que, d'altra banda, no ha vist ni notat ningú; i per això recomanen encara més dretanització als partits del Pacte. Fins i tot critiquen els únics que han estat coherentment al servei de les classes populars i de la mateixa supervivència del medi natural. Una maniobra rodona d'aquests comentaristes, aquesta mena de recomanacions, perquè l´únic futur dels partits progressistes consisteix a esser conseqüents i actuar com a esquerra real, mentre que una agudització de les tendències dretanes els duria, bé a l'absorció orgànica per part de la dreta ja convalidada, o bé al suïcidi polític, perquè per a dur la dreta al poder la gent preferirà la dreta històrica, que fa més bé de dreta i hi té més credibilitat i pedigree.

El PSM hauria d'anar molt amb compte amb el caramull de circumstàncies adverses que té al davant a conseqüència dels mals resultats electorals. Ara tothom ha pogut constatar com els vuit anys d'exercici del poder no han servit per a consolidar ni molt manco augmentar el sostre electoral del nacionalisme d'esquerra. I per a desgràcia del teixit associatiu de la nostra societat, sovint la «gestionitis», la pèrdua de referents ideològics nacionalistes, ecologistes i d'esquerra, tan sols ha aconseguit debilitar les organitzacions que, per a una parit d'esquerra, haurien de ser l'essència de les seves preocupacions. En referim, evidentment, a l'imprescindible reforçament de tot tipus d'associacions, sindicats i organitzacions culturals i polítiques de la societat civil. Sembla mentida que alguns dirigents no hagin sabut copsar la realitat i, amb la dèria de guanyar terreny electoral a la dreta, tan sols hagin aconseguit, en la pràctica, perdre els votants progressistes en el camí, sense, de rebot, guanyar-ne cap de la dreta que es volia conquerir. Tot fa preveure una certa consolidació de determinats sectors entestats en aprofundir el camí que, ho haurien de pensar molt bé, ha portat el PSM a la pèrdua del 22% del seu electorat històric. Segurament faran una lectura interessada de la desfeta per tal d'»amollar amarres», signes d'identificació esquerrans.

Els oportunistes i panxacontents de totes les organitzacions derrotades no escaliven. Ara arriba el moment del radicalisme oportunista més forasenyat. Alguns quadres sense principis, aquells professionals del romanço que tant podrien ser del PSM com del PSOE o del PP, desesperats en comprovar com el seu joc s'ha evidenciat a les totes, provaran de reforçar encara més les seves posicions dretanes. Aquests dies són freqüents les afirmacions del tipus «Mallorca és una terra de dretes», «hauríem d'acabar amb tota mena de radicalisme ecològic, republicà i nacionalista dins del partit», «només ens salvaria la unió amb UM», «ens hem de desfer de l'antiga direcció 'comunista'» (en referència a Mateu Morro, Pere Sampol i Sebastià Serra). Vet aquí les conclusions finals d'aquells que només tenen el guany material, l'obtenció de bons sous a les institucions, dins del cap.

Recordem que de pijoprogrés n'hi ha arreu i són precisament aquests sectors, sovint prepotents i dogmàtics, els que poden fer impossible un projecte renovador de l'esquerra, «anul·lant», en paraules de Pep Juárez, «l'obertura democràtica i la participació de la gent», com s'ha esdevingut en temps del Pacte. Aquests són alguns dels errors que s'han d'evitar en un proper futur i, sobretot, el de confondre la falsa esquerra amb l'esquerra real d'una societat.