El PSM opina. 13/08/2003

Després de la desfeta

Aquestes darreres setmanes són nombroses les reflexions post-electorals procedents de determinats sectors de l'esquerra real, no d'aquella que, des de la transició usurpa el seu nom. Algunes, a la premsa, sovint en forma de carta, publicades en indrets poc destacats. Altres, les més abundoses, mitjançant aquest modern i eficient sistema de comunicació: Internet. El més curiós de tot el que s'esdevé és que mentre les burocràcies i màxims dirigents dels partits que han fet malbé l'experiència progressista han disposat -i disposen!- de les pàgines centrals dels diaris, de la ràdio i la televisió per a propagar les seves cortines de fum (burdes justificacions donant la culpa de la pèrdua de les eleccions al veïnat, justificant aliances sense principis, escampant boira, en definitiva), mentre les burocràcies tenen a la seva disposició tots els mitjans de comunicació, deia, l'esquerra real, aquella que representa els col·lectius que són la columna vertebral del teixit social de la nostra societat, no disposen d'aquestes facilitats per a donar a conèixer la seva opinió.

Les Plataformes per la Pau, els col·lectius de joves esquerrans, els moviments socials, els sectors d'esquerra sindical, les associacions de veïns, les més diverses ONG, els cristians pel socialisme, diverses tendències nacionalistes, anarquistes i ecologistes queden, per norma, sense poder dir la seva. I el que és encara pitjor: el treball concret de tots aquests col·lectius és sovint vampiritzat pels dirigents de l'esquerra de la moqueta i el cotxe oficial.

Aquests dies, emperò, com deia una mica més amunt, he pogut arreplegar alguna de les opinions d'aquests col·lectius socials fent referència al fracàs de l'esquerra oficial en les passades eleccions. Joan Canyelles i Amengual, bon amic i membre actiu de la Plataforma Antimilitarista de Mallorca, analitzava, en una «carta al director», els motius del fracàs de l'esquerra oficial: «Ara vénen les anàlisis de les causes i els motius d'aquesta desfeta històrica. És evident que els partits del Pacte en tenen bona part de culpa. Potser uns, més que els altres. Tal volta amb matisos. Crec que el PSM s'ha allunyat tant de la seva base social, del seu electorat, que l'ha perdut de vista. És desolador comprovar amb quina facilitat es fa el llarg camí que deixa enrere les arrels i els principis que varen donar força a un projecte il·lusionant. El cas d'EU-Verds té una altra lectura. Potser el seu error ha estat atrofiar-se als despatxos i ésser incapaç de crear la xarxa social que doni impuls a un projecte que sigui diferent, sòlid i estimulant. Caldrà demanar-se per què una part dels moviments socials desconfien dels partits polítics de l'esquerra institucional. El PSOE és una altra cosa. Sobretot pel que fa a l'Ajuntament de Palma. Votar aquesta llista va ésser un acte heroic revestit de dimensions èpiques que mai no serà reconegut del tot».

Cecili Buele, en una anàlisi escrita el mateix dia de la desfeta electoral també posava fil a l'agulla, quan escrivia: «Hom s'adona que tot allò que fan o deixen de fer cada dia, els polítics, ho fan o ho deixen de fer gairebé sempre, únicament i exclusivament, en funció de l'obtenció de més i més doblers, que els ajudin a aconseguir més i més càrrecs públics, que els duguin a recollir més i més vots al cap de quatre anys seguits d'exercir-se en el poder! I tot per què? Per tornar a recomençar altra vegada i a fer girar la mateixa roda dels doblers, dels càrrecs, dels vots... un pic i un altre, a cada legislatura, a cada procés electoral».

Però qui millor resumeix totes aquestes preocupacions de l'esquerra real de la nostra societat potser és el militant del PSM i bon amic meu, Miquel Àngel Maria Ballester. En Miquel Àngel ha escrit un excel·lent article titulat precisament «Reflexions post-electorals» que conclou d'aquesta manera: «Per tant, ja sabem el que ens toca fer: crec que els partits que hem sortit derrotats d'aquestes eleccions ens equivocaríem si plantejàssim, des d'ara, una estratègia per recuperar el poder. Del que es tracta és de recuperar la societat».