El PSM opina. 06/05/2003

Carbonero, Ribas i Cámara

Els diaris de Ciutat ens informen de la forta esbroncada que l'exdirigent carrillista (PCE) Manuel Cámara, actualment senador i dirigent d'EU, pegà al candidat d'aquesta formació a la batlia de Palma, Eberhard Grosske, perquè -diu el diari- «no acudí a l'acte de presentació de l'Associació de Familiars i Simpatitzants de la Guàrdia Civil, que tingué lloc a la seu de CCOO». El diari afegeix: «En comprovar el 'fulletó' de Grosske, el senador i home de caràcter agafà el mòbil i el cridà: 'Un candidat es presenta allà on el conviden!'». Fins aquí la notícia. El que no sabem és si Eberhard Grosske, candidat d'EU a la batlia de Palma, ha esbroncat el senador en relació a la participació (com a testimoni) que aquest ha de tenir en el procés que el doctor Josep Carbonero, destacat home afí a les tesis d'Izquierda Unida i l'advocat Ignasi Ribas, han ordit contra el sacerdot dels pobres, l'escriptor nacionalista i d'esquerres Jaume Santandreu. En opinió d'aquests dogmàtics i estantissos sectors de la política illenca (que en el passat aprovaren les tesis antirepublicanes de Santiago Carrillo i l'antipopular pacte social de la Moncloa entre moltes altres malifetes), Jaume Santandreu ha de ser jutjat i condemnat, perquè es «va atrevir» a escriure un simple article d'opinió on criticava la nefasta política sanitària del doctor Carbonero.

Recordem que el desgavell sanitari, l'autoritarisme del doctor Carbonero amb els treballadors i els sindicats, han estat denunciats pels sectors més dinàmics i actius de l'esquerra des del començament de la legislatura progressista. Que el Pacte hagi mantingut en el poder un home rebutjat per tants i tants col·lectius, per les més diverses organitzacions de la societat civil de les Illes, és un greu error que pot portar problemes a tots els que donam un suport crític a l'actual experiència progressista. El judici contra 'escriptor d'esquerres Jaume Santandreu, talment com en temps del franquisme, demostra la prepotència d'aquestes membres d'Izquierda Unida. És una vergonya sense nom que, en lloc d'ajudar a solucionar els greus problemes de la marginació, s'atreveixen a demanar deu milions de pessetes al sacerdot dels més desvalguts, precisament a qui més ha fet pels pobres de Mallorca. Tot plegat és inadmissible i demostra novament el tarannà autoritari, sectari i dictatorial de qui ha ordit aquesta conspiració contra la llibertat d'expressió, en una línia típicament reaccionària. Eberhard Grosske tendria tot el dret del món a esbroncar ben fort Josep Carbonero per atrevir-se a portar a judici un home tan estimat a Mallorca com Jaume Santandreu. Un sacerdot obrer, sense cap mena de propietats, i que ha fet del servei als més necessitats de les Illes el seu ofici. Aquest «afer», portar als tribunals un destacat intel·lectual mallorquí com va fer en el seu temps la Diputació franquista de Palma (Hitler i Mussolini també portaven a la presó, criminalitzaven i executaven els intel·lectuals progressistes) és un mal favor electoral al candidat a la batlia de Palma per part d'EU. I, alhora, és una vergonya per a la coalició Esquerra Unida-Verds, ja que, objectivament, torna donar la raó als sectors més coherents de l'ecologisme illenc que no volien repetir experiència electoral amb un personal tan avariat: aquests excarrillistes illencs especialitzats en la repressió de la dissidència política, en l'atac continuat contra els sectors d'esquerra (recordeu la campanya de quatre anys contra Joan Buades i Els Verds d'Eivissa i Formentera; recordeu les declaracions de Manolo Cámara contra Fernanda Caro quan aquesta «s'atreví» a obrir boca per a criticar la supeditació del Pacte a UM alhora que exigia avançar molt més en una política favorable als sectors més pobres de Mallorca).

Aleshores Manolo Cámara, com en temps de la transició quan el senador no deixava parlar en les assemblees els sectors consellistes del moviment obrer o feia la vida impossible als militants de l'esquerra revolucionària que militaven dins CCOO, exigí silenci de tomba als seus mateixos companys. L'actitud sectària, dogmàtica, prepotent i dictatorial dels senyors Josep Carbonero i els amics que li donen suport pot posar en perill el magre 5,4% cent de vots que obtingué la coalició Esquerra Unida-Verds.