|
No n'hi ha prou en 300 articles
L'any 1999, quan vaig començar a escriure el primer dels tres-cents
articles que fins ara mateix he publicat en aquest diari, no
ignorava que el camí més tranquil, per a un escriptor, era
dedicar-se a la professió, escriure novel·les, parlar de l'amor
de les tres taronges, estar bé amb tothom i deixar per a temps
millors les complicacions que comporta fer pública una opinió
crítica i independent... Però sembla que Joan Pericàs em
coneixia prou bé i no deixava d'insistir en un tipus de col·laboracions
que fes referència a la més rabiosa actualitat de les Illes.
Per telèfon, quan comentàvem l'actualitat política diària o a
la redacció, quan li portava els articles, sempre acabava
parlant i teoritzant sobre el necessari compromís de l'intel·lectual
amb el seu temps i el seu país. En Joan Pericàs aleshores, i
ara mateix!, em semblava i em sembla un intel·lectual de factura
clàssica, com aquells que existien en temps de la transició.
Parl de Josep M. Llompart, Joan Fuster, Enric Valor, Víctor
Alba, Salvador Espriu o Gonçal Castelló...
L'amic Joan Pericàs va ser tan insistent que, com és de
suposar, vaig acabar donant-li la raó i implicant-me més encara
(si això era possible!) en l'anàlisi de la nostra punyent
realitat social i política. Mai no he estat d'aquells que per a
estar bé amb qui comanda s'estimen més callar, fan bondat i
després allarguen la mà per a cobrar el preu del seu silenci còmplice.
I així, producte de les nostres nombroses xerrades, analitzant
la situació política de les Illes i de l'Estat espanyol, anaren
sortint aquells articles, molts dels quals han estat seleccionats
per a sortir en aquest Saber dir les coses, que sortirà
publicat en els propers mesos.
És quasi materialment impossible recordar cada una de les
converses mantigudes al llarg d'aquests anys d'intensa labor
d'investigació, de crítica constructiva al Pacte de Progrés,
de lluita permanent en defensa de la llengua catalana i les idees
de preservació del nostre medi ambient i senyes d'identitat. Però,
en el fons, els autors del llibre, els autèntics protagonistes
dels articles que avui publicam són, a part dels noms que acab
de citar, els diversos col·lectius professionals, polítics i
culturals, les persones de tota condició que, d'una manera
sincera i desinteressada, m'han fet arribar la seva assenyada
opinió, els documents, les confidències de primera mà
referents al problema que s'esdevenia en aquell sector de la
nostra societat. Sense l'aportació de l'home i la dona del
carrer, del sindicalista anònim, del militant d'aquell partit,
ben segur que no hauria sabut com enfocar el problema del qual
parlava i les meves mancances haurien estat prou evidents.
|
