|
El retrocés del PSM
Ja no són possibles els jocs de mans, els trucs de
prestidigitador i la xerrameca buida del polític professional
que amb un parell de beneitures vol amagar la realitat. Quatre
formacions polítiques d'esquerra, nacionalistes i ecologistes
han fracassat rotundament en aquestes eleccions. El Pacte ha
fracassat, entre moltes altres raons que ja anirem analitzant,
perquè han mancat els diputats procedents d'EU-Verds, que ha
perdut dos diputats; el PSM, que ha perdut un diputat; la COP de
Formentera, amb el seu únic diputat esvanit i Els Verds
d'Eivissa i Formentera, que tampoc han aconseguit cap escó. Amb
les xifres a la mà no hi ha volta de fulla ni demagògia
justificadora. Però mentre tothom s'enfonsava, el zapaterisme (PSOE)
guanyava escons i UM, per primera vegada en la història
superava, en nombre de vots el nacionalisme d'esquerres. En el
fons, com diria Mateu Morro, el Pacte PSOE-UM ha funcionat
a la perfecció i ha aconseguit el seu objectiu estratègic bàsic:
acabar amb l'hegemonia del PSM en molts pobles. El problema és
que «l'eficient» estratègia de Munar-Antich contra el
nacionalisme d'esquerres també liquidava, per a una llarga
conjuntura històrica, una hipotètica repetició del Pacte de
Progrés.
Malgrat que hagin estat quatre les direccions polítiques del
Pacte de Progrés que han davallat (EU-Verds, COP, PSM i els
Verds d'Eivissa i Formentera), qui ha patit la desfeta més
evident, amb greus repercussions històriques per al futur de la
nostra terra i la nostra cultura, és, sense cap dubte, el Partit
Socialista de Mallorca. Perdre prop de dotze mil vots i un
diputat, a part de les derrotes impressionants en municipis clau
de Mallorca com Manacor o sa Pobla, per posar uns exemples,
obliga a una revisió a fons del que s'ha fet en vuit anys
d'exercici del poder polític en aquesta comunitat, primer en el
Consell de Mallorca, després en el Govern Balear. Caldria
revisar si ha estat la via més convenient aquell camí tan
lloat, el del «pragmatisme» enfront el «radicalisme utòpic
forassenyat» del qual parla l'amic Antoni Marimon en el
seu llibre Història del PSM: entre la realitat i la
utopia, és a dir l'exigència ecològica, ètica, republicana i
nacionalista tan blasmada pels «homes de seny». Evidentment,
amb la ideologia de la «gestionitis» s'ha arribat a assolir el
poder i, ningú no ho nega, les conselleries del PSM (Educació i
Cultura, Agricultura) han fet una bona feina... Ara, i amb urgència,
el que es tracta és d'analitzar per quins motius el pragmatisme
de la direcció no serveix per a consolidar el teixit associatiu
del nacionalisme d'esquerres, per quins motius l'electorat els ha
girat l'esquena, quines són les causes reals per les quals el
PSM, elecció rere elecció, no aconsegueix no solament superar,
ni que sigui en petits percentatges, sinó simplement consolidar
el sostre electoral obtingut.
Durant quatre anys, des de les posicions de suport crític al
Pacte i, evidentment, al PSM, hem advertit per activa i per
passiva a les distintes formacions progressistes d'alguns errors
i mancances que s'havien de solucionar per tal de poder
consolidar l'experiència progressista. Però no sabem el que
s'esdevé amb les direccions dels partits que han perdut les
eleccions: o no llegeixen la premsa o, el que és pitjor, no
escolten ni els interessen els consells dels seus propis votants
i simpatitzants. Potser s'esdevé que trepitjar moqueta i fruir
de cotxe oficial amb xofer hagi fet veure bubotes, fantasies de
ciència-ficció. Creure que la «realitat» era el que ells
somniaven i fals tot el que sortia del carrer.
Observem, però, que un altre membre de la federació amb
posicions ideològiques anàlogues, el Partit Socialista de
Menorca, ha aguantat el cop prou bé. Ni hauria per a fer
comparacions. Alguns sospiten que el PS de Mallorca ha fet d'UM,
i que, posats a fer d'UM, l'equip de Munar ho fa força millor,
de manera que un cert percentatge d'electors del PSM, o bé han
votat directament a UM, o bé han optat per abstenir-se, o bé,
en nom d'un suposat esquerranisme, han optat per un PSOE que (amb
autoritat moral més que discutible) malda per capitalitzar les
recents mobilitzacions ciutadanes. Altrament dit, el PSM només té
qualque possibilitat d'èxit si fa de PSM.
|
