El PSM opina. 04/06/2003

El Pacte i la marginació

Ho explicava recentment la conselleria de Benestar Social: hi ha prop de set mil famílies a les Illes que malviuen amb cent cinquanta euros mensuals. La pobresa «invisible» s'amplia i es consolida a casa nostra malgrat el fals posat d'opulenta societat de consum, capdavantera de propietats i aparells per habitant (cotxes, segona residència...). Fernanda Caro, una de les persones més crítiques del govern progressista i que per això mateix rebé les «advertències» de rigor per part d'alguns dels seus companys de partit, explicava a la premsa el seu pla contra l'exclusió social. Es tracta d'invertir 116 milions d'euros per a provar de millorar la situació del 13,3 per cent de la nostra població. Pensem en aquestes 6.872 famílies que sobreviuen amb uns ingressos bruts de 150 euros mensuals. No oblidem tampoc que unes altres 34.556 famílies només tenen per a tirar endavant uns 300 euros mensuals.

Per altra banda, i dins de la mateixa línia de provar de solucionar els problemes de marginació causats per una egoista societat de consum, Jaume Santandreu, el SEM (Sindicat d'Exclosos de Mallorca) i altres col·lectius dedicats a tenir cura de la marginació iniciaren una «okupació» pacífica de la Plaça d'Espanya per sensibilitzar a la població del fet que representa que no hi hagi recursos abastament per a atendre aquest greu problema que sacseja la nostra societat. Els col·lectius de marginats també denunciaven la campanya de persecució que, per haver escrit un simple article d'opinió criticant la mala gestió de la sanitat, havien ordit destacats membres d'Esquerra Unida; concretament el doctor Josep Carbonero ha posat la denúncia, mentre que l'advocat de l'acusador contra el sacerdot dels pobres és Ignasi Ribas i, com testimoni, el senador Manolo Càmara. Tot plegat, un curiós triumvirat que, més que aportar solucions als problemes de les capes més desvalgudes de la nostra societat, es dediquen a «aconsellar» silenci als seus companys de partit (com va fer Càmara amb Fernanda Caro) o a portar els intel·lectuals d'esquerra als tribunals (cas de Josep Carbonero).

Jaume Santandreu ha estat fundador de l'Hospital de Nit, El Refugi, Can Gazà i de gairebé tots els centres de Mallorca dedicats als marginats. Josep Carbonero demana als pobres seixanta mil euros (deu milions de les antigues pessetes). S'afirma que seria per rentar l'«honor», embrutat segons Carbonero, per un article de Santandreu en el qual defensa l'Hospital de Manacor. Quina vergonya, quina forma més reaccionària de fer el joc a la dreta, quina manca de sensibilitat política, quina prepotència de senyoret atrevir-se a portar endavant accions d'aquest tipus contra la llibertat d'expressió mostrant una palesa indiferència davant els problemes dels més desemparats!

Jaume Santandreu no ha fet més que criticar un gestor (que pagam amb els nostres diners) que ho fa malament i demanar justícia i recursos per als marginats de les Illes. I exercir el dret democràtic a la lliure expressió negat ahir pels franquistes, avui pels nousvinguts senyorets de la prepotència i la persecució de la crítica.

Els problemes de la marginació no se solucionen portant la gent d'esquerres, els intel·lectuals compromesos als tribunals. Josep Carbonero i els membres d'IU que li fa costat farien bé d'escoltar les veus dels més pobres de Mallorca i, en lloc d'actuar de forma autoritària, com quan la Diputació franquista portà Jaume Santandreu als tribunals, haurien de prendre nota de les justes reivindicacions dels marginats.