El PSM opina. 23/07/2003

Els privilegis dels polítics

És curiós constatar com, matemàticament, es repeteixen idèntics fets. Si fa quatre anys, certs sectors populars i d'esquerra criticaven que una de les primeres mesures dels polítics del Pacte va ser apujar-se el sou, ara, és la dreta i, concretament, la batlessa de Palma, Catalina Cirer, la que ha encetat la cursa per cobrar més. La premsa informa que cobrarà un 6,6 per cent més del que s'abonava a Joan Fageda. En total 4.208 euros bruts al mes.

Són fets que no ajuden gaire a prestigiar els polítics davant la societat. Si a tot això afegim el ball d'endollats que entren i surten (segons qui guanya les eleccions) de conselleries, direccions generals i altres indrets on els partits situen els seus amics (més de set-centes persones situades pel Pacte perdran la seva cadira mentre que, suposam, uns altres set-cents -o més!- amics de qui ha guanyat entraran, a partir d'ara, a fruir de la nòmina institucional) ens adonarem d'uns dimenssions de la política que no tenen res a veure amb els discursos electorals, tot el romanço que uns i altres ens expliquen quan prediquen que només pensen i treballen per a solucionar els problemes dels ciutadans. Molts diuen que l'empresa privada dóna més que exercir de professional de la política. Això xerriquen. Però a tots els partits sense excepció les batalles preelectorals per a ocupar els primers llocs de les llistes són prou aferrissades perquè ens vulguin adormir amb romanços per a infants.

No vull dir amb tot això que els polítics no han d'estar ben pagats. Només que haurien de tenir un poc més de «tacte» i saber quin és el moment oportú per a negociar l'augment de sou d'acord, com tots els altres ciutadans, amb l´índex d'inflació previst per a cada any. L'apujada de Catalina Cirer triplica per tres l´índex previst per a enguany. Sobren comentaris.

Un altre problema que afecta la nostra butxaca de simples contribuents és el fet, escandalós, de la infinita teranyina d'«assessors» i altres herbes que cada partit col·loca una vegada ha aconseguit situar-se en els llocs de comandament oficial. El llistat d'assessors de Margarita Nájera publicat recentment és un exemple del que diem, i un dels fets més vergonyosos en l'afer de col·locar amics a recer del poder, la moqueta i els bons sous és el sistema de «blindatge» dels càrrecs de confiança. Segons informaven els mitjans de comunicació dia 8 de juliol del 2003, el Govern de les Illes haurà d'abonar (procedents dels nostres imposts) quaranta mil euros a dos responsables de l'Ibavi i l'empresa pública SFM (Serveis Ferroviaris de Mallorca) ja que ni l'un ni l'altre no volen deixar de la cadireta de forma voluntària.

El gerent del SFM, José Antonio Santos Hierro, cobrarà segurament tres milions de pessetes d'«indemnització»; i Teresa Garcia, gerent de l'Ibavi, necessitarà vint-i-dos mil euros (3,7 milions de pessetes) per a cedir el seient. Aquest fet, tan lamentable o més que l'apujada de sou de Catalina Cirer a l'inici del seu mandat, s'haurà de repetir en moltes de les conselleries on hi havia endollats. Uns diners que nosaltres haurem de treure de les nostres butxaques per a engreixar, sovint, algunes persones que, amb actituds poc pensades com va ser la de Teresa Garcia i de Jaume Carbonero amb l'injust cessament de Margalida Lliteras de l'Ibavi d'Eivissa, han fet tan de mal al Pacte de Progrés.

Recordem que la substitució de Margalida Lliteras, en contra del desig dels ciutadans i ciutadanes d'Eivissa, va ser una de les causes que més desgastaren la gestió del conseller d'Obres Públiques Josep Antoni Ferrer i que, de rebot, contribuí al seu cessament. Uns fets lamentables protagonitzats per Jaume Carbonero i Teresa García que ajudaren a indisposar amb el Pacte bona part del votant progressista eivissenc.

I, a part d'estar obligats a pagar els luxes que signifiquen aquests contractes blindats, tot l'absurd privilegi que comporten, hem de veure com es premia economicament qui ha ajudat a fer malbé la nostra experiència progressista.