Barcelona cultural
Aquests dies he estat a Barcelona. Sempre 茅s una alegria
viatjar i, sobretot, quan viatges per a recollir premis i
preparar l'edici贸 de noves obres per a editorials del Principat.
Aquesta vegada es tractava d'anar a recollir un premi de novel路la
que editar脿 properament Edicions Proa. L'acte del lliurament
dels premis de novel路la, poesia i conte va tenir lloc al Gran
Teatre del Liceu de Barcelona i, com de costum, ha servit per
establir contactes amb intel路lectuals admirats com ho s贸n
l'investigador, poeta, historiador i ferm activista cultural
Lupescu. Hi vaig poder con猫ixer Carles Duarte i Isidor C貌nsol,
membres del jurat que havia guardonat la meva novel路la El darrer
hivern (George Sand i Frederic Chopin). Tot plegat, com podeu
imaginar, uns dies d'esbarjo a Barcelona en qu猫 he anat a veure
la meva filla gran, na M貌nica, que estudia hist貌ria a la
Universitat Aut貌noma de Barcelona, i altres familiars als quals
no havia vist de feia temps. 聽Ho he deixat escrit en
diversos articles: sempre va b茅 sortir uns dies del cau estant铆s
de l'autoodi illenc. Marxar i veure amb certa perspectiva la mis猫ria
del m贸n de la ploma curull, llevant honroses excepcions, de
petites conspiracions de caf猫, de provatures rebentistes per fer
malb茅 l'obra dels sectors progressistes... Marxar per uns dies i
tornar amb les piles carregades per a mesos per tal de continuar
bastint la nostra obra, per continuar el combat sense descans
contra la reacci贸, es vesteixi del color que es vesteixi! M脿fies
que ordeixen malaltissos complots contra els nostres escriptors
i, encegats per la m茅s podrida follia, escriuen pamflets plens
de cal煤mnies, mentides, les mistificacions m茅s barroeres i
irracionals contra els escriptors que ens consideram hereus ideol貌gics
de Gabriel Alomar, Emili Darder, Bartomeu Rossell贸-P貌rcel o
Josep M. Llompart.
Aquests darrers temps he hagut de viatjar sovint a Barcelona i
Lleida, a diversos indrets de la naci贸 per a pronunciar confer猫ncies,
anar a recollir determiats premis literaris o fer presentacions
de llibres. Record ara mateix la presentaci贸 a Barcelona de No
era aix貌: mem貌ria pol铆tia de la transici贸, que f茅rem
conjuntament amb Llu铆s M. Xirinacs, Edicions El Jonc (l'editora
del llibre) i els companys d'Endavant i Arran, dos ferms col路lectius
de joves d'esquerra. Tamb茅 record el cicle de confer猫ncies a la
Universitat de Lleida dedicades a l'an脿lisi de la transici贸
espanyola, cicle en el qual vaig participar al costat
d'historiadors, pol铆tics i destacats activistes culturals com
ara Josep Fontana, Josep Guia i Llu铆s M. Xirinacs.
Totes aquestes sortides serveixen per a posar una mica de m茅s
d'oli al meu engranatge de resistent permanent i, des de la
relativa dist脿ncia que d贸na estar a un altre indret, veure, amb
certa ironia, la inutilitat i mesquinesa de les acostumades
campanyes rebentistes en contra nostra. 聽Reflexionem una
mica, ja que hi parlam, en el que ha significat i significa
encara, per a la creaci贸 d'una cultura nacional avan莽ada, el
silenci decretat sobre la vida i l'obra dels escriptors
d'esquerra. Els problemes patits durant prop de seixanta anys per
Gon莽al Castell贸, per posar un exemple paradigm脿tic, n'茅s una
prova evident i irrefutable. Per貌 tamb茅 podr铆em parlar d'Enric
Valor, Pere Calders, Gon莽al Castell贸... La reacci贸 i els
neonoucentistes proven de barrar el pas a tots els que no
combreguen amb el seu ideari est猫tic i/o pol铆tic. Es controlen
els premis que es consideren "importants", es menyst茅
aquells que no s贸n controlats per aquests comissaris o, cas
encara pitjor, es blasma cont铆nuament contra l'"excessiva
proliferaci贸 de guardons literaris" (sempre en la l铆nia de
controlar els "nous valors" que puguin anar sorgint).
La manipulaci贸 sect脿ria damunt la nostra literatura no
s'exerceix solament mitjan莽ant el control dels premis
considerats "importants" pel comissariat: aquells que
es consideren que "consagren" l'autor s贸n donats, o
almanco s贸n aparaulats, anys abans de la seva concessi贸 oficial.
El control tamb茅 es fa extensiu als suplements de cultura del
diaris de m脿xima circulaci贸, on, com tots sabem, cada camarilla
s'encarrega d'enlairar els seus silenciant o atacant aquells que
no s贸n de la seva corda.
Premis del tipus "Roc Boronat" ajuden, emper貌, a
rompre els blocatge neonoucentista de la nostra cultura. Per aix貌
la import脿ncia dels premis independents i no controlats dins del
panorama cultural del nostre pa铆s.
El premi em va ser atorgat per la meva obra El darrer hivern (George
Sand i Frederic Chopin). La novel路la, com ja he dit, ser脿
editada properament per Edicions Proa de Barcelona. El darrer
hivern, la novel路la que acaba de guanyar el "Roc Boronat
2003" 茅s una obra ambientada en el Par铆s de mitjans del
segle XIX, en plena 猫poca del romanticisme i en la Mallorca agr脿ria
i conservadora que conegueren George Sand i Frederic Chopin en la
seva estada a Valldemossa. Una obra que em serveix per a indagar
en el m贸n de la controvertida autora francesa, arquetip del
romanticisme del segle XIX i en el del m煤sic Frederic Chopin. El
socialisme de George Sand, la lluita de l'artista comprom猫s amb
la seva societat i el seu temps, el combat per unir el treball
creador amb l'activitat pol铆tica, ocupen els cap铆tols d'aquesta
nova novel路la i els de la seva continuaci贸, El dietari de
George Sand. S贸n els anys en els quals Flaubert escriu Madame
Bovary i Karl Marx El Manifest Comunista. Stendhal i Balzac
esdevenen els mestres de la generaci贸 d'escriptors rom脿ntics de
la qual forma part George Sand. Al costat de Sand i Chopin,
Balzac i Flaubert, Dickens, Tolstoi i Dostoievski marquen una 猫poca
que coneix la consolidaci贸 del socialisme.
|