Destruir el territori a cop de lleis
* Joan Carles Palerm és president del GEN-GOB
d'Eivissa
* Marià Serra és president de l'Institut d'Estudis Eivissencs
* Hazel Morga és president d'Amics de la Terra
* Francesc Mayans és president del GOB de Formentera
La nova reforma de la Llei d´Espais Naturals (LEN), que retorna
l´ús edificatori a les Àrees Naturals d´Especial Interès (ANEI)
i que redueix de forma considerable la parcelála mÃnima per
edificar a l´interior de les Àrees Rurals d´Interès PaisatgÃstic,
és anticonstitucional i, per tant, ilálegal, ja que no es basa
en l´ordenació del medi natural i els seus usos, sinó que es
limita a considerar els nostres més valuosos espais naturals com
a sòls urbanitzables amb una major o menor densitat. El Sòl Rústic
ha de ser considerat com a tal i per tant el que s´ha de regular
són els seus usos i, en tot cas, les circumstà ncies
excepcionals que s´han de donar per permetre l´edificació dins
del seu à mbit. En aquest sentit s´ha pronunciat el Tribunal
Constitucional, en sentència 164/2001, en relació a tot tipus
de sòl classificat com a rústic, ja no rústic protegit, com és
el cas de les ANEI, pel qual la normativa estatal del sòl és
encara més restrictiva.
La reforma de la LEN proposada ara pel Govern Balear, a instà ncies
del Consell Insular d´Eivissa i Formentera cau, una vegada més,
en l´errada de convertir-se en un manual de condicions per a l´especulació.
Una vegada més, en comptes d´aprovar normatives per impedir l´especulació,
s´elaboren únicament per regular-la i, per tant, fomentar-la.
Amb reformes com la prevista, els propietaris de finques rústiques
que han dedicat temps i esforç en mantenir-les, conservant els
espais de cultiu i els elements tradicionals, queden equiparats,
sinó clarament discriminats, enfront de persones únicament
interessades en especular urbanitzant el sòl rústic. És a dir,
es legisla per a qui més té, per a qui més pot pagar i no per
a qui més pot necessitar o per a qui realment mereix viure al
lloc que colálabora a conservar, condemnant, d´aquesta manera,
de forma irreversible, a la desaparició dels espais naturals i
tradicionals de la ruralia. Buscar les fórmules per invertir
aquesta tendència destructiva del territori, per fomentar la
seva conservació en comptes de la seva progressiva i
irreversible destrucció, és un repte que han d´enfrontar amb
extrema urgència les institucions que, una vegada més, amb la
reforma legal presentada, opten pel camà més fà cil i equivocat.
Evidentment, existeixen fórmules per aconseguir una ordenació
racional del territori i que, lògicament, no passen per limitar-la
a una qüestió de parceláles mÃnimes per a la seva edificació;
des d´aquests grups (GEN, GOB Formentera, Amics de la Terra i
Institut d´Estudis Eivissencs), s´han remès propostes a tots
els partits polÃtics amb la finalitat d´aportar vies que
permetin a la vegada una explotació racional del territori i la
seva conservació, sense haver obtingut cap compromÃs al
respecte fins ara.
El fet més destacable de la realitat actual és l´ús urbanÃstic
del sòl, que origina una especulació descontrolada, amb uns
resultats massa evidents des de fa temps. La conseqüència d´aquesta
forma d´ordenació, o més aviat de desordenació territorial,
és la pèrdua dels valors sobre els que es basa la nostra
principal font d´ingressos: la indústria turÃstica. El fet que
proliferi la urbanització difusa dóna lloc a un mercat de
places turÃstiques ilálegals que la perjudica greument de forma
directe, per competència deslleial, i de forma indirecta
degradant el paisatge i, per tant, la imatge de l´illa a l´exterior.
Altra conseqüència afegida que comporta aquest procés és la
minva constant dels recursos naturals, i el desfasament que
ocasiona amb les infrastructures existents. És aquesta la
problemà tica més greu a la que s´enfronta qualsevol intent d´ordenar
racionalment el territori i que, una vegada més, els
responsables institucionals mostren la seva incapacitat per
aturar aquesta inèrcia.
La insostenibilitat i gravetat de la situació ha arribat a l´extrem
de provocar una mobilització social sense precedents a la nostra
història. Cap altre problema ha provocat la preocupació i l´alarma
social com aquesta irreversible destrucció que està patint el
nostre territori i les amenaces urbanÃstiques que sofreixen
nostres darrers espais naturals. Aquest fet mostra la magnitud
del problema, i la reforma legal que es pretén ara reflecteix la
incapacitat polÃtica de donar respostes i solucions và lides.
Obrir camins cap al futur és feina de tots i responsabilitat de
les institucions, fins ara només s´estan creant carrerons sense
sortida i sense marxa enrera.
|