|
Joan Mesquida
L'exconseller d'Hisenda del Pacte de Progrés, senyor Joan
Mesquida, ha afirmat de forma rotunda la seva oposició a
l'ecotaxa i, com tants d'altres membres de l'esquerra oficial,
aquella que amb els nostres vots va fruir de sous i poltrones,
considera aquesta llei com un dels motius de la pèrdua de les
eleccions el passat dia 25 de maig. Alguns dels «progressistes»
de boqueta que ens han governat en la passada legislatura
consideren el cobrament d'un euro per turista com una ferotge
mostra de «radical i forassenyada lluita de classes». Dirigents
del PSM també han fet declaracions en aquest sentit. Tot plegat,
un panorama esperpèntic en fer-nos copsar de forma brutal la
covardia d'alguns dels governants que han fet malbé l'experiència
progressista.
Tots sabem els errors i mancances d'aquella llei. Però
l'exconseller d'Hisenda no parla d'aquestes deficiències, de la
manca d'un autèntic control en el cobrament a tots els turistes
que ens visiten. Nombrosos sectors socials i els Verds d'Eivissa
i Formentera ja ho van dir, uns en articles d'opinió, els altres
en el Parlament. S'hauria d'haver lluitat per aconseguir cobrar
l'ecotaxa en els ports i aeroports i, sobretot, en els ports
esportius (que és per on entra una bona quantitat de visitants
no controlats). I, també, no en mancaria d'altra!, s'hauria
d'haver aplicat a tothom sense distinció, començant per exercir
un rigorós control damunt l'oferta il·legal.
Joan Mesquida i tots els qui donen suport a les seves crítiques
només consideren, malgrat sigui de forma inconscient, el
problema de la «lluita de classes» generat en l'enfrontament
del Govern amb la patronal hotelera, mai els errors que hem
comentat. Tot plegat, la provada covardia dels governants que
ajudàrem a pujar al poder, ens fa veure per enèssima vegada,
com de lluny són ben sovint «els nostres» de les aspiracions
populars. També ens fa recordar amb certa tristor tot aquell
caramull d'articles que vàrem escriure, il·lusionats,
encoratjant el president Antich a tirar endavant un impost
que ens era necessari per a ajudar, amb els diners recaptats, a
solucionar alguns dels problemes de medi ambient i preservació i
territori que provoca, precisament, l'allau turística. Tothom
recorda a la perfecció com en la passada legislatura s'establí
un fort debat entre els sectors del PSOE que, coincidint amb la
dreta i la patronal, no volien l'aplicació de l'ecotaxa (aquesta
posició era encapçalada per Joana Barceló i Margarita
Nájera, entre molts d'altres) i els partidaris d'aconseguir
recursos per mitjà d'aquest sistema.
Determinats polítics autoproclamats «progressistes» se'n reien
de les aspiracions populars i del desig dels sectors d'esquerra
del Pacte. Si un dirigent d'un partit que diu esser d'esquerra
considera abusives mesures tímidament progressistes com
l'ecotaxa, ¿què el diferencia de la dreta? ¿Per quins motius,
quan es fruïa de sous i cadiretes, no es feia públic el que ara
s'explica? D'on surt tanta por a exercir d'esquerres? O és que,
com més d'un suposa, aquesta casta de polítics són
completament intercanviables? La gent del carrer diu (i demostra
que en sap molt més que jo d'aquestes coses), que són molts els
aprofitats que tant podrien ser del PP com del PSOE com del PSM o
d'UM.
Una vegada més els espavilats, els especialitzats en la
consecució dels substanciosos sous i privilegis que proporciona
l'exercici del poder, s'han rigut de les aspiracions del poble,
dels desigs i sentiments de l'esquerra autèntica de la nostra
societat. Ara, quan la famosa «Operació Antich» del PSOE ja ha
arraconat el PSM en llevar-li onze mil vots, resulta que l'autèntica
política socialista és la de Bono, la de Castella-La
Manxa.
Quin concret panorama de ó ofereix l'actual espectacle del PSOE
illenc i espanyol! No és estrany que després de les batalles
per mantenir-nos a l'OTAN, l'existència del GAL, Roldán
i tots els Fileses coneguts, arribi el penós teatre barat de
Madrid, Marbella i, ara mateix, Mallorca amb les constants
declaracions d'uns polítics que només mostren el llautó cada
vegada que obrin la boca. ¿A qui pot estranyar que amb tantes
mancances i covardies la dreta hagi guanyat les eleccions del 25
de maig?
|
