El PSM opina. 13/09/2003

El PP té raó

El PP ve basant la seva estratègia de crítica als adversaris polítics en la repetició sistemàtica d'un grapat de consignes simples, esquemàtiques i sense matisos: sagetes concebudes amb el propòsit de ferir allà on cou més. Així, tenen martiritzat el PSOE acusant-lo una i una altra vegada de no tenir un discurs unitari i coherent sobre l'estructura territorial i institucional d'Espanya, d'estar plagats de contradiccions -a un lloc defensen unes coses, i en altres exactament el contrari-, i afirmen que, en conseqüència, el PP és l'únic partit que pot garantir la cohesió d'Espanya.

Els populars saben perfectament que aquesta acusació fa forat en les files socialistes, justament perquè dins el PSOE hi ha espanyolistes tan radicals com dins el PP. Com que l'antinacionalisme és una mina de vots dins l'Espanya profunda, el PP ha anat tensant la corda de la provocació cap al PSOE, i ha aprofitat qualsevol avinentesa per burxar dins la ferida: si en Maragall parla de federalisme, d'euroregió o de la nació catalana, prest surt un líder popular acusant el PSOE d'anar cap a la deriva nacionalista. I quan és algun dels «altres» qui en diu alguna de grossa (Rodríguez Ibarra, Redondo Terreros, Paco Vázquez...), en aquest cas atrinxerant-se en el nacionalisme espanyol més ranci, els populars van i el feliciten pel seu bon sentit... El PSOE té dificultats serioses per fugir d'aquest veritable setge, enmig del foc creuat entre els populars i els nacionalistes perifèrics, sovint donant mostres de desconcert i manca d'iniciativa. Fins ara havia intentat sortir al pas dient que no es tracta de contradiccions, sinó de pluralitat interna, i que sí que tenen un projecte comú per a Espanya, però no un projecte uniformitzador com el del PP, sinó un projecte respectuós amb la pluralitat. Però vet aquí que diumenge passat es reuneixen a Santillana del Mar els dirigents territorials del PSOE... precisament per definir el seu projecte d'ordenació territorial per a Espanya. Bona l'han feta: acaben de donar la raó al PP. Amb aquest conclave han demostrat que, en efecte, no havien definit ja un projecte comú. I a més, les coses que han succeït immediatament després no avalen precisament cap canvi de rumb, sinó la continuïtat de la desorientació. Primer, perquè han pecat per excés: el president extremeny Rodríguez Ibarra ha passat de demanar la supressió de l'autonomia basca (maig 2003) a donar suport a les tesis maragallianes del federalisme asimètric. Bastava que l'haguessin fet callar, que no digués res. Però no: ha hagut de dir una cosa que no es creu ningú i que, per tant, resta credibilitat al conjunt de l'operació del partit... Tres dies després, el cas Cristina Alberdi -no és una militant qualsevol: és una exministra i, fins ahir, dirigent-, que se'n va dient que ara no és moment de reformes estatutàries sinó de lleialtat a la Constitució i d'estabilitat institucional: talment, el discurs el PP. I avui em comenten el rumor que Margarita Nájera podria ser la cap de llista del PSOE balear al Congrés de Diputats. Fantàstic: la batlessa que, si hagués tingut una mica més de temps, hauria aconseguit que l'únic lligam de Calvià amb Mallorca hagués estat la continuïtat geogràfica, podria ser premiada per un partit que en els últims temps ha fet esforços per mallorquinitzar la seva imatge i el seu discurs. Algú entén res? Jo no. O sí: que el PP té raó.