"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 13/09/2003

El fals respecte lingüístic del PP

La política lingüística que aplica el govern del PP significa l'impuls d'un model teòric que incrementa la marginació de la nostra llengua. Ells en diuen «bilingüisme», però haurien de parlar de condemna a mort lenta. L'objectiu final d'aquest model és el mateix que el del franquisme: la desaparició de la nostra llengua. No sé si tots els del PP ho saben, però aquestes decisions no són innocents.

Aquest resultat no sols s'aconseguirà perquè l'única obsessió que tenen és fer «bilingües» els pocs àmbits en què el català té una relativa prioritat o exclusivitat, sovint només teòrica (administració pública, ensenyament, premis Ciutat de Palma i poc més). En canvi, si és al revés se'ls acaba el «bilingüisme»: No han mostrat mai -si no és en la intimitat- voluntat de fer «bilingües» els àmbits en què el castellà és exclusiu o gairebé, que és per on haurien de començar (administració de justícia i de l'estat, policia, publicitat, cinema, relacions laborals, etiquetatge, retolació comercial, etc.). El pitjor mal el causa, però, la ideologia que implica: el català passa a ser un afegit innecessari; i aquest missatge implícit afecta tant catalanoparlants com immigrants acabats d'arribar; en definitiva, una invitació a empegueir-se'n o a ignorar-la.

La nostra llengua es troba en una situació tan crítica que, per assegurar-ne el futur, és imprescindible una acció compartida per tota la societat (institucions públiques, organitzacions i ciutadans). En la legislatura passada es va fer una invitació clara a tots els ciutadans a participar en el procés de fer de la llengua pròpia de les Illes Balears un factor de cohesió entre les persones que hi vivim. En aquest sentit hem de destacar que, també entre la població nascuda fora, començava a ser un objectiu compartit. En són exemples la bona acceptació dels materials elaborats a posta per a l'acollida lingüística de les persones no catalanoparlants, la manca de conflicte que aquestes propostes provocaren, la il·lusió generada en els col·lectius a què s'arribà, la participació de persones d'aquest origen en accions a favor de la normalització, l'increment constant de la demanda de cursos per a estrangers, de cursos per a pares i mares, d'inscripcions a centres d'autoaprenentatge, de la participació d'organitzacions diverses en aquest projecte i de la implicació creixent de mitjans de comunicació destinats a la població immigrada.

Però, en aquest context d'una relativa esperança, irromp el senyor Jaume Matas amb el seu «bilingüisme» i es presenta com a salvador de l'amenaça que la nostra societat perdi el castellà. Quina proposta més positiva per a un governant, que -cercant «protegir» del català les persones que no en saben i amagant quina és la llengua que està en perill-, en lloc de fomentar-la com a factor d'unió, separa la societat a partir de diferències lingüístiques! La necessitat que tota la població que viu a les Illes Balears comparteixi la llengua pròpia del territori, és evident si no volem provocar la fragmentació social a partir de l'origen de les persones, de la seva llengua o cultura.

A part d'això, qui marca la ideologia lingüística del PP, que pensa que la situació ideal és el bilingüisme? A la nostra societat ja és freqüent la confluència de diverses llengües en la quotidianitat dels ciutadans. En aquest context s'ha de dissenyar el model lingüístic de les Balears, i no en ràncies oficialitats d'estats uniformistes. De cada vegada s'incrementa el nostre contacte diari amb diverses llengües i, en conseqüència, el seu coneixement (en graus diferents). Les societats monolingües es transformen en societats en què els ciutadans diàriament exerceixen de plurilingües. Aquesta evolució, comuna a totes les comunitats lingüístiques, exigeix actuacions per assegurar-ne la continuïtat. Unes actuacions que concorden amb el respecte a la diversitat lingüística i s'emmarquen en les línies de pensament dels partidaris d'aquesta diversitat, que coincideixen, per exemple, amb la filosofia de l'Assemblea de les Regions d'Europa o de la celebració de l'Any Europeu de les Llengües.

La planificació lingüística, per tant, ha de determinar el paper de les diverses llengües en el marc social. I és evident que la llengua pròpia ha de tenir un tractament diferenciat de les altres, oficials o no, presents en el territori. Aquest tractament es pot concretar, en el cas del català, de la manera següent: presència a tots els àmbits, posició prioritària i exclusivitat en determinats àmbits.

La raó de l'exclusivitat es deu a la necessitat de garantir a la llengua pròpia uns espais en què s'ha de conèixer i usar (aquesta és la millor garantia de continuïtat), en criteris d'economia comunicativa (en aquelles àrees i funcions en què es fa innecessari l'ús d'altres llengües) i per l'incentiu d'aprenentatge que suposa.

Per altra banda, la posició prioritària en compartir espais amb altres llengües s'explica per lògica comunicativa (els primers destinataris són els qui viuen en el territori) i per la funció didàctica d'aquesta posició.

I la presència a tots els àmbits és necessària perquè la seva existència sigui percebuda per tothom que arribi a la nostra comunitat i que els qui en som membres puguem accedir a totes les funcions lingüístiques sense haver de baratar de llengua.

És bo no oblidar que la normalització lingüística no serveix sols per garantir la pervivència de la nostra llengua, sinó que és una eina essencial en la construcció d'una societat equilibrada i cohesionada; objectiu que hauria de marcar les actuacions de qualsevol governant.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: