El PSM opina. 13/09/2003

No basta per a tothom

Tot just fa tres mesos i poc de la victòria electoral del PP, incloent-hi en aquest període el mes d'agost, un mes donat al nirvana polític i a la mínima activitat pública, i la gran victòria, aquesta mena de carretó de batre abassegador, capolador de tot quant bri o espiga es posi al davant, comença a donar mostres de no anar tan fi com es podria haver pensat. No vull dir que mescli, com el pinyó d'una bicicleta vella, però com a mínim, si no té l'eix una mica bif, sí com a mínim no rodola amb aquella empenta tan devastadora que pareixia que no s'aturaria mai.

Vàrem començar amb el sainet de l'autopista de Llevant, que ara no sabem si és de Llevant, de Migjorn o del Pla. La batlessa de Felanitx va sortir tota mesa, com una madona que surt de darrere la cortina eixugant-se les mans pel davantal amb quatre grapades, que pel seu terme municipal no hi passaria ni un metre quadrat d'autopista. Cosa que dificultava i molt el projecte inicial que passàs per les fidelíssimes, ciutat i vila respectivament, Llucmajor i Campos i que a més satisfés de resquitllada els interessos dels santanyiners, que tenen kilòmetres de costa i també els de s'Horta, poble molt més que un llogaret d'unes fidelíssimes addiccions al PP. Tot semblava que era posar oli en un llum quan la Consellera del ram decidí desviar la promesa electoral de fer una autopista del Llevant i només en va mantenir la destinació final: Manacor, passant, ni que fos un riu d'argent pudent, per ben mig del Pla. Dels petrers, atès que són una vila poc addicta, bé se'n regalen del que puguin pensar; dels sineuers, la cosa ja no està tan clara. El batle dia sí i dia també s'ha de beure algunes pancartes que resen en contra d'aquesta megacarretera. No acaba d'estar ben a ple, com si per allà on convergeixen les cuixes s'hi passejàs qualque paparró infecte. I en arribar a Inca, la cosa ja pot esboldregar-se del tot. Ja va bé construir un hospital en sòl rústic. Molt més mal de vendre li ha estat pel batle Rotger allò del parc temàtic o com es digui. I ara no en parlem si l'autopista ha de tornar a saragallar de valent per dins la capital del Raiguer. Li tocarà menjar molta morena al populíssim Pere i no sé si tota la seva empatia li serà suficientment profilàctica com per aguantar el xàfec i el desrèdit electoral que tot aquest caliportal li pot comportar. Només l'entossudiment del PSOE a presentar candidatures perdedores a Inca pot salvar-li la corona. No sabem on es colgarà en gelat!

Per si fos poc, ara resulta que l'aristocràcia del Ròlex, els pagesos de purpurina i el seu capdavanter principal no es troben igual de còmodes instal·lats a la Conselleria d'Agricultura que organitzant tractorades i trotonades. Fins i tot el batle Prohens, de Campos, s'ha posat una mica esquena paret contra els seus, contra els màxims engalonats dels Ròlex-boys i ben alerta aniran a dir-li una paraula més gruixada que l'altra no fos cosa, atesa la seva condició de diputat, per fer-los una mica la guitza n'Andreu es giràs la camisa i promogués, com abans en Ricci i en Peralta, una trifulca dins el Parlament balear que fes ballar i tot dona Maria Antònia Munar, nostra dama immaculada, verge i assumpta, que és capaç de salvar la llengua autòctona dels mallorquins -molt més autòctona que no el trot- a força de barrinar quatre garrotades als que més públicament la defensen, com si volgués defensar el trot pegant garrotades als propietaris i als menadors. I per ventura li vendria la ballera, a dona Maria Antònia, perquè com més avançarà la legislatura molt més li estrenyerà aquest rebosillo que li han entimat. Perquè va prometre una Lototrot que pot esser més fallida que el penal d'en Campins -com recorden devers Sant Joan- i ara ningú no va de res, els seus de Manacor, que va anar a fitxar amb tanta devoció i cura, fins i tot el filòleg Miquel Àngel Grimalt, ja han dit o mig dit, que això de l'autopista per Inca no els acaba d'anar bé i que no estaria malament que desdoblassin la carretera actual que va dret a Palma.

A Llucmajor, sense que ningú no s'ho d'aixoplugar, sense necessitar-lo, en Rabasco (deu ser per allò que corbs amb corbs no es piquen i l'evangelista ha hagut d'elevar a la còrvida categoria a mestre Quaquin no fos cosa que li revengués l'esquitxera d'allò que pren el llis pel recte i tothom, tothom del PP, quedàs una mica «decorat»). I ara per Andratx ha començat a sortir una altra bòfiga. I la cosa no ha fet més que començar i ja va a roi seguit. Significatives són les paraules d'un públic personatge del PP a qui sembla que a hores d'ara no han trobat cap mamella on aferrar-lo i ha comentat amb innocència supina que «com que els seus no varen guanyar, ara se n'ha de tornar al seu antic ofici». I és que per molta que en ragi mai no basta per a tothom. I la frase bíblica que diu que «són molts els cridats però pocs els elegits» no deixa de ser això: una frase bíblica; però a l'hora de topar-te amb una porta pels morros allò que surt de l'ànima no són efluvis del llibre sagrat sinó més aviat un vatua qualque cosa que fa cruixir els fonaments de la humanitat.