|
Papers per a ningú!
Qualsevol cosa que vulguis fer en aquesta vida, inclòs morir-te,
implica moure una tal quantitat de paperassa que fa por.
Suposem que vols compartir el teu amor, la teva intimitat, part
del teu futur i els teus deutes i hipoteques amb una altra
persona... O sigui que et vols casar, ajuntar o el que es faci
ara: a fer papers s'ha dit. I és clar, com que les parelles
heterosexuals fan papers, les homosexuals també en volen, (ep! I
bé que fan, que això de tenir papers és com allò de tenir un
estat, és molt dolent, però mentre els altres el tenguin,
nosaltres també en volem), i és clar, després haurem de
demanar papers per als qui vulguin viure en trio, en comuna i
després vés a saber per a qui més.
Que vols fer feina? Papers per un tub. Que se t'acut muntar una
associació, no et bastarà el local per arxivar-hi tot el
paperam. Que mira, que res, que potser muntaries una empresa...
Doncs més et val que sigui suficientment productiva com per
poder pagar l'advocat i la gestoria que irremissiblement hauràs
d'acabar contractant. Per no parlar de notaris i procuradors, autèntics
mites vivents dins la nostra societat burocratitzada.
Algú, maliciosament, atribueix aquesta sobrecàrrega de paper al
fet que la majoria de legisladors (basta pegar una ullada als
currículums dels components de qualsevol parlament) provenen del
ram del Dret.
Allò que és cert és que la nostra vida és plena de burocràcia,
embolcallada de paperassa pels quatre costats.
Es disposa a sortir al carrer? No oblidi el carnet d'identitat,
ni la targeta del banc, ni la targeta ciutadana, ni el permís de
conduir, ni la targeta del súper, ni el carnet de soci del club
esportiu, ni el NIF, ni...
Ah! I si a algun d'aquests suposats servidors nostres com ara un
policia municipal o algun membre d'algun grup armat com ara la
policia estatal o la guàrdia civil (militar), ja li pot estar
mostrant tot quant paper pugui: carnet d'identitat, de conduir,
documentació del vehicle, assegurança, llicència municipal.
Sempre existeix la possibilitat que se n'hagi deixat qualcun, o
que no tots estiguin en regla.
En definitiva vivim permanentment envoltats de paperassa.
D'aquest «papeleo» al qual tanta al·lèrgia tenim els
mallorquins. Però en som dependents. Vivim subjectes a la burocràcia
i en formam part voluntàriament o involuntària.
El paper és la nostra seguretat i la nostra cadena. El paper és
la nostra condemna i, per ventura, la nostra feina. Sempre ens
falta un paper i ser buròcrata consisteix a descobrir quin.
Sempre ens faltarà un paper i ser funcionari consisteix a
recordar-nos-ho.
Però el més curiós, és que tot això, passa en plena era de
la informàtica i de les xarxes de comunicació. Existeix una
cosa que es diu ordinador. I també bases de dades i sistemes per
interconnectar-les, però el legislador-buròcrata sembla no
haver-se'n adonat. Ningú es dóna per assabentat. Avui, amb una
sola identificació, amb un sol paper que serveixi per demostrar
la teva identitat, des de qualsevol banda del món es pot saber
si aquell cotxe és teu, si el tens assegurat, si estàs al
corrent de pagament del que sigui. Es pot accedir al teu currículum,
als teus antecedents penals, a la teva fitxa policial, podem
esbrinar el darrer llibre que encara no has tornat a la
biblioteca i, fins i tot, podem consultar la radiografia del dit
petit del peu quan te'l vares rompre.
Però nosaltres, venga a fer papers. Condemnats a fer papers.
|
