|
La sanció a Joan Amer
Fa uns mesos, quan l'oposició a la invasió de l'Iraq era un
clam al carrer, Joan Amer va fer-se amb una pancarta que deia «guerra
no» i, portant-la ben estesa, va creuar la gespa de Son Moix. No
cal dir que la immensa majoria dels espectadors va solidaritzar-se
amb ell. Al cap i a la fi, Amer esdevenia el símbol del civisme
i de la dignitat moral d'una part molt important del poble. No
exager. Aquest «guerra no», era compartit per gent tan
reconeguda com poden ésser Schröder, Chirac i Joan Pau II.
Qualsevol d'aquests personatges l'haurien enarborada, a la
pancarta, i de fet l'enarboren a través de les opinions que els
mereix un Iraq destruït. Casualment, hem sabut que el Delegat
del Govern ha multat Amer amb tres mil euros (mig milió de
pessetes!), que és una quantitat força respectable. Tanmateix,
al senyor Ramis no li ha tremolat la mà a l'hora de donar curs a
la sanció. La meva reacció immediata ha estat la de pensar que
el nou Delegat és més rigorós, molt més rigorós!, que la
seva antecessora en el càrrec, la senyora Cirer. Per què? Em
remet al seu comportament en qüestions d'aldarulls públics.
Facem memòria. Sense anar més enfora, la senyora Cirer va
consentir la tractorada, una de les manifestacions més incíviques
i vergonyants que s'han produït a Mallorca. Ara, és clar, ben
igual la meva comparança és incorrecta. M'ho planteig, i
m'envaeix el dubte. Potser, em deman, el senyor Ramis, tot i el
seu posat de funcionari rigorós, tampoc no hauria multat aquells
energúmens que llançaven verdures i fruita contra la façana
del Consolat de Mar? Jo li respondré amb franquesa, al senyor
Ramis: supòs que tampoc. Més aviat n'estic convençut. De la
mateixa manera que crec, de totes totes, que la senyora Cirer, en
cas de continuar a la Delegació de Govern, també hauria multat
Joan Amer. Em bas en un fet ben concret. Des de les eleccions del
noranta-nou, fa la impressió que els conservadors aprofiten el
seu poder per exercir el revengisme més barroer o que, en el
millor dels casos, prenen decisions en funció dels interessos
del seu partit, no de la col·lectivitat que representen.
Desconec allò que argumenta el Delegat a l'expedient incoat a
Joan Amer i que ha acabat amb una multa de les que couen. Però
vull pensar que és insubstancial. Va provocar desordre públic,
Amer? No. Va causar perjudicis al Mallorca? Tampoc. Va ferir la
sensibilitat dels milers d'espectadors que eren al camp? De cap
manera. Aleshores...? Quina bretolada ha comès aquest jove,
perquè se'l castigui amb tres mil euros de sanció? Parlant, ara
ja, en termes totalment utòpics, quina multa posaria el sever
senyor Ramis al senyor Aznar, pel fet d'involucrar Espanya en la
invasió d'un país que no ens havia fet cap mal? Quina condemna
posaria a Bush, a Blair i al mateix Aznar, ara que sembla provat
que Saddam no amagava armes de destrucció en massa? Tot mirant
les fotografies procedents de l'Iraq que ens mostren mutilacions
i mort, ens demanam qui pagarà per tots aquests assassinats, per
tanta desgràcia i misèria que hem (han) provocat d'una manera
absolutament frívola i irresponsable. I tenim la certesa que
ningú. I si alguns paguen, el preu que pagaran no serà
proporcional al mal que han fet. Aquest món, si el contemplam
des de l'òptica dels que comanden, és ferest. A posta, quan
travessa la gespa de Son Moix un Joan Amer amb una pancarta que
diu «guerra no», recuperam un bri d'esperança en un món
solidari i infinitament millor del que la gent de dalt ens
ofereix. La multa que el senyor Ramis li acaba d'imposar a Joan
Amer, m'ha avergonyit. Sortosament, sembla que la pagarem a escot.
Sàpiga, per tant, el senyor Delegat, en comptar un a un els
euros que aquest jove depositarà a caixa, que n'hi ha un de meu.
Vull fer-li saber, amb aquest gest, que jo voldria ésser un Joan
Amer, i que consider que l'euro em dóna dret a dir-li mil
vegades, mirant-lo als ulls, «guerra no».
|
