El PSM opina. 30/09/2003

Gone with the wind (I)

N'hi ha molts que encara no se'n poden avenir. Encara no han acabat de témer-se'n. Ni han tengut la capacitat de fer balanç de tot allò que varen comportar els primers -que també són els darrers- quatre anys de govern del PdP (Pacte de Progrés), i de tot allò que es va perdre amb la darrera derrota electoral: la més gran de les victòries electorals que el PP ha aconseguit mai en aquestes illes, si més no des de l'angle parlamentari. Com que molts no es varen veure venir l'arruixada, els va aglapir de tal manera que van quedar amb la boca badada. I encara hi estan, així. Veurem fins quan els durarà l'enravenada. No volgueren saber res dels nombrosos advertiments que molts ciutadans d'esquerra els férem de viva veu o per escrit. Ja ni parl del PSOE, que es pot permetre això i més, perquè no li ve d'aquí. Ara: pels documents que hem llegit en paper i per Internet obra de quatre de les formacions polítiques que han fet malbé la nostra experiència progressista amb els seus errors i la seva inexperiència (EU-Verds, PSM, Verds d'Eivissa i Formentera i COP), sembla que ni les avaluacions més pessimistes preveien aquesta situació. Potser estaven massa enlluernats pel poder. Es justifiquen dient que la sensació de fer les coses bé els impedia pensar en un retrocés tan important. Evidentment que s'han fet coses bones en determinades conselleries, no en mancaria d'altra! Però el votant d'esquerra demanava, pel que hem vist, més coratge i decisió a portar endavant el programa signat l'any 1999.

Tots coincideixen que la realitat es va encarregar de superar les pitjors previsions. Em fa l'efecte, una vegada escoltats alguns cappares de l'esquerra oficial o analitzats els seus documents justificatius, que els resulta molt difícil, pràcticament impossible, pair i valorar en profunditat i amb serenor allò que el vent dels vots s'endugué dia 25 de maig de l'any 2003. De tant que va esser! Fou tant, i de tanta magnitud, que se' n varen anar en orris tantes coses, tantes situacions, tants projectes, tantes il·lusions, tants casos, tants negocis, tants plans, tantes utopies, tants privilegis... No ha de resultar gens estrany, doncs, trobar qualcú que encara roman entabanat, totalment entabanat i fins i tot estormiat.

Els meus amics del PSM foren els que en sortiren més perjudicats. I, malgrat que provaren d'aturar el poder de les multinacionals i defensaven un model de societat mediterrània en contra del model nord-americà, no els va servir de res a l'hora de la veritat. És cert que el PSM provà d'universalitzar els ajuts a la petita empresa, potenciant la microempresa i el treballador autònom. Però, com molt bé deia el sindicalista Llorenç Buades en un recent article, «en els quatre anys de govern del Pacte s'ha perdut cinc mil set-cents llocs de treball». La bona feina pel PSM en matèria de normalització lingüística o en la Conselleria d'Agricultura no han estat prou valorades per l'electorat. La capacitat de gestió sectorial dels diversos partits del Pacte no ha estat tenguda en compte com s'esperava. La simple «gestionitis» mancada d'ideologia no ha servit de gaire cosa, electoralment parlant.

El que s'ha perdut amb la derrota de l'esquerra oficial és més del que hom pugui imaginar. Sense pretendre ser exhaustiu, crec que es podrien esmentar algunes petites mostres d'allò del Pacte de Progrés que, amb la victòria del PP, se n'han anat amb el vent. Aquestes coses s'han de saber per tal de demanar les responsabilitats adients.

1) S'han perdut recursos a balquena.

Els recursos més significatius de què disposaven els governants del Pacte de Progrés (PdP), i que ara ja no tenen, sens dubte, són els que es contenien als pressuposts generals de la comunitat autònoma. Anualment confeccionats pel Govern, aprovats pel Parlament de les Illes i ultrapassant els tres-cents mil milions de les antigues pessetes, eren destinats a impulsar la política del primer i darrer govern progressista que han tengut les nostres Illes. Amb la derrota electoral del Pacte (PdP), s'ha tirat avall la confecció d'aquests pressupots progressistes i nacionalistes que els propers quatre anys ultrapassaran el bilió de les antigues pessetes.