Gone with the wind (I)
N'hi ha molts que encara no se'n poden avenir. Encara no han
acabat de témer-se'n. Ni han tengut la capacitat de fer balanç
de tot allò que varen comportar els primers -que també són els
darrers- quatre anys de govern del PdP (Pacte de Progrés), i de
tot allò que es va perdre amb la darrera derrota electoral: la més
gran de les victòries electorals que el PP ha aconseguit mai en
aquestes illes, si més no des de l'angle parlamentari. Com que
molts no es varen veure venir l'arruixada, els va aglapir de tal
manera que van quedar amb la boca badada. I encara hi estan, aixÃ.
Veurem fins quan els durarà l'enravenada. No volgueren saber res
dels nombrosos advertiments que molts ciutadans d'esquerra els férem
de viva veu o per escrit. Ja ni parl del PSOE, que es pot
permetre això i més, perquè no li ve d'aquÃ. Ara: pels
documents que hem llegit en paper i per Internet obra de quatre
de les formacions polÃtiques que han fet malbé la nostra experiència
progressista amb els seus errors i la seva inexperiència (EU-Verds,
PSM, Verds d'Eivissa i Formentera i COP), sembla que ni les
avaluacions més pessimistes preveien aquesta situació. Potser
estaven massa enlluernats pel poder. Es justifiquen dient que la
sensació de fer les coses bé els impedia pensar en un retrocés
tan important. Evidentment que s'han fet coses bones en
determinades conselleries, no en mancaria d'altra! Però el
votant d'esquerra demanava, pel que hem vist, més coratge i
decisió a portar endavant el programa signat l'any 1999.
Tots coincideixen que la realitat es va encarregar de superar les
pitjors previsions. Em fa l'efecte, una vegada escoltats alguns
cappares de l'esquerra oficial o analitzats els seus documents
justificatius, que els resulta molt difÃcil, prà cticament
impossible, pair i valorar en profunditat i amb serenor allò que
el vent dels vots s'endugué dia 25 de maig de l'any 2003. De
tant que va esser! Fou tant, i de tanta magnitud, que se' n varen
anar en orris tantes coses, tantes situacions, tants projectes,
tantes il·lusions, tants casos, tants negocis, tants plans,
tantes utopies, tants privilegis... No ha de resultar gens
estrany, doncs, trobar qualcú que encara roman entabanat,
totalment entabanat i fins i tot estormiat.
Els meus amics del PSM foren els que en sortiren més perjudicats.
I, malgrat que provaren d'aturar el poder de les multinacionals i
defensaven un model de societat mediterrà nia en contra del model
nord-americà , no els va servir de res a l'hora de la veritat. És
cert que el PSM provà d'universalitzar els ajuts a la petita
empresa, potenciant la microempresa i el treballador autònom.
Però, com molt bé deia el sindicalista Llorenç Buades en
un recent article, «en els quatre anys de govern del Pacte s'ha
perdut cinc mil set-cents llocs de treball». La bona feina pel
PSM en matèria de normalització lingüÃstica o en la
Conselleria d'Agricultura no han estat prou valorades per
l'electorat. La capacitat de gestió sectorial dels diversos
partits del Pacte no ha estat tenguda en compte com s'esperava.
La simple «gestionitis» mancada d'ideologia no ha servit de
gaire cosa, electoralment parlant.
El que s'ha perdut amb la derrota de l'esquerra oficial és més
del que hom pugui imaginar. Sense pretendre ser exhaustiu, crec
que es podrien esmentar algunes petites mostres d'allò del Pacte
de Progrés que, amb la victòria del PP, se n'han anat amb el
vent. Aquestes coses s'han de saber per tal de demanar les
responsabilitats adients.
1) S'han perdut recursos a balquena.
Els recursos més significatius de què disposaven els governants
del Pacte de Progrés (PdP), i que ara ja no tenen, sens dubte, són
els que es contenien als pressuposts generals de la comunitat autònoma.
Anualment confeccionats pel Govern, aprovats pel Parlament de les
Illes i ultrapassant els tres-cents mil milions de les antigues
pessetes, eren destinats a impulsar la polÃtica del primer i
darrer govern progressista que han tengut les nostres Illes. Amb
la derrota electoral del Pacte (PdP), s'ha tirat avall la
confecció d'aquests pressupots progressistes i nacionalistes que
els propers quatre anys ultrapassaran el bilió de les antigues
pessetes.
|