"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 11/10/2003

Ja no estic deprimit!

No sé si a tu et passa el mateix, però jo, a mesura que em passava l'estiu per damunt em fugia tota la pipallosca, la nyoscleria i qualsevol altra noció assimilable a un estat de fluixedat mental i àdhuc psicològica. La veritat és que no sé què deu haver passat ni la lletra menuda del procés. Objectivament he intentat analitzar-me, fins i tot psicoanalitzar-me, per endevinar què em passava. Jo creia que eren els dos mesos llargs que he tengut de vacances, o aquest estiu tan assolellat que ha fet i que per a més gràcia de la naturalesa, com a mínim a ca nostra, ha estat exempt de moscards. Però he arribat a la desorientada conclusió que aquestes hipòtesis queden immediatament invalidades per altres variables que cal tenir presents. Així, aquest llarg període de vacances no ha anat acompanyat de cap mena d'activitat alternativa al no fer res que fos capaç de fer-me sentir mínimament satisfet de mi mateix; és cert també que ni les pluges ni les nuvolades amenaçants, gràcies a la seva generosa absència, no han contribuït al capficament general, però també no deixa de ser cert que aquest sol abusiu i abrusiu ha excitat molt més les glàndules sudoroses que qualsevol altre mecanisme que fumigàs la peresa i l'abúlia. Ni tan sols la no- presència de moscards, caparruts infatigables, m'ha fet còmplice d'una situació que m'abocava a una estranya i inexplicable felicitat.

Realment aquesta circumstància esdevenia preocupant perquè a vegades les situacions nocives més perilloses són aquelles que van covant a l'interior i de les quals hom no s'adona fins que l'esvoranc és tan gros que la cosa ja no té remei. Aquesta idea, us ho podeu ben creure, m'assetjava adesiara i em feia patir car només pensava que en el moment de la caiguda, en el moment del gran baticul, no hi hauria salvació possible, ni a través de la medicina convencional, ni gràcies a la dita alternativa i molt menys amb el socors de remeis antics i casolans, com les infusions de juevert o mastegar alls en dejú, que no sabria ben bé on encabir-los. Em veia tot nafrat per dintre i temia que la cosa passàs en el pitjor moment possible: això és, quan em reintegràs a la meva vida ordinària laboral i, davant una vintena llarga d'adolescents àvids de rebel·lia i de no aprendre res, em trobàs sol, sense recursos pedagògics ni de cap altra naturalesa per mirar de activar-los l'interès per alguna cosa que tengués una mínima semblança amb l'assignatura que impartesc a un institut de secundària. Però, si us he de ser sincer, us he de confessar que el retorn a les aules no ha estat gaire traumàtic, ni tan sols amb els grups d'ESO, ans al contrari ha estat com aquells ametlers vells i decrèpits que els tornen a empeltar i tornen, vigorosos, a donar bons esplets. Cal dir que, tal vegada a aquest estat d'eufòria inicial hi hagi contribuït el fet que, per mor de les inevitables obres estivals, hem començat més tard i que a hores d'ara encara no he canat ben bé la dificultat de la situació. Estic preparat, us ho dic de cor, per afrontar dies grisos i enfitats d'amargura!

Però vet aquí que aquesta setmana se m'han desvetlat tots els interrogants i aquelles pors de la gran depressió s'han esvaït com l'ànima d'en Robert. Si no estic carregat de nyoscleria, de mollor, si no em cobreix ni l'ombra d'una imaginària pipallosca, no ha estat per una suposada energia mental meva desconeguda, ni tan sols per la col·laboració involuntària d'un cúmul de circumstàncies ambientals abans ja descrites que s'han conjurat a favor meu. No, no ha estat mèrit meu ni de les meves íntimes circumstàncies. Ha estat per obra i gràcia d'una causa més universal que a tu, amic lector, també et deu haver assaonat. Ha estat per l'acció benèfica i beatífica d'aquests cent dies de govern del Partit Popular que, no sé per quins estranys conjurs perquè més enllà de bones o llastimoses paraules no s'han transsubstanciat en res tangible, ens han alliberat de la viscosa teranyina de la quotidiana depressió que feia tants d'anys que ens assetjava.

Ja poden apuntar-se a l'atur psicòlegs, psiquiatres i, fins i tot, la Conselleria d'Educació pot suprimir amb un sospir tots els departaments d'orientació. Tenen una solució més fàcil i més universal: deixar penetrar les bafarades analgèsiques i descongestionadores de l'acció de govern de Jaume Matas. Potser per als casos més díficils, de diagnosi o de tractament, convendria que repartissin joseantonianes efígies de les gavines o d'en Matas pertot arreu, com si fossin estampetes de la Venerable de Sencelles o de Santa Rita. I encara, per si no n'hi hagués prou, per als casos gairebé irreversibles, podrien repartir -via artilugi multimèdia- discursos de n'Estaràs o de na Cabrer per tal que l'efecte de la medicina sigui instantani. Jo, es veu que dec ser dels més dúctils o potser en prevenció que no em sigui aplicada tal medicina, puc dir que no estic deprimit.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: