|
Agressió lingüística i bilingüisme
Dissabte passat, aquest diari, es feia ressò de dues
agressions als drets lingüístics dels mallorquins. El professor
Jaume Sastre havia estat maltractat pel pare d'un dels seus
alumnes pel fet d'adreçar-s'hi en català. I un jove caçador de
Sóller, Antoni Maiol, va ésser expulsat de la caserna que la Guàrdia
Civil té en el carrer Manuel Azaña, de Palma, per pretendre
tramitar la llicència de caça en la llengua del país. Els dos
incidents són un exemple inequívoc de racisme. El comportament
del pare no és mereix altra resposta que no sigui el menyspreu.
El dels guàrdies civils, en canvi, és digne d'una severa
amonestació per part de qui correspongui. Això pel cap baix.
Aquesta gent -una funcionària i dos funcionaris-, cobren un sou
de l'Administració Pública perquè estiguin al servei dels
ciutadans. I el fet d'estar al nostre servei, inclou entendre'ns
en qualsevol de les dues llengües oficials a la Comunitat. És
clar que la reacció, tant la de Jaume Sastre com la d'Antoni
Maiol, ha estat desproporcionada, si tenim en compte els vents
favorables a la convivència lingüística que corren darrerament
per ca nostra. Ambdós, Sastre i Maiol, han posat sengles denúncies
en els jutjats. És a dir, han recorregut a la via judicial,
sense parar esment que el Govern garanteix els seus drets lingüístics.
Probablement, l'un i l'altre, s'han passat de quatre cantons.
Raonaré el meu punt de vista. El Delegat del Govern em deia (Brisas,
4-10-2003) que els policies han d'atendre els ciutadans que volen
parlar en català, perquè l'idioma no ha d'ésser bandera
d'enfrontament sinó vincle de convivència. Aleshores...? Home,
vull pensar que el senyor Miquel Ramis voldrà ésser coherent
amb les seves manifestacions i que posarà, si ja no n'hi ha
posat, fil a l'agulla per aconseguir que aquests tres guàrdies
civils es retractin públicament. Això, al marge de la sanció
econòmica que els hagi imposat, donat que ja s'ha guanyat fama
de tenir la mà trencada en qüestió de multes. A més a més,
hem d'esperar que sigui d'una quantia superior al mig milió de
pessetes, no cal ni dir-ho, perquè no és comparable la falta
d'aquests tres policies a la comesa pel jove de Selva que
s'oposava a la invasió de l'Iraq. La dels policies és greu, la
del jove de Selva no és falta ni és res. D'altra banda, el
senyor Ramis és d'aquells que saben pegar un cop de puny damunt
la taula quan és necessari, i no consentirà que la seva fama
d'home recte quedi malmesa. I hi quedaria. Vaja, si hi quedaria!
En qualsevol cas, si el Delegat del Govern s'acovardís i optàs
per fer-se el desentès en el conflicte dels guàrdies civils,
n'hi hauria d'altres que agafarien les messions. Si ja no els han
agafades. El Govern ha fet una aposta seriosa i ferma pel bilingüisme,
no ho oblidem. De manera que estic convençut que al senyor Rodríguez
li han faltat cames per anar-li a cantar Santa Clara al cap de la
Guàrdia Civil. Pensau-ho bé, els escèptics, abans d'acusar-me
de dur dues copes de més. No cal esperar altra reacció d'un
home com Rodríguez, que no sols ha fet bandera del bilingüisme,
sinó que ha dedicat els primers cents dies de govern a posar les
bases que el garanteixin. En altres circumstàncies, jo hauria
aplaudit Sastre i Maiol perquè la lletra de l'Estatut s'ha de
respectar de la A fins a la Z. Actualment, no. Insistesc, s'han
passat i molt! Cap govern, com l'actual, ha posat tant d'èmfasi
en la defensa de les dues llengües oficials de la Comunitat.
Estic convençut que Rosa Estaràs s'ha hagut d'amorrar a la til·la
per tal de rebaixar-se la tensió arterial. Quan? En assabentar-se
que dels tres guàrdies civils no n'hi havia un i mig que
parlassin en català. No deu entendre res de res, la
Vicepresidenta. La seva teoria del bilingüisme és d'allò més
senzilla. Ella, en concret, té dues germanes: amb l'una parla
català i amb l'altra castellà. Això és bilingüisme. Bon dia/
buenos días. M'he comprat un vestit que val més que un canari
jove/ me he comprado un vestido que me ha costado más que un
canario joven. I d'acord amb aquesta manera d'entendre la
comunicació -si voleu un xic primària, però força entenedora-,
al costat de qualsevol dels funcionaris que instaren Antoni Maiol
a parlar en castellà, n'hi hauria d'haver hagut un altre que
l'atengués en català. Que en aquell moment era a cruspir-se el
bocata-xoriço del berenar? Potser. En qualsevol cas, avís a la
Benemèrita: la senyora Vice-presidenta és una ramarol que cal
tenir en compte. Vull dir que aquests tres guàrdies la ballaran
magra, si realment han pretès humiliar els mallorquins. Donya
Rosa és tot un caràcter. Fet i fet, l'únic conseller que manté
una actitud tèbia en la defensa del bilingüisme és Francesc
Fiol. Serà l'únic de l'equip de govern que no demanarà
explicacions a la caserna, ja ho veureu. Encara que té la seva
justificació. El senyor Fiol troba força preocupant la
discriminació del castellà a les escoles, de manera que la
puntada de peu que han clavat els guàrdies civils al ciutadà de
Sóller pot suposar el restabliment d'un equilibri lingüístic
que, a parer dels conservadors, reclama la societat després de
la dictadura catalanista del Pacte de Progrés. Tanmateix, és
una suposició, no afirm de manera categòrica que el Conseller
de Cultura faci aquest raonament. En qualsevol cas, sigui quina
sigui la postura del senyor Fiol, el responsable de Política
Lingüística farà arribar una carta de protesta al cap de la Guàrdia
Civil. Encara que serà al voltants de la primavera, tenguem paciència.
Per què? Si en cinc mesos sols ha escrit una carta a la batlessa
de Palma per a protestar de la discriminació del català en els
autobusos, en deu mesos n'haurà escrit dues. El senyor Melià fa
camí xano-xano i amb bona lletra. Vull dir que escriu les cartes
amb ploma d'ànec i això du temps. No cal fer-ne un gra massa.
Allò que importa és la força aclaparadora dels arguments que
inspiraran la seva denúncia. Si l'arriba a formular, és clar.
És probable que en pretendre ficar cullerada en el conflicte,
Matas ja l'hagi solucionat per la via ràpida. No vull ni
imaginar el malestar del senyor President, en tenir notícia del
greuge que s'ha infligit als senyors Sastre i Maiol. El seu
projecte de bilingüisme trontolla per culpa d'uns funcionaris
que duen les sabates girades de peu. Quin desbarat! Allò que ha
de fer la Guàrdia Civil és enxampar lladres de conills, no
impartir lliçons de lingüística. És probable que, Matas,
recorri a les més altes instàncies de l'Estat per evitar futurs
atemptats contra la convivència. I ell, encara rai!, procurarà
calmar el galliner. Però imaginau-vos si en fa cinc cèntims de
tot plegat a Aznar. «Coño, Jaime, si incluso yo hablo catalán
en familia», li dirà. I tendrà raó. Ell és un catalanista
convençut. No ho dubteu. De manera que si la Moreneta dóna la
Generalitat a Piqué, té dallonses de posar-li Jordi al seu nét!
Res, que estiguin tranquils Sastre i Maiol. L'artilleria pesada
ens dóna suport. La Constitució, l'Estatut, el Gobierno
d'Espanya i el Govern de les Illes Balears ens emparen. Mirau, ho
dic de tot cor. Aquests tres guàrdies han begut oli. Tan cert és
que n'han begut, com que pel cel volen graneres.
|
