Nins-soldats reals i virtuals
Tinc per costum despertar-me a les 7 del matà amb les notÃcies.
Amb un repàs pels 4 canals de televisió disponibles, a les 8.30
estic al corrent del que passa arreu del món, també del temps
que farà . De bon matÃ, he assumit que el dia comença com
l'anterior, és a dir, amb la vergonyosa guerra preventiva d'Iraq.
Uns pobres immigrants que, amb tot el dret del món, han intentat
trobar una vida millor, però al seu camà s'hi ha creuat la mort.
Desgraciadament també són notÃcia, dia si i dia no, les dones
mal tractades que han perdut la vida en mans dels seus agressors.
Aquestes escenes dantesques, que de més jove m'haurien
emmalaltit, les rep com el pa nostre de cada dia. I no és que no
m'impactin, ja ho crec que m'impacten i molt, però per
repetides, formen part de la meva vida quotidiana, com també de
la dels nostres nins i joves.
Si aquesta familiaritat amb la violència no bastés, ens trobem
amb un extens ventall de juguetes i videojocs, a l'abast de
tothom, que posen la pell de gallina per la seva crueltat. Deuen
estar molt de moda perquè ocupen els primers llocs dins els rà nquings
de vendes. Cotxes que atropellen vianants, jocs de rols, de
guerres... s'han convertit en el passatemps preferit de grans i
petits.
Record amb espant les escenes dels soldats espanyols morts
recentment a la postguerra d'Iraq. Sobretot aquelles criatures
que trepitjaven els cadà vers com si fossin ninots de pedà s, amb
un somriure dibuixat a la cara i fent el signe de la victòria
amb les mans. Terrible, però, que podem esperar d'una generació
que només coneix la dictadura, la fam, l'odi i la violència?
Desesperació. També cal reflexionar sobre les generacions que,
amb tota la naturalitat per habituals, contemplen imatges com les
abans descrites i als seus moments d'esplai imiten aquesta
realitat dins el món imaginari del seus videojocs i ordinadors.
Quina és la diferència entre els nins-soldats reals i els
virtuals. No m'atreveixo a explicar-la per complexa, però, ni
uns ni els altres contribuiran a fer un món millor. Tal volta
els primers se faran homes i dones sense haver conegut els seus
pares i germans i creixeran amb l'absurda esperança de la venjança.
Els segons veuran amb bons ulls les polÃtiques de governants com
Bush, Blair o Aznar i quan arribi Nadal, de manera convulsiva,
desitjaran un món en Pau. Que aturin el món, que vull davallar.
|