|
No escoltaven
Ara, quan ja no hi ha res a fer, quan la dreta ja governa, ben
instal·lada, a les institucions que no saberen defensar, quatre
de les organitzacions derrotades parlen de «tornar al carrer»,
de regressar als sindicats, a les entitats culturals i
ecologistes, a l'entorn progressista de l'església, al moviment
de veïnats o a les diverses entitats socials existents. Però
uns mesos abans de la derrota, les advertències fetes des de
l'esquerra social de les Illes, explicitant que «manco
gestionitis i més treballar per anar enfortir el protagonisme
popular» que calia lluitar per aprofundir la democràcia,
defugir les ximpleries de determinada pseudoesquerra pijoprogre,
aquella que només és al poder per a fruir de substanciosos sous
i poltrones, de privilegis i cotxe oficial, tot això era
considerat «forassenyat radicalisme esquerrà», «utopisme
sense cap ni peus». Es defensava el «pragmatisme», una pretesa
gestió «sense ideologia». Dia 25 de maig ja poguérem
comprovar el resultat de tanta covardia en l'aplicació del
programa signat per l'agost de 1999.
Ens han fet perdre moltes de coses, a part de la il·lusió
popular generada per la victòria damunt la dreta l'any 1999. Són
moltes les possibilitats reals enfonsades. Recordem que els
governants de llavors, no solament podien comptar amb el suport
que comportava el fet de disposar dels recursos humans, personal
professional i ben qualificat. També tenien a la seva disposició
el material de què estan dotades totes les administracions públiques,
per tal de fer-les avançar i funcionar diàriament cap a les
metes que li assenyalin els polítics responsables.
Més coses que s'han perdut. Els governants de llavors comptaven
amb instal·lacions públiques de tota casta: tant esportives,
com administratives, sanitàries, educatives, mediambientals,
culturals, de transport, d'esbarjo, d'allotjament... al
funcionament diari de les quals s'havien d'aplicar les
orientacions que hi donaven. Ara, per a desgràcia de les forces
progressistes, són uns altres els qui les donen, i són unes
altres les orientacions.
El simple fet de ser membre del govern, ja hi facilitava l'accés
als mitjans de comunicació; no solament als escrits i radiofònics,
sinó també i sobretot a les diverses televisions locals que
sempre romanien obertes a qualsevol proposta que se'ls fes des de
les instàncies del poder. Les rodes informatives convocades, la
publicitat encomanada, els programes subvencionats, el seguiment
de l'acció de govern, la difusió de la pròpia imatge i veu,
etc., eren uns instruments molt valuosos a l'hora de projectar-se
políticament cap al conjunt de la societat, que en aquests
moments ja no són a la seva disposició amb la mateixa
intensitat de llavors.
Tot plegat, la derrota de dia vint-i-cinc de maig significa un
retrocès en molts camps. Alguns dels quals (cohesió social, política
de progrés, nacionalisme...) ja són a ulls vista. Amb totes les
seves mancances i contradiccions, la política progressista i
nacionalista del govern del PdP (Pacte de Progrés), entre
d'altres objectius, perseguia cohesionar la societat illenca
entorn d'uns valors i entorn d'unes actituds adaptables als
programes prefixats per a enfortir la convivència ciutadana i la
col·laboració mútua entre diversos estaments de la societat.
No s'arribaren a adonar que, en comptes d'això, en no escoltar
els sectors d'esquerra que els advertíem de les seves deficiències
i mancances, dels errors que anaven fent, estaven sembrant i
escampant la llavor del retorn de la dreta, tot facilitant el
retorn immediat del PP a les butaques del poder. Els governants
de llavors s'omplien la boca defensant la dona, la gent jove, la
gent vella, la immmigrada, la més maltractada per la societat
capitalista. I no és que això no fos bo. Però se n'omplien la
boca un gra massa. Alguns dels governants d'aleshores
s'entestaven, caparruts, a perdre el temps i molts doblers en la
tasca de fer estudis i analítiques que no treien cap enlloc. Tot
plegat serví, ara ho hem vist, per abonar a la perfecció la
terra perquè hi cresquessin pertot arreu les males herbes del
desencís i el desengany.
|
