Eleccions i premsa
* Oriol Cortacans és president del Grup de Periodistes
Ramon Barnils
Ara fa quatre anys, durant la campanya de les eleccions al
Parlament de Catalunya, el candidat del PSC a la presidència de
la Generalitat, Pasqual Maragall, va llançar una proposta als
mitjans de comunicació privats: que es posicionessin a favor
d'una o altra opció política a l'estil dels diaris anglo-saxons.
En aquell moment més d'un va fer el crit al cel; avui només cal
fer un repàs per comprovar que els editorials de la majoria de
publicacions s'han mullat políticament de manera descarada.
Agafant aquest exemple, el Grup de Periodistes Ramon Barnils
creiem necessari fer un seguit de reflexions a la professió.
Volem que la separació entre informació i opinió sigui nítida.
Al nostre parer, és absolutament prescindible el posicionament
partidista de qualsevol mitjà de comunicació fins i tot quan
això es fa en els espais teòricament reservats a l'opinió de
la seva línia editorial. Però el que trobem del tot rebutjable
són els casos d'enaltiment d'un candidat i la riculització de
l'adversari en portada, de manca de pluralisme en els articles
d'opinió i de curiosa coincidència de posicionaments en
seccions aparentment tan innocents com les cartes al director.
També creiem que hem de sortir d'aquesta dinàmica en què els
periodistes signem manifestos a favor de cap polític, com tampoc
compartim el fet que hàgim d'alliçonar-los cap a un sentit o un
altre.
Reivindiquem la llibertat del lector. Se'ns titllarà d'ingenus,
però només demanem que els mitjans confiïn en el lector com
una persona adulta amb capacitat d'anàlisi. No cal donar-ho tot
mastegat amb tendències partidistes que infringeixen no ja el
codi deontològic sinó el bon gust periodístic. El lector paga
principalment per estar informat, i nosaltres hem de voler que
llegeixi amb esperit crític, que compri dos o tres diaris i
compari, que capturi el què i que es pregunti el perquè.
Exigim als periodistes que facin de periodistes. Després d'una
campanya electoral tan disputada, això no és una redundancia i
sí un convit a la professió perquè es tranquil·litzi i
s'assereni en la pràctica diària. Que els polítics facin de
polítics i que els periodistes facin de periodistes. Que cadascú
triï el verb que més li agradi per al titular, però no
traspassem els límits de la informació. Al cap i a la fi, no
som tan importants.
|