El PSM opina. 07/01/2004

Violència

Quan jo era al·lot, finals dels anys quaranta i començaments dels cinquanta, a un poble petit com Sineu, la violència també estava a l'ordre del dia, no cregueu que sia cosa d'ara mateix. He vist una dona feta i condreta rompre el seu paraigua (i aleshores eren ben revenguts) damunt el cap de l'àrbitre, a un intranscendent partit de futbol, que eren els únics partits permesos aleshores: els esportius. He vist, al mateix partit de futbol, a un guàrdia civil agafar el fusell pel canó i voltejar-lo amb força, de manera que: dues dents per aquí, una cella a fer moltes grosses de punyetes, un nas tort per a tota la resta de la vida... He vist a la revetla principal de les festes agostenques a tres o quatre «mariandos» i altres tants sineuers donar-se unes bones passades de mà de moro, amb el puny ben estret, per acabar després de mitja horeta d'estopa, ja ben cansats i qualque morro xapat, tots plegats fer la copa de l'amistat i del mutu respecte a la taverna de Son Bordils (actualment Can Castell). Una vegada o dues cada any al carrer de Sant Josep o al carrer de Les nimes, convergents, hi havia la clàssica brega de dones, pel que fora, el motiu era el de manco, jo què sé, perquè agranant la carrera una havia empès una cagarada de bístia al tros que havia d'agranar la del costat o la d'enfront, o qualsevol altre doi, i començaven amb quatre insults que anaven pujant de to i pes específic a poc a poquet, fins a poder arribar a les mans i rapinyar-se la cara o estirar-se el gambuix... I el lèxic que hi aprenies, per poc esment que hi posessis, vos ho assegur, no sempre va ser recollit per «L'Alcover-Moll». Al «Colegio San Marcos- Sineu», on hi vaig estudiar el batxillerat, també s'hi repartia molta estopa, sobretot el director i propietari don Bartomeu Andreu, home eixorc i malsofrit, amb la mà dreta més feixuga que una encruia de ferrer. Sí: hi havia violència d'homes amb homes, dones amb dones, i escapçat, però quasi mai la cosa arribava a la mort de ningú. I quan això succeïa era tema que es contava un parell d'anys a les llargues vetlades d'hivern, arran foganya. Hi havia violència generalitzada, però la gent, com que acabava de sortir d'uns temps de gran «matera», com sol dir el meu amic Jaume Santandreu, potser anava molt alerta que les coses arribessin més enllà del prudent. Repetesc: hi havia violència generalitzada de baixa i mitjana intensitat, però encara no s'havia inventada la violència «de gènere». I per acabar avui, pardaleria poca: des d'aquí el meu més sincer condol als familiars de Pilar Crevillent, presumptament assassinada fa uns dies pel seu company Domingo Pozo. Que puguin pregar molts d'anys per ella.