"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 09/01/2004

Veniu a dir "Rec-ti-fi-cau!" davant el Consolat

El retorn al Govern de les Illes Balears del Partit Popular ha significat un trencament amb els principis que han regit la política lingüística del nostre país des de la recuperació de la nostra autonomia. Es tractava d'uns principis que havien estat consensuats per la pràctica totalitat de les forces polítiques illenques i que es troben recollits a la Constitució Espanyola, a l'Estatut d'Autonomia i a la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears.

Per defensar, mantenir i exigir l'aplicació d'aquests fonaments legals i l'ampliació del seu abast per promoure l'ús social a tots els àmbits de la vida i el coneixement de la llengua, la cultura i la identitat pròpies del poble balear, es necessari fer-li un escolt al president i al Govern de les Illes Balears conservadors ara que l'actual legislatura ha començat a rodar. Us esperam avui a les 20.00 hores, davant el Consolat del Mar per exigir de manera cívica i respectuosa, però ferma, al cap i a l'Executiu illenc del PP que "Rec-ti-fi-cau!" la política d'anormalització lingüística, la injusta rebaixa dels pressuposts de Normalització Lingüística i Cultura, el regressiu decret de català per als funcionaris, l'inexplicable tancament de Somràdio i l'inacceptable projecte bilingüe de Llei de creació de la Companyia de Radio i Televisió de les Illes Balears. Serà un acte de testimoniatge al qual quedau tots convidats, un acte que ningú que estimi el nostre país pot defugir. Contràriament al que va succeir a altres comunitats, aquí no hi va haver cap batalla per la llengua, ans al contrari, tothom va acceptar la denominació científica de l'idioma, la necessitat de la normalització i l'atorgament d'un estatus de discriminació positiva cap al català pel fet de ser la llengua pròpia de les Illes Balears i per estar en inferioritat de condicions respecte al castellà a causa dels segles de maltractament oficial, àdhuc de prohibició i persecució. Els diferents governs que s'han anat succeint des d'aleshores varen assumir aquestes premisses i, amb més o menys entusiasme, varen anar impulsant l'avanç de la nostra llengua, a vegades de manera tímida, a vegades de manera més agoserada, però sense recular.

Ara, per primera vegada ens trobam amb un govern que fa anques enrera i menysté els avanços aconseguits pels seus predecessors, alguns, del seu mateix color polític, en un clar incompliment de les lleis abans esmentades que indiquen clarament que el procés ha de ser de normalització progressiva i no una ziga-zaga a mercè dels governants de torn. Els drets lingüístics dels ciutadans no són negociables. Ningú no pot ser discriminat per raó de llengua, afirmen la Constitució i l'Estatut. No és una discriminació per raó de llengua que els cantants i grups musicals que s'expressen en català no pugin donar a conèixer la seva música? I que els oients que en vulguin escoltar no puguin? Aleshores, per què han tancat Som Ràdio, l'única emissora de les Illes Balears que radiava la música feta aquí i en la llengua d'aquí? I no és una discriminació per raó de llengua que no puguis ser atès per funcionaris que t'entenguin i et responguin en l'idioma que tu has triat? Aleshores, com així han rebaixat l'exigència de coneixement de català als funcionaris, fins al punt que alguns hi estaran fins i tots exempts? I no és una discriminació lingüística que els que volen televisió en castellà puguin triar entre desenes i desenes de cadenes i els que ens decantam pel català ho puguem fer només entre unes poques? No caldria una televisió autonòmica que, tot i respectant els drets lingüístics dels convidats, tengués el català com a llengua vehicular, com fan TV3, el C33, Punt 2, i tantes altres? Aleshores, per què la volen fer bilingüe? Diuen que defensen el bilingüisme, però no es tracta d'un bilingüisme simètric i igualitari, que persegueix la igualtat de drets i deures dels parlants dels dos idiomes oficials, sinó d'un bilingüisme asimètric, que permet la supremacia del castellà en els àmbits en el quals és majoritari i vol imposar l'augment de la seva presència en els camps on la llengua pròpia és la dominant. Un bilingüisme que no és el que defensaren a la campanya electoral ni el que signarien molts dels seus votants, que elegiren igualtat, no asimetria. Es tracta d'una política radical, pròpia d'èpoques anteriors en que la nostra llengua era bandejada de totes les instàncies oficials, potenciadora del monolingüisme de la llengua dominant, això sí, desfressat de bilingüisme. Malgrat tot, no els servirà per fer desaparèixer el català de les Illes Balears, que ha resistit situacions encara més adverses gràcies a l'esforç i la fidelitat dels seus parlants. El que sí aconsegueixen és rebaixar els drets lingüístics dels catalanoparlants, fer-nos més difícil viure amb la nostra llengua a la nostra terra i posar entrebancs a la incorporació de nous parlants entre els nouvinguts que, de cada vegada tenen menys ocasions per sentir-lo i parlar-lo. Cal demanar-los que rectifiquin. Que governin per a tothom, que no discriminin els centenars de milers de mallorquins que parlam i estimam la llengua que hem après dels nostres pares i mares i que volem que també sàpiguen els nostres fills i els nostres néts, perquè puguin gaudir de la vida i ser-hi feliços dient bon dia i dient "t'estim". Per fer convenient, atractiu i fàcil als qui arriben de qualsevol racó del món, el dret que tenen d'afegir al seu bagatge lingüístic i cultural l'idioma de la nova terra d'acollida, sense haver de renunciar al seu. Avui a les 20.00 hores, davant el Consolat del Mar, tenim la primera oportunitat d'exigir al president i al Govern de les Illes Balears del PP un canvi de rumb en la política lingüística. Per això direm, amb una sola veu, "Rec-ti-fi-cau!".




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: