|
La llengua
Llegeixo en una enciclopèdia, en
l'entrada El español: "Com qualsevol organisme viu,
l'espanyol està en constant desenvolupament i difusió. Els
centres educatius, les institucions, els mitjans de comunicació
i altres organismes no en romanen al marge. Així doncs, el 1990
les Corts van aprovar la creació de l'Institut Cervantes, la
finalitat del qual és promoure l'ensenyament i l'expansió de
l'espanyol al món. Però això no obsta perquè pugui continuar
garantint la seva fèrria unitat, fonamentada sobretot en
la seva tradició literària, que manté viu el sentit recte de
l'expressió. L'ús culte esquiva les modalitats locals, mentre
que les diferències augmenten en l'ús comú del llenguatge, aliè
a qualsevol precepte estètic (en la parla es manifesta el
vulgarisme i s'hi fan més patents els trets regionals)" (el
subratllat és meu; traduït de l'espanyol). L'enciclopèdia és
una de molt recent d'Espasa Calpe i la responsable de lingüística
es diu Paula López Hortas. No cal dir que subscric tot el que hi
diu. Però seria bo que algú ens contestés per què cal
esmicolar el català i trencar rabiosament la seva fèrria
unitat. I què en diu el senyor Matas.
També tinc, gràcies a les múltiples informacions que m'envia
em meu amic Albert Sastre, que sap tantes coses, l'informe de la
Real Academia Española de la Lengua i la ídem de la Historia, i
en la qual diu literalment: "El valencià és una
variant dialectal del català. És a dir, de l'idioma parlat a
les Illes Balears, a la Catalunya Francesa i Espanyola (sic), en
una Franja d'Aragó, a la major part del País Valencià, al
Principat d'Andorra i a la ciutat sarda d'Alguer" . El
primer signant és Dámaso Alonso, i, entre d'altres hi ha
Salvador de Madariaga o José María Pemán; és una declaració
de l'any 1974, en la qual els acadèmics espanyols es manifesten
sorpresos i alarmats dels prejudicis de determinats personatges i
per l'intent de ridiculitzar una llengua. La informació, que en
el seu moment va recollir molta gent, apareix a la revista Temps
de Franja, en un article que signa F. Tejero Costa.
A més, he captat per Internet una llista no exhaustiva que
elabora el lingüista mallorquí Gabriel Bibiloni en què consten
les agressions que, des de l'any 1993, han perpetrat els diversos
governs del PP contra la nostra llengua. Tres documents
contundents. I que són molt difícils de rebatre, oi?
|
