L’abstenció electoral
A les Illes, el sostre de l'abstenció ha davallat fins a lÃmits
inimaginables. D'un 42,50% en les autonòmiques de 1999 o el 38,09%
en les generals del 2000 hem passat al 30,55% actual. El «partit
majoritari», el de l'abstenció, ha sofert, doncs, una davallada
més que significativa. Aquesta abstenció palesa diversos i
complicats problemes de la societat que poques vegades són
estudiats amb prou deteniment. Una abstenció que, a la nostra
comunitat autònoma, llegint les dades de l'Institut Balear
d'EstadÃstica, se situa normalment entorn del quaranta per cent
de l'electorat. A Palma, en les eleccions del 2000 l'abstenció
va ser del 41,22 per cent. Per a adonar-nos del que signifiquen
aquestes xifres les hem de comparar, sempre en referència a la
capital de les Illes, amb els percentatges aconseguits pels
partits de l'arc parlamentari: un 4,93 per a EU, un 5,30 pel PSM,
un 29,51 pel PSOE, un 1,27 per a UM... Solament el PP, amb el 53,40
per cent del cens sobrepassava el partit de l'abstenció.
Uns punts cap amunt, uns punts cap avall, els resultats no varien
gaire. Sempre i, sense excepció, elecció rere elecció, d'entre
els 644.398 ciutadans i ciutadanes amb dret al vot n'hi ha 245.414
que no van a votar. Què signifiquen concretament aquestes dades?
Significa que els 245.414 que s'abstenen són més que els 213.389
que voten el PP; més que els 116.121 votants del PSOE;
infinitament molts més que els 9.500 dels Verds, els 23.459 del
PSM, els 15.889 d'EU o els 8.346 d'UM.
Algú em dirà : l'abstenció no significa res. Qui no va a votar
no compta en l'actual democrà cia espanyola. I, s'afegeix: la
democrà cia nord-americana funciona a la perfecció amb
percentatges d'abstenció més elevats que els nostres, ja que en
alguns indrets dels EUA es «funciona» amb una participació de
només el 25% de l'electorat. Ara: de forma prou transparent,
aquest és el raonament tÃpic dels pseudodemòcrates, que no
desitgen unes institucions autènticament representatives de la
societat real, sinó que veuen en les eleccions una manera de
formar un govern «fort» que sà piga imposar-se a una societat (com
ho dirÃem?) potencialment perillosa. Precisament per això
admiren tant el règim dels EUA, exemplarment oligà rquic.
Però entre aquest més de quaranta per cent de l'electoral
abstencionista existeix una à mplia franja, que els tècnics
situen en més d'un deu per cent, d'abstencionistes conscients.
Entre l'esquerra social es parla d'una activa protesta
antisistema concretada mitjançant aquesta abstenció. Una
abstenció que ve donada per la comprovació, després de més
d'un quart de segle de gestió del règim sorgit de la reforma de
1978, que res no ha canviat en essència. Un deu per cent que
hauria perdudes les il·lusions que hagués pogut tenir en certes
propostes de l'esquerra oficial.
Pensam que el 14-M molts d'aquests abstencionistes han decidit, a
conseqüència de la guerra d'Iraq i la prepotència del PP,
votar el PSOE, propiciant aixà un canvi de Govern. A part dels
desenganyats per la prà ctica conformista de l'esquerra oficial,
en aquesta franja dels abstencionistes «conscients» podrÃem
situar els ciutadans i ciutadanes que, des de posicions més o
manco neoanarquistes o d'un difús cristianisme antisistema,
justificaven la seva postura amb l'argumentació que la lluita
per enlairar al poder unes elits burocrà tiques per damunt del
poble és dolent i pervers. Formarien aquest sector crÃtic una
part dels militants i simpatitzants amb els moviments de protesta
no controlats pels partits de l'arc parlamentari actual. La
reducció dels «normals» percentatges electorals en aquest 14-M
podria significar que molts d'aquests sectors històricament
abstencionistes decidiren participar i castigar amb el seu vot
Aznar, Rajoy i el PP. Una actitud molt semblant a la dels
anarquistes espanyols en el mes de febrer de 1936 quan la CNT,
històricament abstencionista, decidà votar les candidatures del
Front Popular per aturar una possible victòria de la dreta, la
CEDA.
|