|
El silenci dels hotelers
El president en funcions, José Ma. Aznar, s'incorporarà com
a professor associat a la Universitat de Georgetown (EUA) per
dirigir seminaris sobre política europea contemporània i
relacions transatlàntiques. També, dirigirà debats sobre temes
d'actualitat.
Com no podia ser d'altra manera, vaig pensar, l'amic de l'ànima
li estén la mà des de l'altre costat de l'Atlàntic; deu intuir
que dins el marc europeu té poc a pelar. Massa bé, al cap i a
la fi els amics són per això, per tenir-los devora en els
moments difícils.
Després me vaig topar amb un titular de Joan Riera que deia
textualment «Aznar parteix enmig del caos»; aquesta frase que
encapçalava l'article d'opinió me va inquietar més del que ja
hi estava. Perquè el Sr. Aznar se'n va, però, què ens deixa?,
un vertader caos que, probablement, s'hagués pogut evitar. Un
bon amic i jo, dinant, coincidírem que ens havia impressionat
que, després de l'11-S, els primers comunicats de Bin Laden
fessin referència a l'Al-Andalus. Sembla que aquest fet no immutà
els nostres governants, ja que el Sr. Federico Trillo no ho tingué
en compte per res a l'hora d'humiliar el Marroc amb l'assumpte
vergonyós de Perejil. Per la seva banda el president Aznar, en
contra de l'opinió pública i de tots els partits polítics,
manco el PP, decidí córrer darrere Blair i Bush i ficar-nos
dins una guerra injusta i cruel per la qual n'estem pagant un
preu molt elevat. L'11-M n'és l'exemple més dramàtic, però no
deixa de ser manco inquietant l'intent de rebentar l'AVE, el suïcidi
dels terroristes a un pis cèntric de Leganés, o que el Centre
Nacional d'Intel·ligència hagi donat credibilitat a la nota
manuscrita en àrab, enviada al diari ABC, en què un grup
denominat Ansar Al Quaeda amenaça de convertir Espanya en un
infern. Tot això al marge de la situació dramàtica que es viu
a Iraq i que empitjora dia a dia.
El professor Aznar impartirà les seves classes magistrals, però
ben segur que se'n guardarà com de caure d'explicar als seus
alumnes que la seva política internacional propicià que
Espanya, país econòmicament dependent del turisme, es convertís
en principal objectiu del terrorisme islàmic a Europa.
No vull cridar la mala sort, i tal volta sigui prest per avaluar
les repercussions d'aquests fets, però, per raons òbvies, la
premsa internacional contribueix a difondre la sensació que
estem al punt de mira del terror. Ben segur que molts de turistes
potencials s'ho repensaran a l'hora de triar el lloc on passar
les seves vacances i molts d'ells, probablement, descartin
Espanya del seu ventall de possibles destins. M'agradaria saber
què en pensen els hotelers d'aquesta situació, saber si
veritablement els inquieta tant com els inquietà en el seu
moment l'ecotaxa. Seria interessant que, considerant la
conjuntura actual, s'avancessin a les institucions i, de motu
propi, llancessin alguna campanya explicant que les Illes Balears
són un lloc segur perquè es tracta d'un territori fraccionat i,
per tant, bo de controlar. Pel bé dels seus interessos, haurien
de mostrar la mateixa agilitat i els mateixos reflexos que
mostraren a l'hora de transmetre que estaven en contra de cobrar
un tribut per pernoctar als seus establiments. És estrany el seu
silenci davant una situació que revesteix molta més gravetat
que la maleïda ecotaxa. El glamour de Michael Douglas no basta
per curar aquesta mala ferida.
|
