|
Perdran, definitivament, el tren?
Supòs que ho recorden tan bé com jo. A la darrera campanya
electoral del PP, l'autonòmica vull dir, tot seguint l'esquema
infal·liblement aznarià de la confrontació i la crispació,
totes les iniciatives que va dur el Pacte de Progrés foren
satanitzades, ni que ho haguessin volgut fer a posta, no ho
haurien pogut fer pitjor. El panorama que traçaren fou
desolador, pitjor que si ens haguessin assotat les plagues
d'Egipte: L'economia anava molt malament, gairebé ens moríem de
fam -d'aquí que cobràs una rellevància messiànica i
redemptora la frase dita per n'Estaràs que gràcies a ells en
aquestes Illes des de fa mig any es pot tornar a menjar-. Els
turistes no volien venir anatemitzats per l'Ecotaxa, el fracàs
escolar era presentat com el més elevat del territori espanyol,
suposadament degut a dues coses perverses: el foment de
l'aprenentatge de la lectoescriptura en català i la
impossibilitat de la lliure elecció de centres... I què més us
he de dir, que tots no sapiguem massa bé. De tota aquesta crema
i per dissimular l'esperit negativista hi havia una cosa que se'n
salvava: el tren. Ho varen reconèixer explícitament, que
l'ampliació de línies i de freqüències era un encert.
De totes maneres, mirada ara la cosa amb una mica de perspectiva
sembla que aquelles paraules laudatòries no eren altra cosa que
una mica de retòrica buida per dissimular un discurs del tot
negativista. O potser, per guanyar-se el vot de molts d'usuaris
d'aquest transport públic, que eren molts. O tal vegada per
oblidar el seu fracàs, recordem que en Matas va inaugurar una línia
que mai no va veure funcionar en la seva primera etapa com a
president. Perquè tot just encimbellats altre cop en el poder
amb una majoria absoluta tan sorprenent com inesperada, el cantet
del tren va canviar: tot s'havia fet malament i a la correguda i
els auguris no eren gaire esperançadors. Recordem aquell
trajecte de na Cabrer maquinista volent comprovar in situ el
desgavell preconitzat. Era la cara d'una mateixa moneda que a
l'altre anvers tenia, refulgent i temptador, la lluïssor d'un
projecte no previst al programa electoral dels conservadors: la
construcció de l'autopista Inca- Manacor. A vegades, la Fortuna
es mostra diversa i paradoxal. En aquest cas, l'esfondrament d'un
talús o d'una tenassa amb descarrilament inclòs d'un tren i
algun ensurt per part del passatge, magnificat amb el rerefons
emocional de la barbàrie de l'11 M, ha estat l'excusa perfecta
per tancar la línia Inca-Manacor fins ben passat l'estiu. És a
dir, el tren restarà inactiu durant la plena de la temporada turística.
Jo, evidentment, no som tècnic en la matèria i no puc afirmar
amb arguments propis si aquesta aturada tècnica és justificada
o injustificada. El que sí puc dir -com ho ha recordat algun
altre columnista d'aquest mateix diari- és que l'actitud de
posar en marxa l'AVE fins a Lleida és contradictòria amb
l'actitud que manté el PP aquí a l'hora de restablir els
trajectes ara fora de servei. I també puc afegir que aquesta
mateixa setmana una comissió de geòlegs i gent entesa ha
elaborat un estudi on diu, clarament, que és possible reobrir la
línia en un període de temps relativament curt. A més, aquesta
paralització serà també una excusa per no posar en marxa cap
mena d'estudi o de projecte conduent a ampliar la xarxa ferroviària:
fins a Alcúdia, fins a Artà i Capdepera o fins a la Universitat.
Però si el tren ha resultat ser un bon argument per prendre'ns
el pèl. Des de la mateixa megaconselleria aquesta setmana hem
tocat amb les mans la retòrica buida d'una de les grans
decisions preses: la declaració de servei públic dels vols
entre illes, que s'ha convertit en una mena de monopoli i que
d'una manera injustificada han tornat a apujar els preus regulars
i a més, amb l'excusa que és un transport subvencionat o no sé
quines històries, resulta que aquestes línies no tenen cap
tipus d'oferta. És a dir, que si vols anar a Menorca o a
Eivissa, no cal que esperis una oportunitat sinó que t'has de
gratar religiosament la butxaca. Amb una mica de sort, pots volar
a Barcelona o a Madrid pel mateix preu. I fins i tot a alguna de
les capitals europees. I no en parlem si el trajecte a fer és
entre Menorca i Eivissa o viceversa. Llavors sí que fins i tot
pots aspirar, pels mateixos diners, a fer un vol transoceànic.
En Pere Palau, president del Consell Insular Pitiús, ha començat
a mostrar el malestar. I és que tanta parafernàlia com feren ha
quedat diluïda dins la decepció d'uns fets consumats que ho han
desmentit. Potser, valdria més que la consellera Cabrer dedicàs
la seva hiperactivitat a altres menesters, tal vegada si s'hi
abocava amb tant d'entusiasme i dugués una mica de sort podria
esdevenir una virtuosa del «mundillo» o del mus.
|
