Finançament autonòmic i coherència polÃtica
Una vegada més, els fets demostren que en aquest paÃs tenim
menys memòria que els peixos: d'ençà que el PP ha perdut les
eleccions espanyoles, l'Executiu balear ha fet un autèntic gir
copernicà en el seu discurs sobre el finançament autonòmic i
la despesa de l'estat a les Illes Balears, passant de la més
absoluta aquiescència envers el tracte que l'estat dispensa a la
nostra Comunitat, a exigir més inversions i un millor finançament.
I ho fan al més pur estil Matas: sense complexos, que en
llenguatge comú vol dir sense vergonya; és a dir, sense
avergonyir-se per les greus incoherències que comporta un canvi
de postura tan rà pid i radical. Sense tallar-se un pèl, ara fan
seves les reivindicacions i arguments d'aquells que sempre hem
insistit en la necessitat d'un canvi en profunditat en la polÃtica
inversora, fiscal i financera de Madrid envers les Illes Balears,
quan encara no fa un mes érem acusats de maximalistes,
insolidaris i separatistes. I no passa res. AquÃ, ningú no se
n'aixeca una cella.
Podran marejar la perdiu volent-nos convèncer que érem
nosaltres els que no els entenÃem, però les seves paraules i la
prà ctica polÃtica que han dut a terme fins ara mateix els
desmenteixen. Fixem-nos-hi: ara exigeixen més doblers de Madrid
per a Educació, però quan governava el Pacte de Progrés i
demanava la renegociació del finançament en Educació, el PP
s'hi va negar sistemà ticament. Ara demanen una millora del finançament
de la Sanitat, però quan en el marc de la negociació del nou
sistema de finançament autonòmic (estiu de 2001) demanà vem una
inversió complementà ria en sanitat per compensar el nostre dèficit
històric, se'ns acusava de menysprear la solidaritat entre els
territoris de l'estat, i de no entendre que la naturalesa del nou
sistema de finançament impedia un tractament especÃfic de la
sanitat, ja que aquest capÃtol s'integrava dins el sistema
general de finançament i no podia ser objecte de mercadeig.
Aleshores van presentar aquest sistema de finançament com a
definitiu (Aznar, Matas, Montoro), i ara diuen que si les altres
comunitats aconsegueixen millores en el seu finançament, el
Govern de les Illes Balears no es quedarà a la cua...
PodrÃem seguir: l'hemeroteca i els diaris de sessions, tant del
Parlament de les Illes Balears com de les Corts espanyoles, són
una font inesgotable d'exemples que evidencien la doble moral (falta
de moral, al cap i a la fi) i la profunda incoherència polÃtica
del partit de la dreta. Però tampoc no cal. L'important és que,
al capdavall, amb el seu canvi de discurs no fan altra cosa que
donar la raó a aquells que sempre hem dit el mateix: que el dèficit
fiscal de les Illes Balears, la migradesa de les inversions de
l'estat a les nostres illes i la insuficiència del nostre finançament
autonòmic exigeixen, per una elemental qüestió de justÃcia i
d'igualtat, un canvi radical que compensi la situació de greuge
que patim en relació a la resta de l'estat.
Cal esperar que el partit que ara governarà l'estat, el PSOE, no
caigui en l'extrem contrari: el de passar de la justa
reivindicació d'un tracte just envers les Illes Balears, com ha
estat fent fins ara, a justificar, per interès partidista, una
continuïtat en el menyspreu del govern central cap a les nostres
illes. I no s'hi valen operacions de maquillatge. Ells han creat
unes expectatives en la nostra societat que ara no poden
defraudar.
|