|
Sobre la crisi de l'Institut Ramon Llull
* Joan Meli脿 茅s exdirector general de Pol铆tica Ling眉铆stica de les Illes Balears
* Llu铆s Jou 茅s exdirector general de Pol铆tica Ling眉铆stica de Catalunya
Fa mesos que l'actual presidenta del Consell de Direcci贸 de
l'Institut Ramon Llull i consellera de Cultura de la Generalitat
n'anuncia una remodelaci贸, per貌 no ha estat fins el 27 d'abril,
despr茅s del cessament del director (que pot tenir certa l貌gica
pol铆tica), i de la sobtada decapitaci贸 de la resta de la c煤pula
(que no en t茅 cap), que ha insinuat els canvis que promou:
l'Institut s'haur脿 d'ocupar de la projecci贸 de tots els 脿mbits
de la cultura i el pensament i s'ocupar脿 menys de la llengua i
la literatura.
El Ramon Llull es va constituir l'abril de 2002 per conveni entre
els governs de Catalunya i de les Illes Balears amb la finalitat
de la projecci贸 exterior de la llengua catalana i de la cultura
que s'hi expressa. Per arribar-hi va ser necessari un proc茅s
complex iniciat el 17 d'abril de 2000 que, despr茅s de l'aprovaci贸
un脿nime del projecte d'instituci贸 pels parlaments de Catalunya
i de les Illes Balears i del Senat espanyol el 2002, es va cloure
a finals d'estiu del mateix any amb la posada en funcionament de
les seves 脿rees d'actuaci贸.
S铆mbol d'unitat de la llengua i organisme compartit
Amb motiu de la creaci贸 del Llull divulg脿rem de manera
conjunta, en nom dels dos governs, les idees b脿siques que
l'havien impulsat. Ara, davant de la situaci贸 preocupant que
s'ha creat, sembla 煤til recordar que l'Institut Ramon Llull:
1.- 脡s el primer, i per ara 煤nic, organisme conjunt dels
governs de dos pa茂sos de parla catalana. Seria decebedor que
actuacions imprudents i poc meditades el duguessin a la
desaparici贸 o a la letargia. Si no mant茅 les funcions i la
participaci贸 dels dos governs, la possibilitat d'implicaci贸 de
Val猫ncia i de creaci贸 d'altres organismes 茅s nul路la.
2.- 脡s una declaraci贸 formal, clara, irrebatible i un s铆mbol
permanent de la unitat de la llengua que es parla a Catalunya i a
les Illes Balears formulada pels dos parlaments i pel Senat
espanyol. Res no justifica ara discutir la unitat amb fets.
3.- Es va constituir per acord de dos governs aprovat un脿nimement
per tres parlaments, amb el vot favorable de tots els partits que
hi eren, i que hi s贸n, representats. 脡s un pacte entre pa茂sos
i no entre governs o entre partits. Modificar la finalitat del
Llull i les seves grans l铆nies d'actuaci贸 exigeix nous acords
dels parlaments a proposta dels governs. La legitimitat per
impulsar canvis, unilateralment, des d'una sola de les
conselleries de cultura (sense compt猫ncies en llengua) 茅s m茅s
que discutible.
4.- 脡s un acord entre pa茂sos iguals que comparteixen la mateixa
llengua sense cap relaci贸 de subordinaci贸 entre ells. Que
Catalunya suposi sis vegades m茅s de poblaci贸 que les Illes
Balears o que el pressupost de la Generalitat sigui deu vegades
superior al del Govern balear no li atorga cap primacia dins
l'Institut. Aix铆 com, a la UE, Finl脿ndia compta igual que
Alemanya, i a les Nacions Unides 茅s il路leg铆tima la
unilateralitat dels grans, en la relaci贸 entre Catalunya i les
Balears el principi d'igualtat 茅s fonamental. Cal l'entesa, el
di脿leg permanent, la negociaci贸 per llarga que sigui i
l'aplicaci贸 constant del 芦parlant la gent s'ent茅n禄.
Lamentablement les actuacions dels darrers mesos d'un i altre
govern no han anat per aquest cam铆.
5.- La constituci贸 de l'Institut Ramon Llull com a organisme
conjunt va m茅s enll脿 d'una q眉esti贸 d'oportunitat o de
simpatia pol铆tica: 茅s un mandat de la Disposici贸 Addicional
segona de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i de la
Disposici贸 Addicional tercera de la Llei catalana de pol铆tica
ling眉铆stica. Desvirtuar-lo no 茅s incomplir un pacte pol铆tic
i, tamb茅, incomplir la legislaci贸 ling眉铆stica vigent.
6.- La finalitat del Llull 茅s, estatut脿riament, la projecci贸
exterior de la llengua catalana i de la cultura que s'hi
expressa, en especial la liter脿ria aix铆 com la seva difusi贸 i
aprenentatge fora del domini ling眉铆stic i, tamb茅, en
coordinaci贸 amb d'altres organismes, la projecci贸 de la resta
d'aspectes culturals comuns. Fer passar la llengua a segon terme
茅s capgirar les coses i oblidar que l'idioma 茅s el que m茅s
uneix culturalment Catalunya i les Illes.
7.- L'脿mbit de la cultura comuna que m茅s necessita el suport p煤blic
per a la promoci贸 exterior 茅s el que s'expressa per mitj脿 de
la llengua. Aquest any, sense suports p煤blics catalans ni
balears, seran presents a museus de tot el m贸n exposicions de
Mir贸 (al Pompidou de Par铆s), de Dal铆 (a Ven猫cia, a Madrid i a
Florida), de Barcel贸 (al Louvre de Par铆s) i d'Hern脿ndez Pijuan
(a Bolonya), que se sumen a les grans retrospectives de Fortuny i
de T脿pies a Barcelona i a l'猫xit de l'any Gaud铆. Els nostres
creadors literaris estan al mateix nivell de qualitat que els pl脿stics.
Aix貌 no obstant, la situaci贸 de la llengua catalana els
penalitza de cara a obtenir traduccions a d'altres lleng眉es i
fer-se presents a l'estranger amb edicions comercials. Aquesta,
la de la difusi贸 i del prestigi de la llengua i de la cultura
que s'hi expressa, 茅s la tasca essencial del Llull.
8.- L'ensenyament del catal脿 i de la cultura catalana a les
universitats estrangeres, l'edici贸 d'estudis en altres lleng眉es
i les traduccions, liter脿ries o no, s贸n imprescindibles per al
reconeixement internacional del catal脿. Reduir la import脿ncia
de la llengua en l'actuaci贸 del Llull entorpeix l'esfor莽 que
s'est脿 fent perqu猫 el catal脿 sigui oficial a Europa i a les
institucions estatals comunes i minva el sentit pel qual va ser
creat.
9.- El Llull t茅 貌rgans de direcci贸 que sobrepassen els pol铆tics
dels governs de torn. En el seu Patronat hi ha una representaci贸
de tots els 脿mbits de la cultura provinents de tots els pa茂sos
catalans, com s贸n, entre d'altres, A. Badia i Margarit, Pere
Gimferrer, Joan F. Mira, Joaquim Molas, Baltasar Porcel, Carme
Riera, Mart铆 de Riquer, Maria del Mar Bonet, Xavier Rubert de
Vent贸s, Sebasti脿 Serrano, Antoni T脿pies, Josep Termes i Joan
Triad煤. El Patronat no ha estat ni consultat ni informat dels
canvis que vol fer la consellera. No 茅s admissible reduir
decisions d'aquesta envergadura a criteris pol铆tics puntuals i
modificar unes bases d'actuaci贸 que havien aconseguit, com ja
hem dit, la unanimitat dels tres parlaments, sense consultar els
Patronat. 驴Aix铆 es tractar脿 el futur Consell de la Cultura i
de les Arts?
Per uns objectius a llarg termini i una gesti贸 professional
L'Institut Ramon Llull fa vint mesos que funciona i ha donat bons
resultats. Potser des de la seva Direcci贸 no s'ha donat la
participaci贸 adequada als membres del Patronat, que podien
oferir suport intel路lectual i implicaci贸 socials. Potser el
Consell de Direcci贸 no s'ha convocat amb la regularitat
convenient. Potser no ha estat possible tancar un acord de m铆nims
amb l'Institut Cervantes, que l'exministre Piqu茅 va prometre
reiteradament per貌 no va fer complir. Potser no s'han tancat les
transfer猫ncies de mitjans i de funcions que pertocaven. Potser
internament no s'ha volgut o no s'ha sabut estalviar al Llull les
rigideses de les administracions. Tot i aix貌, l'estructuraci贸
de les 脿rees del Llull sembla racional i ajustada a la seva
finalitat; ho demostra la tasca feta en poc m茅s d'un any, amb
absoluta professionalitat, pels tres directors d'脿rea, tot i les
incerteses de la major part d'aquest per铆ode creades pels canvis
en els dos governs i el del director de l'Institut, que, anunciat
des del gener, no s'arribava a produir. Les jornades de cultura
catalana a Berl铆n el 2002 i a Sant Petesburg i Moscou el 2003,
la nominaci贸 de la llengua catalana com a invitada d'honor a la
fira del llibre de Guadalajara de M猫xic d'enguany i l'increment
del 100% dels ajuts a la traducci贸 d'obres catalanes a lleng眉es
estrangeres en s贸n exemples. L'impuls per a la consolidaci贸
dels estudis de catal脿 a les universitats de fora del domini,
especialment per mitj脿 de la xarxa de lectorats en universitats
(amb un increment del 20% en un any que ja els fa ser un centenar),
i tamb茅 als casals i centres catalans i balears, l'establiment
de l铆nies de suport a les societats de catalan铆stica,
l'organitzaci贸 d'ex脿mens de catal脿 fora del domini ling眉铆stic,
incloses ciutats espanyoles com Granada, Santiago, Saragossa i
Salamanca per primera vegada, el disseny d'un curs de catal脿 en
l铆nia i la participaci贸 amb el catal脿 com a llengua convidada
a Expolingua de Madrid de 2004 en s贸n d'altres exemples. La
innecess脿ria i sobtada destituci贸 dels tres directors d'脿rea,
simult脿niament a la ja anunciada del director de l'Institut i
als canvis d'estructura esmentats, no fa m茅s que provocar la
interrupci贸 dels projectes i condemnar-los a un llarg per铆ode
de provisionalitat i paralitzaci贸. Entenem que l'Institut Ramon
Llull necessita una etapa de consolidaci贸 i de normalitzaci贸
institucional del Consell i del Patronat i que els governs
recuperin el clima de di脿leg anterior a maig de 2003. Necessita
objectius a llarg termini i estabilitat en la gesti贸 dels
projectes amb professionals competents al capdavant i l'elecci贸
d'un director de consens, el color del carnet del qual no compti.
Necessita acords per incorporar l'Institut Cervantes i per
integrar el COPEC. Necessita, sobretot, que els governs que el
patrocinen i la societat hi vegin un instrument de promoci贸 de
la llengua catalana i de la cultura que s'hi expressa i no un
instrument de promoci贸 pol铆tica.
I, per sobre de tot, entenem que la llengua catalana necessita la
consolidaci贸 del Llull per presentar-se al m贸n com a llengua
compartida per Catalunya, les Balears i la resta de territoris on
茅s pr貌pia, a imatge d'altres lleng眉es que compten amb
instituts semblants remarcant, d'aquesta manera, la nostra
aportaci贸 amb veu pr貌pia a la cultura universal.
|
