El PSM opina. 06/05/2004

El factor humà, decisiu per evitar qualsevol accident

Penso que és ben representatiu l'accident aeri de l'1 de juliol de 2002 entre un Boeing 757-200 de càrrega de la companya DHL i un Tupolev 154 M de passatgers de la companya BasKihirian Avilinii, de la Federació Russa. Ambdues aeronaus xocaren mentre sobrevolaven el Llac Constança; al moment de la col·lisió estaven controlats, mitjançant cobertura radar, per Zuric UAC. Pareixia impossible que aquesta catàstrofe es produís al centre d'Europa, ja que es tracta d'una regió que disposa de bones infraestructures i dels mitjans tècnics més avançats dins el camp del control aeri. A més, els dos avions duien incorporats el sistema Traffic Collision Avoidance System (TCAS) pensat i dissenyat, única i exclusivament, per evitar el que precisament va passar. No obstant, la decisió equivocada del controlador i la conseqüent reacció del pilot desencadenaren el sinistre. Possiblement és l'exemple més clar que, malgrat l'evolució constant de l'avionòtica, el factor humà és la peça clau per garantir la seguretat.

Aquests accidents, per la seva espectacularitat i el nombre de víctimes que solen dur associats, posen la pell de gallina; no és d'estranyar que molta gent es replantegi les seves vacances per tal d'evitar el transport aeri o, si no els queda altre remei, pugin a l'avió amb el cor estret i una expressió de pànic dibuixada a la cara. Les estadístiques, però, ens indiquen que podem anar mes tranquils del que pot semblar en un moment donat. Sempre m'ha cridat l'atenció que, aquestes mateixes persones, vagin tot el sant dia amunt i avall amb el cotxe, sense cap temor a deixar-se la pell sobre l'asfalt. Segurament el plantejament estadístic ni els passa pel cap. Necessiten dominar la situació i tenen la sensació que amb el cotxe la controlen, cosa que, des del meu punt de vista, és més que discutible.

Perquè a mesura que avança el 2004 augmenten les xifres de persones que han perdut la vida a conseqüència d'un accident de trànsit; i això que encara no hem entrat dins els mesos d'estiu, sempre associats a un notable increment de població i desplaçaments per carretera. Davant uns fets tan preocupants ens solem demanar on és la solució. No comparteixo la teoria dels que defensen la política de les autopistes, culpant de tots els mals els ecologistes que s'oposen al desenvolupament d'una gran xarxa de vies ràpides. I no hi crec perquè està demostrat que els accidents se produeixen a les autovies, carreteres, camins i caminois. Lògicament la ratio d'accidents d'una via determinada sol ser directament proporcional a la intensitat de trànsit que suporta. Des del meu punt de vista, el factor clau, el que veritablement pot minvar aquesta tragèdia, és el factor humà basant-se amb dos aspectes: el respecte a les regles establertes (no a l'alcohol, circular només a la velocitat permesa, no als avançaments prohibits...), i la conscienciació que les distraccions o els excessos de confiança solen ser mals companys de viatge.

La referència inicial a l'accident del Llac Constança pot semblar gratuïta, no ha estat aquesta la meva intenció; crec que aquests fets ens demostren clarament que la tecnologia punta o les millores dins qualsevol sistema de transport, queden anul·lades davant una mala decisió. Amb el trànsit rodat passa exactament el mateix, els avanços dins el món de la mecànica o el bon estat de les vies de comunicació són importants, sens dubte, però de res serviran si ens comportem d'una manera poc respectuosa, agosarada o irresponsable. Dins el binomi home-màquina la persona sempre sol tenir la darrera paraula.