"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 14/05/2004

Per aquí no anem enlloc

El tancament de la crisi de l'Institut Ramon Llull per la via de la liquidació per fi de temporada i la subsegüent decisió d'anar a la Fira Internacional de Guadalajara com a país convidat d'honor ma non tanto, és a dir, amb Catalunya desfilant captiva i desarmada sota pavelló espanyol (Maragall i la ministra Calvo ja ho saben, que Espanya no té cap pavelló firal a Guadalajara; però pabellón també significa bandera, i de tothom és sabut que és obligació deixar-lo sempre bien alto) no tan sols resulten ofensius als principis més elementals que han de regir qualsevol política cultural, sinó també al sentit comú de qualsevol ciutadà de Catalunya que no tingui ganes de veure's oficialment denigrat a dins de casa seva i davant del món sencer. Això s'ha d'afirmar al marge d'opcions ideològiques o de partit, i també a pesar que a una desoladora majoria de mitjans de comunicació catalans no els sembli un tema de prou importància. Per posar un exemple que els responsables d'aquests mitjans puguin entendre, els demanarem que intentin imaginar-se a si mateixos reaccionant en el cas que un govern espanyol, del signe que fos, decidís carregar-se l'Institut Cervantes i acudir com a país convidat d'honor a un esdeveniment internacional de primera fila amb una paradeta ambulant de llibres i sota una altra bandera. No cal dir que el tema aniria a portada de tots els diaris i informatius, i que se'n faria un seguiment estricte. Però, quan la cosa no va amb la nació sinó amb la província, ja hem vist que es pot despatxar amb un breu, mentre la portada l'ocupa la infumable barreja de heavy-glam dels setanta i new age hortera a matar que va ser l'acte inaugural del Fòrum dels collons. Però millor que no divaguem i anem per parts, com aconsellava Jack l'Esbudellador (a qui, per cert, avui en dia segurament farien conseller de Cultura).
Que després d'un culebró tan exageradament llarg i tortuós com el que havia afectat l'Institut Ramon Llull s'acabin reunint els dos presidents dels governs implicats només per constatar que el desencontre continua encallat exactament al mateix punt i acte seguit adoptar la divertida solució de desmantellar l'entitat és un disbarat que no deu tenir precedents. Des de quan se celebren reunions presidencials amb l'escenificació d'un fracàs com a ordre del dia? Que no havia fet ningú els deures, aquí? La reunió de Matas i Maragall divendres passat a Palma va ser el funeral de l'Institut Ramon Llull, perquè el que n'ha quedat ja només n'és un espectre, com ho serà l'organisme que Matas ha anunciat que crearà dins l'administració balear per suplir-lo. L'objectiu principal del Llull, allò que justificava la seva existència i la feia necessària, era la promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes enteses com a conjunt, per damunt de les divisions administratives que separen els territoris on aquesta llengua i aquesta cultura malviuen. Després de l'abandonament del govern de les Balears, això que ha quedat serà el que vulguin, però ja no és l'Institut Ramon Llull: com a màxim una mena de duplicat del Copec, sense gaire sentit, perquè el Copec ja existeix. Els presidents de Catalunya i de les Balears van demostrar per la llengua i la cultura catalanes el mateix respecte que un parell de hooligans de les Rambles, i això encara sap més greu perquè de Matas ja ho sabíem, però de Maragall (i ho dic sense gens d'ironia) sincerament n'esperàvem molt més.

Malgrat l'estupor i la tristesa que el resultat de la reunió de divendres ens havia deixat, crec que ningú preveia que l'endemà mateix Maragall rematés la jugada acordant amb la ministra Calvo que Catalunya acudís el proper mes de novembre a la Fira del Llibre de Guadalajara no com a país convidat d'honor, sinó com a mer apèndix d'un inexistent pavelló espanyol (la presència espanyola a la Fira es limita a l'habitual estand de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya, actualment presidida, i sort n'hi ha, per Jordi Úbeda). Naturalment, sense molestar-se a consultar res amb l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, entitat que, amb el suport del departament de Cultura i de l'Institut Ramon Llull, en el seu moment va negociar i té esment d'organitzar la presència editorial catalana a Guadalajara. Bé: si aquesta decisió es confirma, no tan sols s'haurà perdut una oportunitat única (és molt difícil que un país sense Estat com Catalunya sigui convidat d'honor en un certamen editorial internacional, i menys encara de l'envergadura de Guadalajara), sinó que el més probable és que la possibilitat, ja força lligada, que Catalunya fos país convidat a la Fira de Frankfurt l'any 2006 es malbarati com a conseqüència d'aquesta plantada injustificable. En una paraula, Catalunya haurà fet el ridícul als dos esdeveniments editorials més importants del món, i una feina d'anys que podia tenir conseqüències molt interessants per a la difusió i el reconeixement internacionals de la llengua i la literatura catalanes se n'haurà anat a fer punyetes. Dilluns vinent, el president de la Fira de Guadalajara, Raúl Padilla, ve a Barcelona a entrevistar-se amb Maragall. Esperem que, d'aquí a aleshores, el president hagi parlat amb els interlocutors pertinents i hagi reconsiderat la seva decisió.

En tot cas, és evident que per aquí no anem enlloc. No m'afegiré a les veus que reclamen la dimissió de la consellera Mieras, però sí que faré un suggeriment. Posats a desballestar coses, el millor seria suprimir directament la conselleria de Cultura, tota sencera, i al seu lloc crear-ne una de nova, amb un nom que sobretot evités la paraula cultura, tan elitista i avorrida. La nova conselleria es podria anomenar, no sé, de la Diversitat i l'Alegria: sonaria molt més agradable, i, a més, sintonitzaria de forma ben sostenible amb l'aclaparadora vulgaritat i la simbologia mongòlica del Fòrum, que ja ens podem acostumar a mirar com el model cultural de referència per a polítics de tot color, aparença i mida.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: