|
Exigim un canvi de sentit!
El proper dissabte dia 29 serà la X Diada per la Llengua i
l'Autogovern. Han passat moltes coses des que l'any 1994 l'Obra
Cultural Balear va encapçalar un bon grapat d'associacions cíviques
que convocaren la primera diada. En aquell moment el famós
Decret Rotger amenaçava de provocar una returada en
l'eixamplament de l'ensenyament en català. Les mobilitzacions
varen fer que el Govern del president Cañellas fes anques enrere
i retiràs la norma. Una norma que poc després va ser canviada
pel Decret de Mínims, encara vigent actualment, que garanteix un
mínim del cinquanta per cent de les hores lectives en català a
tots els cursos de tots els nivells educatius no universitaris.
Ara, deu anys després, uns altres núvols enfosqueixen el món
de l'educació. El conseller Fiol ha amenaçat amb tota una sèrie
de mesures que, en cas de concretar-se, posarien seriosos
entrebancs a l'augment de l'ensenyament en català i, per tant,
limitarien l'exercici del dret d'aprendre la nostra llengua als
illencs i als externs.
Però no és l'educació l'únic camp on planeja el perill de la
reculada. Per primer cop des que vàrem recuperar les nostres
institucions pròpies, un govern s'ha atrevit a contravenir la
legalitat vigent, que estableix amb tota claredat que cal vetllar
per la normalització progressiva de la llengua pròpia de les
Illes Balears. I això tocaria impedir que es pugui fer anques
enrere en les fites ja assolides. Però s'ha rebaixat el nivell
de català que s'exigeix als aspirants a funcionaris. El Govern
actual diu que no renega de l'Estatut ni de la Llei de
Normalització lingüística, sinó que els accepta i els defensa.
Però la realitat és que en fa una lectura partidista, esbaixada
i parcial, que li permet llegir uns articles i ignorar-ne uns
altres, segons la pròpia conveniència política.
Cal una televisió autonòmica. El fet d'exigir-la és un clam
des de fa anys. Una televisió balear que sigui una eina
d'integració per als nouvinguts i que ajudi a difondre la nostra
llengua i personalitat pròpies. Una televisió que oferesqui una
programació de qualitat, que sigui un autèntic servei públic
per als ciutadans d'aquestes illes. Una televisió que sigui de
tots, imparcial i objectiva. Malauradament, l'anunci de la creació
de la televisió balear, que hauri d'haver estat motiu d'alegria
i d'esperança, ha quedat enterbolida per les contínues
manifestacions d'alguns membres del Govern que ara deien que
seria bilingüe, suara que emetrien les pel·licules en castellà
subtitulades en català, i per la mateixa forma de creació de
l'ens de radiotelevisió, amb nocturnitat i traïdoria, pràcticament
sense debat parlamentari ni social.
I mentre esperam a ceure si la televisió balear serà o no serà
en la nostra llengua, el mateix govern tanca l'única ràdio que
emetia en català per a tot l'arxipèlag: Som Ràdio, una
emissora que, a més de fer servir el nostre idioma com a eina
vehicular, complia una tasca de promoció de la música feta a
les Illes Balears que mai ningú no havia fet abans i que ara ha
quedat òrfena.
Tot això es fa en nom d'un pretès bilingüisme que no és
igualitari, sinó assimètric. El govern pretén guanyar quotes
per al castellà en aquells àmbits en què el català ha guanyat
terreny les darreres dècades, però no mou un dit per promoure
el bilingüisme en tants i tants d'àmbits en què el català és
clarament minoritari. És una forma d'entendre el bilingüisme
que molts de nosaltres anomenam diglòssia.
Cal exigir a aquest Govern un canvi de sentit en la seva política
lingüística. Han de rectificar. Han de deixar de rebaixar els
drets dels catalanoparlants i de perjudicar el fet que se
n'estengui el coneixement entre els nous balears. Però això només
serà possible si ho demanam tots plegats. Si tots acudim a la
plaça Major dia vint-i-nou podrem provocar aquest canvi de
sentit, de la mateixa manera que fa deu anys guanyàrem la
batalla del Decret Rotger.
|
