|
Contra cínics i menfotistes
Sovint l'oportunisme, especialment els d'aquells que usurparen
el nom de l'esquerra en temps de la transició, la colla de cínics
i menfotistes que s'han enriquit fent feina pel règim,
demonitzant les idees de República i socialisme, han provat de
demonitzar-me dient que qui signa aquest article ha col·laborat
amb molts de partits. No sabem que han de dir per a provar de
desprestigiar la gent que no hem fet una pesseta amb la política.
Ni ganes! No en mancaria d'altre! Si nosaltres defensam principis
de justícia i canvi social no és per a guanyar un sou o
trepitjar moqueta.
Anem a pams. A mitjans dels anys vuitanta vaig ésser
vicepresident de l'organització cultural i antiimperialista més
important de les Illes en aquells moments. En referesc a l'Ateneu
Popular «Aurora Picornell». En aquest Ateneu hi havia molts
militants del PCB i independents. Però la meva activitat político-cultural
era completament deslligada de les directrius dels prosoviètics
de Josep Valero, Francesca Bosch, Miquel Rosselló i Lila Thomàs.
La meva col·laboració, juntament amb la de Carles Manera, en la
revista del PCB Nostra Paraula la feia com a independent. Mai
ningú, en tots aquells anys em va fer seguir cap consigna ni
directriu del PCB. Igualment, quan aquest grup es dividí i es
constituí l'OCB, quan els companys i companyes d'aquesta
organització, els quals coneixia per la seva militància
antifeixista i que sovint havien fet costat a les activitats de
l'Ateneu, em demanaven l'ajut per a participar en actes
republicans o antiimperialistes, procurava anar-hi, malgrat que
alguna vegada la lluita per a República, ja en plena «democràcia»
i poder «socialista» em costàs multes i detencions. Vegeu al
respecte el capítol «Breviari contra els servils: transició i
repressió 'democràtica'» del llibre Literatura mallorquina i
compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart (pàgs. 220-229).
Mai no m'he negat a participar en cap acte que consideri que pot
reforçar l'antifeixisme o l'antiimperialisme de les Illes,
l'esperit republicà del nostre poble. Des de començaments dels
anys seixanta, quan era corresponsal de Ràdio Espanya
Independent (època en la qual alguns d'aquests falsos esquerrans
devien ser pàrvuls) mai no m'he negat a treballar fent costat a
l'esquerra alternativa de les Illes. Per a mi ha estat sempre un
honor que la majoria de col·lectius socials, partits i
organitzacions culturals de les Illes hagin demanat el meu modest
suport a les seves activitats. Ha estat sempre motiu d'orgull i
satisfacció haver estat aquests darrers trenta cinc anys
d'intensa activitat político-cultural al costat de l'autèntica
esquerra, fent tot el possible per augmentar i consolidar el
teixit associatiu de la societat civil, intentant l'arrelament de
tot allò que considerava útil i necessari en el nostre difícil
camí per anar bastint un món més just i solidari.
Des de les Plataformes d'Estudiants Anticapitalistes en temps de
la dictadura; com a vicepresident de l'Ateneu Popular Aurora
Picornell; com a dinamitzador del Casal d'Amistat Mallorca-Cuba a
mitjans dels anys vuitanta amb els amics Carles Manera, Bartomeu
Sancho, Francesca Bosch, Manel Domènech i Miquel Planas; fent
costat al Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina; treballant
amb els grups antiOTAN que hi havia en aquell temps; donant
conferències en defensa de la República de forma gratuïta per
a l'Ateneu «Aurora Picornell»; posant hores, benzina i cotxe
per a difondre les idees antiimperialistes pels pobles de
Mallorca; participant com a orador i representant de totes les
forces polítiques nacionalistes i d'esquerres en la Diada
Nacional del 31 de desembre; contribuint, en la mesura de les
meves forces, amb els meus articles i esforços a l'èxit de les
Diades que cada any organitza l'Obra Cultural Balear en defensa
de la llengua catalana i en favor de l'autogovern; fent costat a
la CGT, USO i l'STEI el Primer de Maig de l'any 2000, quan Josep
Juárez, secretari general de la CGT, em convidà i em demanà el
meu ajut per a reforçar un front sindical illenc combatiu, mai,
torn a repetir, m'he negat a participar activament en aquesta
mena d'ajuts solidaris. És un currículum ben diferent del dels
buròcrates carrillistes que provaren de demonitzar-me amb les
mentides que publicaren en la premsa mallorquina.
|
