Un llibre d'Aránzazu Miró
La història de les relacions sentimentals entre George Sand i
Frédéric Chopin és complexa. Les novel·les El darrer
hivern (Edicions Proa) i Corambé: el dietari de George
Sand (Pagès Editors) proven de reflectir el món intel·lectual
i amorós dels dos protagonistes.
La relació sentimental entre Sand i Chopin va durar
aproximadament nou anys. Nou anys de difÃcil i complida convivència
que representaren el mà xim de temps mai mantingut per Sand amb
una mateixa persona. No cal dir que la majoria d'historiadors i
investigadors que han tractat aquestes relacions sempre han
destacat l'afinitat materno-filial entre George Sand i Frédéric
Chopin. D'André Maurois fins a Jean Chalon passant per Belinda
Jack, George Lubin, Jaume Vidal Alcover, Aránzazu Miró,
Fernando DÃaz-Plaja o Listz, que també escrigué sobre Chopin (vegeu
l'interessant llibre de memòries Chopin, Madrid, Colección
Austral, 1967), tots, sense excepció, destaquen aquest aspecte.
En el capÃtol «La bellesa dels dies ja marcits» de la novel·la
El darrer hivern, Sand, la protagonista, poc abans de
morir, reflexionant sobre la seva vida i les relacions amb el músic
polonès, va recordant l'origen de la seva amistat. El fragment
d'aquest capÃtol diu: «Em vaig enamorar de la música. Mai no
havia sentit res de semblant. Era un Déu quan feia parlar el
piano. Cada nota que sortia del piano aconseguia transportar-me a
indrets més enllà de qualsevol plaer terrenal».
Vet aquà alguns dels motius d'aquesta extraordinà ria durada de
la relació Sand-Chopin i, també, de l'atzarós viatge a
Mallorca aquell hivern de 1838-39.
Cap historiador o comentarista no nega l'estreta relació de Sand
amb la música. Una de les historiadores que ha analitzat amb més
cura tot el que fa referència al viatge de George Sand i Frédéric
Chopin a Mallorca i als aspectes, diguem-ne «amistosos», de
companys en el camà de l'art és, sens dubte, la investigadora
palmesana Aránzazu Miró. El seu llibre Aquell hivern de
Chopin a Mallorca (Ciutat de Mallorca, Editorial El far de
les Crestes, 2000) és una obra de consulta bà sica.
Aránzazu Miró va néixer a Palma l'any 1964. Llicenciada en Ciències
de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid,
realitzà estudis musicals al Real Conservatorio Superior de Música
de Madrid i completà la seva formació amb l'especialització en
Biblioteconomia i Documentació. Ha combinat la seva dedicació
professional al món de les biblioteques amb la seva activa col·laboració
en premsa i revistes especialitzades exercint de comentarista i
crÃtic musical. En l'actualitat és la bibliotecaria de la
Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca.
El llibre d'Aránzazu Miró, com ja he dit, esdevé una eina
d'imprescindible consulta si volem saber què feren, com es
desenvolupà l'estada de George Sand i Frédéric Chopin a
Mallorca. El llibre dóna respostes satisfactòries i aporta
abundor de documentació als interrogants que la mateixa autora
es fa a la introducció quan es demana: «A partir d'una estada
de noranta-vuit dies s'ha creat un gran mite. Què va ocórrer en
realitat? ¿Què ha ocorregut des de llavors? Són les preguntes
que aquest llibre vol desembarassar. A més de ¿quin significat
va tenir Mallorca per a Chopin? ¿Quin lloc ocupa la producció
mallorquina en el conjunt de la seva obra?».
No hi ha dubte que el primer «enamorament» de Sand respecte a
Chopin ve donat per la música, per l'amor de l'escriptora a la mà gia
que, tots els contemporanis del músic en parlen, desprenien els
dits de Chopin. Per a Sand, Chopin era el músic per excel·lència,
només superat per Mozart.
Aurore Dupin havia escrit al respecte: «Un dia, algú orquestrarÃ
la seva música sense canviar res de les seves partitures per a
piano i aleshores tothom s'adonarà que aquell geni tan complet [Chopin],
tan savi com el dels grans mestres que ha assimilat, amagava una
personalitat més exquisida que la de Johann Sebastian Bach, més
poderosa que la de Beethoven, més dramà tica que la de Weber».
Aránzazu Miró, en reproduir determinats fragments de la famosa Història
de la meva vida de George Sand, ens ajuda a copsar l'interès
de l'autora pel músic.
Aquest amor a la música és el que va fermar Sand a l'alhora
creativa i conflictiva relació, la més llarga, com ja hem
indicat, que mai va tenir l'escriptora al llarg de la seva vida.
|