"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 06/06/2004

Carta Oberta al Delegat del Govern Espanyol

Aeroport de Barcelona, dijous 3-6-2004, 17:40 h. Un jove estudiant  mallorquí de vint anys acaba de passar l'arc detector de metall. Quan  arreplega les coses i enfila cap a la porta d'embarcament, un guàrdia civil  el crida li demana el document d'identitat i, a la vista de la gent, li fa  buidar la motxilla i agafa un inhalador. Sempre tutejant-lo, demana què és  i el jove respon "un medicament contra la alèrgia". El guàrdia replica  enfadat: ¡No te entiendo! ¡Por respeto a la autoridad, ¡háblame en español!  ¿Qué es esto? El jove repeteix la resposta i el guàrdia es posa a mil: Pues  ¡preparate!, agafa el jove i el fa entrar a un quartet: ¡a dentro! Amb la  mà a la pistola comença a donar-li ordres: ¡Desatate los zapatos! ¡Quitate  los calcetines. ¡Giralos al reves! ¡Vuelve a ponértelos! (el jove obeeix  totes les instruccions sense replicar). Si uno es vasco o valenciano yo lo  respeto, pero tenemos que entendernos todos y vosotros lo haceis por  cojones. ¡Por cojones! ¡Márchate! Quan el jove arriba a la porta, diu  "adéu!" i es produeix una nova encalentida. ¡Ven aquí! Así que con  chulerías? ¡Carnet de identidad! El guàrdia obri la porta i demana  reforços. Entren dos guàrdies més. El primer apunta les dades del jove:  Serás denunciado por falta de consideracion a la autoridad. El jove li  demanà el seu número d'identificació i la resposta va ser: Como que no te  entiendo, no te la daré. Quan el jove ja és a punt de perdre l'avió li  diuen de males maneres que parteixi. Quan arriba a l'aeroport de Palma es  troba amb sis guàrdies civils palplantats que l'esperen "en pantalla". Una  guàrdia (única dona del grup) l'aborda i li requereix el Document  d'Identitat per fer "comprovacions". Durant l'espera, el jove, avisa sa  mare amb el mòbil que ja ha arribat. Quan veuen que parla per telèfon  (casualitat?) li tornen el carnet i li diuen que pot marxar. Bé, després d'aquesta GRAN OPERACIÓ (anti)TERRORISTA, s'escauen algunes  qüestions. El jove és el meu fill Antoni, un jove d'aspecte molt més  atractiu que sospitós. Bon estudiant, persona excel·lent, d'un tracte  afable, de modals cívics educats (d'aquestes qualitats, lluny de l'estima  de pare, en tenc constants referències externes), practicant de la veritat  i abominador de la mentida. Un jove que ha rebut una formació orientada cap  el respecte, l'estima i la defensa dels nostres valors i, molt  especialment, de la llengua dels nostres padrins. És evident que, malgrat  aquesta pornogràfica tortura psicològica practicada per la Guàrdia Civil,  el meu fill gaudeix d'unes conviccions molt més profundes a favor de les  llibertats i dels drets de les persones que els nou "herois" d'aquest  episodi de "flechas y pelayos". Mon pare (ja ho vaig explicar en un llibre) em contava que, quan parlava  amb el meu padrí per telèfon, moltes de vegades interrompien la cridada amb  un "si eres español, habla español!". Ha canviat res pel que fa als drets  lingüístics? A qui s'ha de denunciar aquest atropell? Al cos que (almenys  segons Amnistia Internacional) practica la tortura? Al Defensor del (seu)  Poble, un individu que ha mostrat el seu odi contra catalans i bascos?  Potser vós, senyor Delegat del Govern espanyol, em demostrareu que el  feixisme no pot tenir lloc en una societat democràtica i que un Estat de  Dret ha de foragitar-les sense contemplacions? Depurareu responsabilitats?  Rescabalareu l'honorabilitat al meu fill? Castigareu la vexació? Fareu que  s'apliqui la llei antiterrorista a tots aquests guàrdies que n'han fet  apologia i pràctica? Hem d'esperar, a més, rebre una denúncia per "falta de  consideración a la autoridad"? No sé si vós, les entitats culturals del país, els partits polítics  democràtics (vull encoratjar especialment el PP que s'hi apunti), el  President de la Generalitat de Catalunya, el del Govern Balear, els nostres  diputats en el Congrés espanyol, faran qualque cosa. Allò que sé molt bé és  que, a més de la premsa lliure, qui farà qualque cosa molt important serà  el meu fill! Perquè sé cert que no claudicarà dels ideals d'emancipar-se de  l'amenaça i del terror si no és amb la mort. Així que ja saben com eradicar  aquesta pesta "de los cojones". Només un avís: que em posin a mi el primer  de la llista. No és una amenaça, simplement és una recomanació humanista! No esper resposta, senyor governador. Amb exigència democràtica, reclam  fets i no paraules!

Bartomeu Mestre i Sureda (Autor, entre d'altres llibres, de LA IDENTITAT  REEIXIDA)





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: