Carta Oberta al Delegat del Govern Espanyol
Aeroport de
Barcelona, dijous 3-6-2004, 17:40 h. Un jove estudiant
mallorquí de vint anys acaba de passar l'arc detector de metall.
Quan arreplega les coses i enfila cap a la porta
d'embarcament, un guàrdia civil el crida li demana el
document d'identitat i, a la vista de la gent, li fa buidar
la motxilla i agafa un inhalador. Sempre tutejant-lo, demana què
és i el jove respon "un medicament contra la alèrgia".
El guàrdia replica enfadat: ¡No te entiendo! ¡Por
respeto a la autoridad, ¡háblame en español! ¿Qué es
esto? El jove repeteix la resposta i el guàrdia es posa a mil:
Pues ¡preparate!, agafa el jove i el fa entrar a un
quartet: ¡a dentro! Amb la mà a la pistola comença a
donar-li ordres: ¡Desatate los zapatos! ¡Quitate los
calcetines. ¡Giralos al reves! ¡Vuelve a ponértelos! (el jove
obeeix totes les instruccions sense replicar). Si uno es
vasco o valenciano yo lo respeto, pero tenemos que
entendernos todos y vosotros lo haceis por cojones. ¡Por
cojones! ¡Márchate! Quan el jove arriba a la porta, diu
"adéu!" i es produeix una nova encalentida. ¡Ven aquí!
Así que con chulerías? ¡Carnet de identidad! El guàrdia
obri la porta i demana reforços. Entren dos guàrdies més.
El primer apunta les dades del jove: Serás denunciado por
falta de consideracion a la autoridad. El jove li demanà
el seu número d'identificació i la resposta va ser: Como que no
te entiendo, no te la daré. Quan el jove ja és a punt de
perdre l'avió li diuen de males maneres que parteixi. Quan
arriba a l'aeroport de Palma es troba amb sis guàrdies
civils palplantats que l'esperen "en pantalla". Una
guàrdia (única dona del grup) l'aborda i li requereix el
Document d'Identitat per fer "comprovacions".
Durant l'espera, el jove, avisa sa mare amb el mòbil que
ja ha arribat. Quan veuen que parla per telèfon (casualitat?)
li tornen el carnet i li diuen que pot marxar. Bé, després
d'aquesta GRAN OPERACIÓ (anti)TERRORISTA, s'escauen algunes
qüestions. El jove és el meu fill Antoni, un jove d'aspecte
molt més atractiu que sospitós. Bon estudiant, persona
excel·lent, d'un tracte afable, de modals cívics educats
(d'aquestes qualitats, lluny de l'estima de pare, en tenc
constants referències externes), practicant de la veritat
i abominador de la mentida. Un jove que ha rebut una formació
orientada cap el respecte, l'estima i la defensa dels
nostres valors i, molt especialment, de la llengua dels
nostres padrins. És evident que, malgrat aquesta pornogràfica
tortura psicològica practicada per la Guàrdia Civil, el
meu fill gaudeix d'unes conviccions molt més profundes a favor
de les llibertats i dels drets de les persones que els nou
"herois" d'aquest episodi de "flechas y
pelayos". Mon pare (ja ho vaig explicar en un llibre) em
contava que, quan parlava amb el meu padrí per telèfon,
moltes de vegades interrompien la cridada amb un "si
eres español, habla español!". Ha canviat res pel que fa
als drets lingüístics? A qui s'ha de denunciar aquest
atropell? Al cos que (almenys segons Amnistia Internacional)
practica la tortura? Al Defensor del (seu) Poble, un
individu que ha mostrat el seu odi contra catalans i bascos?
Potser vós, senyor Delegat del Govern espanyol, em demostrareu
que el feixisme no pot tenir lloc en una societat democràtica
i que un Estat de Dret ha de foragitar-les sense
contemplacions? Depurareu responsabilitats? Rescabalareu
l'honorabilitat al meu fill? Castigareu la vexació? Fareu que
s'apliqui la llei antiterrorista a tots aquests guàrdies que
n'han fet apologia i pràctica? Hem d'esperar, a més,
rebre una denúncia per "falta de consideración a la
autoridad"? No sé si vós, les entitats culturals del país,
els partits polítics democràtics (vull encoratjar
especialment el PP que s'hi apunti), el President de la
Generalitat de Catalunya, el del Govern Balear, els nostres
diputats en el Congrés espanyol, faran qualque cosa. Allò que sé
molt bé és que, a més de la premsa lliure, qui farà
qualque cosa molt important serà el meu fill! Perquè sé
cert que no claudicarà dels ideals d'emancipar-se de
l'amenaça i del terror si no és amb la mort. Així que ja saben
com eradicar aquesta pesta "de los cojones". Només
un avís: que em posin a mi el primer de la llista. No és
una amenaça, simplement és una recomanació humanista! No esper
resposta, senyor governador. Amb exigència democràtica, reclam
fets i no paraules!
Bartomeu Mestre i Sureda (Autor, entre d'altres llibres, de LA
IDENTITAT REEIXIDA)
|